(València, 1893 – 3 gener 1940)
Escriptor. Fou secretari general de Nostra Parla (1918) i professor de l’Escola d’Artesans de València. En els Jocs Florals d’aquesta ciutat obtingué la flor natural (1923 i 1934). Publicà poemes a “Taula de lletres valencianes” i altres publicacions i escriví algunes obres teatrals.
Autor d’una Gramàtica valenciana (1918), escolar, en que s’acostava a les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, organitzà diversos mitjans d’introducció del català a l’escola.
(València, 1673 – 1748)
Escriptor. Fill del poeta Josep Ortí i Moles, a qui succeí el 1687 com a escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls. Austriacista, el 1705 fou nomenat secretari de la diputació de València, càrrec que fou retirat al seu oncle filipista.
El 1707, com a tal, arran de la rendició de la ciutat a Felip IV, redactà una crida a la restauració dels furs, motiu pel qual fou empresonat a la torre de Serrans i transferit dos dies més tard a la ciutadella de Pamplona. Tanmateix, el 1711 escriví unes Demostraciones festivas per les victòries filipistes de Brihuega i Villaviciosa. El 1722 fou nomenat un dels clavaris de les cases de Sant Gregori de dones repenedides.
Publicà una gran quantitat d’obres, entre les quals una Vida, virtudes, milagros y festivos cultos de Santo Tomás de Villanueva (1731), las Fiestas amb motiu del cinquè centenari de la Conquesta (1740), una Relación puntual de las fiestas, per la proclamació de Ferran VI (1746), poemes, molts d’ells musicats com a oratoris i cantats en les festivitats, i obres pietoses.
Fou el pare de Francesc i de Joaquim Ortí i Figuerola.
(Nules, Plana Baixa, 1593 – València, 1661)
Escriptor i notari. Secretari del braç militar. Escriví, en català, diverses poesies satíriques.
En castellà va escriure Siglo IV de la conquista de Valencia (1640), Décimas a Cristo Nuestro Señor (1648), Calendario de fiestas de todo el año i les comèdies La deuda bien satisfecha, La amistad contra el amor i La Virgen de los Desamparados, aquesta en col·laboració amb Malenda.
Fou el pare de Josep Ortí i Moles.
(Perpinyà, 6 juny 1880 – 1958)
Escriptor en francès. Col·laborà, entre altres nombroses publicacions, a “Mercure de France” i dirigí “La Nervie”. Tingué un paper important entre els simbolistes, defensà l’art per l’art i exaltà l’egotisme.
És autor, entre altres, d’Hubert Ponscarme (1907), Évolution de la médaille au XIXe siècle (1907), Métabolisme (1921), L’évasion spirituelle (1921) i Véronèse (1939).
(País Valencià, segle XVII)
Escriptor i religiós jesuïta. És autor de dues composicions satíriques i de poesies religioses presentades als concursos de l’època celebrats a València.
(València, 1827 – 1881)
Escriptor. És autor d’algunes obres dramàtiques. En la seva joventut es dedicà a la pintura.
(Palma de Mallorca, 1828 – 1907)
Pintor i escriptor. Intentà una mesurada adaptació del romanticisme literari –Poesías (1853)- i plàstic.
Al seu Tratado de Paisaje (1862) acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española (1886-87). Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica.
Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià. Exercí, al “Museo Balear”, una crítica teatral, musical i plàstica de caire eclèctic.
(Vic, Osona, 1815 – 1854)
Escriptor. Abandonà els estudis eclesiàstics per fer de pagès.
És autor d’unes Cobles gratulatòries a la nativitat de Maria Santíssima, que publicà, i d’altres poesies que restaren inèdites.
(Alcoi, Alcoià, segle XVIII)
Escriptor. És autor d’uns Documentos morales (1800), de caient humorístic.
Deixà inèdites una Festiva relación i una biografia del pare Tomàs Serrano.
(Alcoi, Alcoià, 1931 – )
Escriptor. Col·laborà a la publicació local “Ciudad”.
És autor de la novel·la Pesadilla.
Dades dels Països Catalans 