(Catalunya, segle XVII)
Escriptor religiós.
És autor de l’obra Veritats eternes declarades en diferents visos, ordenades principalment per los dies dels exercicis de Sant Ignasi de Loyola. L’obra fou editada a Girona, en traducció castellana, al segle següent.
(Girona, 13 juliol 1952 – )
Estudiós de la literatura i filòleg. Estudià filologia catalana, dret i periodisme. Professor universitari.
És autor d’importants estudis sobre el barroc català i cal esmentar Una poètica del Barroc: el Parnàs català (1979, premi Milà i Fontanals de l’IEC 1980), Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII (1985), Francesc Vicent Garcia: història i mite del rector de Vallfogona (1987). És autor també de Baldiri Reixac: Instruccions per a l’ensenyança de minyons (1981) i, en col·laboració amb Modest Prats i August Rafanell, d’El futur de la llengua catalana (1991).
Ha fet diverses col·laboracions en l’obra Història de la cultura catalana (1997). Col·laborà habitualment en revistes culturals i diaris.
(Mataró, Maresme, 16 gener 1892 – Malgrat de Mar, Maresme, 16 juny 1978)
Escriptor. Dirigí la revista “Mediterrània” de Mataró.
Publicà uns deu llibres de poemes, de caire simbolista i popular, els darrers dels quals foren El camí (1971), Joglaries (1974) i Elegíaques (1978) i obres teatrals com El natalici (1927) i El vestit nou de l’emperador (1958).
(Barcelona, 1677 – després 1746)
Escriptor. Fill del ciutadà honrat de Barcelona Miquel Rossell.
Monjo jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Barcelona.
Escriví alguns tractats pietosos, en català, Combat espiritual de l’ànima en l’hora i agonia de la mort, Espiritual exposició en alguns misteris i vint-i-set biografies de monjos del monestir, Vidas, hechos y felices muertes de algunos virtuosos monjes, escrit vers el 1746.
(Barcelona, 1896 – 1958)
Escriptor.
Autor de les novel·les Retalls d’hores (1922), Proses d’estiu i de tardor (1926) i L’estranger (1932) i d’obres teatrals com la comèdia El collaret de Berta.
(Vic, Osona, segle XIX)
Escriptor. Mestre de primer ensenyament a Sueca (Ribera Baixa).
És autor de Miscelánea. Vocabulario valenciano-castellano y apuntes para la enseñanza de la gramática (1864) i d’una Breve exposición del sistema métrico decimal (1855).
(Barcelona, 19 setembre 1912 – Istambul, Turquia, 1974)
Escriptor. Es llicencià en dret i en lletres i s’afilià a Falange Española.
Col·laborà a “Cruz y Raya”, “El Día Gráfico”, “La Vanguardia”, etc. Féu de director de teatre i publicà poemes postsimbolistes: Verde voz (1934), Sonetos y romance (1941), Elegía incompleta (1952), Condenado a muerte (1967).
La seva obra comprèn també assaigs: Francisco de Quevedo (1940), 60 notas sobre literatura (1950), etc, i teatre: Las maletas del Más Allá (1952) i Historias del abuelo (1955), entre altres, a més de l’Antología poética de la lengua catalana (1965) i records de la guerra civil: Preventorio D (1941).
Fou promotor de les editorials Lauro i Yunque.
(Vilassar de Dalt, Maresme, 23 desembre 1907 – 1998)
Escriptor.
Publicà, a part teatre religiós, les narracions Hong-Cong, groc-oliva (1937) i els poemes postcarnerians L’oreig i la branca (1938).
Ha traduït també poemes i novel·les angleses.
(Lleida, 1598 – Madrid, 1656)
Escriptor polític i eclesiàstic. Fou protonotari apostòlic i degà de l’església de Tortosa.
Escriví l’opuscle Abeja barberina, elogi al papa Urbà VIII, imprès a Roma el 1639.
En esclatar la guerra dels Segadors es mostrà partidari de Felip IV.
És autor de Cataluña desengañada. Discursos políticos, obra publicada a Nàpols el 1646, i de Representación a Felipe IV a nombre del Principado confesando su rebelión, que restà inèdita.
(Ripoll, Ripollès, 1901 – Barcelona, 1978)
Eclesiàstic i escriptor. Després de doctorar-se en teologia a Roma (1925), es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona (1929).
Fou professor de filosofia a la Universitat de Barcelona des del 1929, i el 1932 hi guanyà una càtedra. Fou membre de la Societat Internacional de Pedagogia Comparada.
Col·laborador de “La Vanguardia”, publicà llibres com ara La moral contingentista de Emilio Boutroux (1929), Lecciones de ética (1933), Ontología y teoría del conocimiento (1943), La plegaria eterna (1950), Semana Santa (1950), i la traducció, el pròleg i les notes del Nou Testament de La Santa Biblia (1967).
Dades dels Països Catalans 