Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Prat i Solà, Josep Melcior

(els Prats de Rei, Anoia, 20 maig 1781 – Sant Sebastià, País Basc, 21 agost 1855)

Escriptor i polític. De tendència liberal, fou diputat a corts i s’exilià el 1823. Visqué a Anglaterra, on es relacionà amb Antoni Puig i Blanch.

Traduí obres per als protestants de l’Amèrica Llatina. És important la seva versió catalana de Lo Nou Testament (sense signar), considerat com un dels textos de la prerenaixença, on l’idioma recupera part de la seva qualitat literària. Fou publicat a Londres.

De retorn de l’exili (1833), s’establí a Barcelona i, en un ambient absolutista, continuà amagant la paternitat de la seva traducció en dues noves edicions.

Després dels aldarulls del 1835, fou nomenat governador civil de Barcelona, restaurà i presidí l’Acadèmia de Bones Lletres i aplegà un gran nombre de llibres que procedien de les comunitats religioses dissoltes.

Prat i Gaballí, Pere

(Pineda de Mar, Maresme, 11 gener 1885 – Barcelona, 6 desembre 1962)

Tècnic publicitari i escriptor. Fou el principal implantador de les modernes tècniques publicitàries a Catalunya i un dels fundadors de Publiclub.

Col·laborà a moltes revistes humorístiques i modernistes i publicà El temple obert (1908), Poemes de la terra i el mar (1912), Oracions fúnebres (vers 1915), a cavall del modernisme i del noucentisme, a part del “divertimento” d’avantguarda XHP (1931) i Moments (1962), classicitzant.

De la seva bibliografia de gran publicitari cal destacar La publicidad en nuestro tiempo (1916) i L’ensenyament comercial i la formació comercial de venedors hàbils (1918).

Prat i Esteve, Joan

(Sabadell, Vallès Occidental, 18 juny 1904 – Viena, Àustria, 15 agost 1971)

Escriptor. Conegut pel pseudònim d’Armand Obiols.

Amb Joan Oliver i Francesc Trabal formà un grup d’amistat literària, col·laborà en el “Diari de Sabadell” i fundà la col·lecció “La Mirada” (1925).

Col·laborà en “La Veu de Catalunya”, signant White, “La Publicitat” i a “La Nau”, amb el pseudònim de Buirac. Redactor en cap de la “Revista de Catalunya” (1938 i 1947), li donà un estil ben europeu. S’exilià el 1939.

Malgrat una sòlida cultura, per abúlia i per hipercriticisme no publicà cap llibre.

Els seus Poemes (1973) representen la quinta essència del millor noucentisme.

Prat i Ballester, Jordi

(Pineda, Maresme, 1917 – Barcelona, 1 maig 1987)

Editor i escriptor. Llicenciat en dret, fundà l’editorial Hispano-Europea, de temes econòmics i científics.

Fou fundador, com a liberal cristià, de l’Institut d’Estudis Europeus, de la secció espanyola de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, de l’Institut d’Estudis Nord-americans, i exercí, a temporades, el periodisme polític.

Publicà La lucha por Europa (1952), La democracia como objetivo (1978), Unos granos de cordura (1982), etc.

Pozzali i Crotti, Paulina

(Cremona, Itàlia, 23 juny 1870 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 10 gener 1953)

Escriptora. Es casà amb Arnau de Mercader i de Zufía, segon comte de Bell-lloc.

Escriví articles i opuscles de caire feminista, com Orientaciones femeninas (1944).

Llegà terrenys a l’ajuntament de Cornellà per a la construcció d’una residència per a estudiants.

Pous i Marés, Pere

(Barcelona, 1859 – 1892)

Escriptor. Escriví a bon nombre de periòdics. És autor d’un recull poètic aparegut el 1887.

Moltes de les seves poesies són de tema cinegètic, fet comprensible, ja que fou un dels impulsors i també secretari de l’Associació de Caçadors de Catalunya.

També és autor d’obres teatrals en un acte.

Pous i Argila, Antoni

(Manlleu, Osona, 21 juny 1932 – Barcelona, 6 agost 1976)

Escriptor i eclesiàstic. Residí a Igualada.

És autor d’una Antologia de la poesia igualadina (1963).

Pou i Marca, Vicenç

(Maià de Montcal, Garrotxa, 1792 – Montpeller, França, 18 gener 1848)

Escriptor i eclesiàstic. Fou catedràtic de la universitat de Cervera.

Durant la Primera Guerra Carlina dirigí el diari de l’exèrcit carlí. Publicà l’opuscle Carlos V, rey legítimo de las Españas (1837) i aplegà els seus articles a “El Restaurador Catalán”, de Berga, en un volum (1840). En acabar la guerra, s’exilià a França.

El 1843 publicà a Montpeller Noticia de la última guerra civil de Cataluña….

Porta i Vilalta, Francesc

(Lleida, 27 setembre 1915 – 1 octubre 1992)

Escriptor. Fou intendent mercantil i redactor en cap del setmanari lleidatà “Labor” en 1953-57.

Ha desenvolupat una considerable activitat com a periodista i conferenciant.

És un dels autors del llibre col·lectiu Lleida, problema i realitat (1967).

Porta i Rosés, Bonaventura

(Barcelona, 1917 – 25 juliol 1983)

Escriptor.

Dedicat especialment a la ràdio i al teatre: L’àmfora (1960), Quan no sigui amb tu (1964), Viatge de nuvis (1969), Un pagès de Barcelona (1970) i Funció al Liceu (1971); també publicà No totes les flors són de plàstic (1977), de caire festiu, i Dies clars vora l’estany (1980), dramàtic.