Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Rucabado i Comerma, Ramon

(Barcelona, 11 novembre 1884 – 14 abril 1966)

Escriptor. De formació autodidàctica, treballà a La España Industrial, on arribà a apoderat.

Polemista brillant, defensà amb abrandament els principis socials i morals del cristianisme de l’època. Fou director de “Catalunya Social” i col·laborà a “La Veu de Catalunya”, “La Cataluña”, “La Paraula Cristiana”, “La Revista”, etc.

Publicà més de vint llibres i opuscles, entre els quals De Catalanisme (1911), Socialisme espiritual (1919), El cinematògraf en la cultura i en els costums (1920), Compendi d’educació civil (1920), Per la moral de Catalunya. Contra el joc i el pacte amb el joc (1922), Entorn del sindicalisme (1925) i Bandera d’escàndol. Resum de la campanya contra “L’Exposició del Nu” (1934).

Després de la guerra civil escriví gairebé només en castellà.

Rubió i Tudurí, Marià

(Maó, Menorca, 1 gener 1896 – Barcelona, 28 octubre 1962)

Polític i escriptor. Fill de Marià Rubió i Bellver i germà de Nicolau Maria i de Santiago.

Fou amic de Cambó, passant d’Amadeu Hurtado, membre d’Acció Catalana i de l’Esquerra Republicana.

S’exilià el 1938 a França. Tornà a Catalunya el 1948.

Publicà Estat Espanyol. Societat Anònima (1930), en col·laboració amb N. Mart; Catalunya amb Europa (1932?), La Justícia a Catalunya (19 Juliol 1936-febrer 1937) (1937) i llibres jurídics o de política internacional com La lucha por la paz (Guerra fría o guerra total) (1955).

Rubiés i Monjonell, Mercè

(el Port de la Selva, Alt Empordà, 1 octubre 1884 – Barcelona, 24 setembre 1971)

Escriptora. Germana d’Anna.

Ha exercit l’ensenyament, vinculada al moviment de la Nova Edició. Assistí als congressos celebrats a Helsinki el 1929 i a Niça el 1932. Ha obtingut alguns premis literaris.

Ha publicat Fullejant el llibre de la meva vida (poesies, 1947), XXIV estampres de Comunió (1959), i uns Poemes editats amb proses de la seva germana.

Roviralta i Alemany, Josep Maria

(Barcelona, 1880 – Biarritz, França, 16 febrer 1960)

Escriptor. De molt jove creà el setmanari “Luz” (1897-98), en el qual exercí de poeta, dibuixant i crític d’art. El 1904 dissertà sobre música i poesia al Teatre Íntim i a l’Associació Wagneriana. Col·laborà a “Quatre Gats” i “El Poble Català”.

Tot i haver anunciat l’aparició d’un llibre titulat Flors a Scynthia i haver donat a conèixer diversos poemes en revistes modernistes, la seva única obra publicada en volum fou Boires baixes (1902), editat amb dibuixos de Lluís Bonnín i anotacions musicals d’Enric Granados.

Poc després de publicar-lo, Roviralta es retirà de la vida literària per acabar els estudis d’enginyeria i fundà una gran indústria de fibrociment per a peces prefabricades, tant per a teulades com per a conduccions de líquids, amb factories a Cerdanyola del Vallès i Getafe, prop de Madrid.

Realitzà alguns mecenatges. Reuní una bona col·lecció de ceràmiques de l’Alcora.

Rovira i Armengol, Josep

(Barcelona, 1903 – Buenos Aires, Argentina, 1970)

Escriptor. Es doctorà en lletres a la Universitat de Barcelona i fou professor d’història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans.

Membre d’Acció Catalana, fou nomenat cònsol a Marsella.

S’exilià i s’establí a Buenos Aires, on esdevingué una de les figures de la comunitat catalana i col·laborà a “Catalunya”.

Edità els Usatges de Barcelona.

Rovira i Alemany, Josep Maria *

Veure> Josep Maria Roviralta i Alemany (escriptor, industrial i mecenes català, 1880-1960).

Rovira, Jaume

(Catalunya, segle XIV)

Escriptor.

El 3 de maig de 1386 sostingué un debat amb Bernat de Palaol, dit en aquest cas Bernat de Mallorques, sobre els avantatges d’amar o d’ésser amat. Els dos jutges fallaren a favor de Rovira, que defensava la primera posició.

És autor de la poesia En labor de virtuts. També li ha estat atribuïda, per bé que sense fonament, Vers d’amors.

Roure i Torrent, Josep

(Barcelona, 1902 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 15 setembre 1955)

Escriptor i polític.

Col·laborà a “Almanac de la Campana”, “Mirador”, “Meridià” (1938-39), “Occident” (1949-50), “Nova Era” (Mèxic, 1944-46), “Pont Blau” (Mèxic) i “Quaderns de l’Exili” (Mèxic, 1943-47).

Roure i Figueras, Narcís

(Girona, 1865 – 1951)

Escriptor. Col·laborà al “Diario de Gerona”, “La Vanguardia”, “Diari de Barcelona” i “Lo Geronès”.

Publicà diversos estudis sobre Balmes com La vida y las obras de Balmes (1910) i Las ideas de Balmes (1910), que foren molt elogiats per la crítica del seu temps, i la conferència Actualidad y excelencia del pensamiento de Balmes.

Deixà inèdits els estudis Balmes y la España moderna i un altre sobre Pereda.

Roura i Garriga, Leandre

(Sabadell, Vallès Occidental, maig 1887 – maig 1969)

Escriptor. Redactor de la “Revista de Sabadell”, publicà més de vint llibres, d’un estil popular.

Cal destacar-ne, El promès de la malalta (1917), El cop de riu (1926), La suprema lluita (1936); els poemes Del meu romiatge (1930), El llibre de les sardanes (1953), a part versos castellans, i Proses viscudes (1926-29) i A la joventut de la Faràndula (1957).