(Tortosa, Baix Ebre, 1823 – el Pinell de Brai, Terra Alta, 24 octubre 1851)
Periodista i escriptor.
Fundà (1845) el primer periòdic tortosí “El Ebro”; el 1848 dirigia “El Dertosense”.
Col·laborà al Diccionario geográfico de Pascual Madoz i a diversos periòdics catalans, castellans, bascs i gallecs.
Escriví també obres teatrals i poemes i estudis de tema històric i folklòric.
(Barcelona, 1845 – Piera, Anoia, 1908)
Escriptor i financer. Era redactor de “La Renaixença” i col·laborà a “La Gramalla”, “La Rondalla” i “La Bandera Catalana”.
Fou un dels fundadors del setmanari “La Cucurulla Roja”, de l’associació Jove Catalunya i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.
Promogué l’entitat cultural La Protecció Literària, destinada a afavorir el llibre català. El 1885 actuà de mantenidor als Jocs Florals de Barcelona.
És autor del volum de proses costumistes Del Natural, així com de diverses poesies.
(Maó, Menorca, 26 setembre 1812 – Barcelona, 3 agost 1859)
Escriptor i historiador, també conegut amb el pseudònim d’Ortiz de la Vega. Fundà el diari “El Telégrafo” i és un exponent diàfan del romanticisme.
Publicà Las glorias nacionales (1852-54, 6 volums), Los héroes y las grandezas de la tierra (1857-59, 8 volums), a part de les novel·les Las ruinas de mi convento (1851), Mi claustro (1856) i Las delicias del claustro y mis últimos momentos en su seno (1858), la paternitat de les quals ha estat discutida.
Fou el pare de Manuel Patxot i Lasarte (Barcelona, segle XIX) Periodista. Dirigí “El Telégrafo”, fundat pel seu pare, i “El Principado”.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Escriptor.
El 1602 publicà a Barcelona unes Cobles ara novament fetes de l’humano al Divino al to de la “serdana” que s’és treta i es canta que diu “Falalà, falalà, la pastora mor n’haurà”.
És una de les referències més antigues del ball de la sardana. Les Cobles foren reeditades el 1605.
(Badalona, Barcelonès, 2 novembre 1889 – Barcelona, 5 febrer 1975)
Dibuixant humorístic, periodista i escriptor.
Col·laborà com a dibuixant als setmanaris “Papitu”, “L’Esquella de la Torratxa”, “La Campana de Gràcia”, “El Be Negre”, “La Nau”, “Mirador”, “El Mundo Deportivao”. Fou redactor de “Mirador” i “La Publicitat”.
Il·lustrà llibres, com 100 ninots i una mica de literatura (1930). Fou premiat a les exposicions de Belles Arts de Badalona del 1950 i del 1952.
Publicà unes biografies populars sobre L’inventor Narcís Monturiol (1935) i Pompeu Fabra (1935); altres obres són Llibre dels llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara (1949), Homes i coses de la Barcelona d’abans (dos volums, 1968 i 1974) i La Publicitat, diari català (1971).
(Barcelona, 1837 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1894)
Cal·lígraf i escriptor.
Col·laborà amb Frederic Soler a En Joan Doneta (1864), Liceistes i cruzados (1865), O rei o res! (1866) i Les modes (1866), adaptació de Sardou.
Emprà els pseudònims d’Enric Carreras i Lluís Puigdalt.
(Barcelona, 1837 – 19 abril 1883)
Polític i escriptor. Republicà addicte a la política de Castelar, es dedicà a propagar les idees republicanes.
El 1866 va fundar “La Asociación”, i l’any següent, havent-se traslladat a Madrid, col·laborà a “La Reforma” i “La República Ibérica”.
Fundador del diari “La Publicidad” (1878), fou un entusiasta propagador del renaixement literari de Catalunya.
(Artés, Bages, 19 març 1965 – )
Escriptor. Cursà estudis de filologia anglo-germànica a la Universitat de Barcelona.
La seva precocitat literària el portà a guanyar, amb la novel·la Christian (1983) el premi Sant Jordi. Abans havia reeixit com a poeta i narrador, dins el qual s’ha consolidat amb dues novel·les.
Ha traduït diverses obres d’autors anglesos.
(Catalunya, segle XIX)
Escriptor. Fou una figura als primers temps de represa d’activitat del teatre català.
Estrenà La perla del Montseny, M’ha caigut la loteria! i L’he perdut!, l’he perdut! el 1866.
El mateix any presentava, amb el pseudònim de “Bernat Xinxola”, l’obreta en un acte Visca la llibertat!.
(Valls, Alt Camp, 13 juny 1855 – Saragossa, Aragó, 15 octubre 1944)
Escriptor, caricaturista i militar. Es graduà de tinent d’enginyers el 1878 i fou professor de l’Acadèmia General Militar. Retirat de coronel, s’establí a Saragossa.
Des del 1884 es dedicà a l’humorisme i la caricatura amb el pseudònim de Melitón González i publicà a diverses publicacions, entre les quals “Barcelona Cómica”, “La Vanguardia”, “Blanco y Negro” i “ABC”.
Estrenà a Madrid nombrosos sainets a través dels quals intentava la defensa de l’idioma castellà contra els barbarismes.
També en produí en català que sovint eren traduccions pròpies dels altres.
Dades dels Països Catalans 