(Sallent de Llobregat, Bages, 1819 – Barcelona, 1888)
Advocat i escriptor. Visqué amb el seu besoncle Fèlix Torres i Amat a Barcelona, Madrid i Astorga i n’escriví una biografia panegírica.
És autor de Memoria sobre Manresa y en especial sobre su Seo (1857) i de La torre del Breny y el castillo de Balsareny (1872). Traduí del francès una obra sobre els trobadors catalans antics. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
El seu fill fou l’arquitecte Josep Torres i Argullol.
(Barcelona, 1889 – vers 1973)
Escriptor. Fou nomenat cronista del carrer de Petritxol de Barcelona.
De la seva poesia, popular i floralesca, cal destacar Sonatines (1916), De la meva ciutat comtal (1960) i Cançons i recordances (1968).
(Sallent de Llobregat, Bages, 1674 – Roma, Itàlia, 16 octubre 1754)
Eclesiàstic i escriptor. Amic d’Antoni de Bastero, anà amb ell a París.
El 1717 s’establí a Roma i fou preceptor i secretari a casa del conestable Colonna. Fou també secretari de Llorenç Tomàs i Costa, agent de Carles d’Àustria a Roma.
Publicà Observaciones sobre la Crusca Provençala (Roma 1724) i deixà inèdites biografies també en català de Benet XIII i sant Víctor i La vida i peregrinació de D. Francisco Bru, fill de Berga.
Periodista i escriptora catalana, més coneguda per Maruja Torres (1943- ).
(Barcelona, 16 març 1943 – )
(Maria Dolors Torres i Manzanera) Periodista i escriptora en castellà. Sense formació acadèmica, el 1963 inicià una sèrie de col·laboracions amb diverses publicacions i diaris.
El 1981 entrà al diari “El País”, on va col·laborar com a columnista i reportera de guerra i societat, amb un estil personal, provocador i incisiu.
Entre els seus llibres cal destacar Ceguera de amor (1991), Amor América (1993), Mujer en guerra (1999) i la novel·la Un calor tan cercano (1997).
(Montmaneu, Anoia, 29 juny 1773 – Barcelona, 4 gener 1833)
Literat i eclesiàstic. Fou catedràtic de retòrica de Cervera des del 1805.
Durant la guerra del Francès fou redactor de la “Gaceta” de la Junta Superior de Catalunya; el 1814 obtingué una canongia a Vic. El 1821 fou vocal suplent a les corts del Trienni Liberal.
Amb la restauració de l’absolutisme criticà els liberals en sermons i escrits i fou redactor del diari reialista de Vic.
Publicà en castellà sermons i versos de circumstàncies. Traduí al llatí el Diseño de la Iglesia militante de Fèlix Amat.
(Barcelona, 16 març 1893 – 1977)
Col·leccionista i estudiós de la premsa catalana. Autor de nombrosos treballs d’investigació hemerogràfics, publicats a “Curiositats de Catalunya”, “Destino” i altres revistes.
Realitzador l’any 1937 del catàleg La Presse Catalane depuis 1641 jusqu’à 1937 i autor, amb la col·laboració de Rafael Tasis, de la Història de la Premsa catalana (2 volums, 1964).
Va reunir més de 13.000 fitxes sobre premsa a Catalunya i és molt important la seva col·lecció de periòdics.
(Manlleu, Osona, 1844 – 1922)
Escriptor. Notari, exercí a Ribes de Freser i Manlleu.
Col·laborà en la premsa catalana del moment i publicà un Formulario de capitulaciones matrimoniales y testamentos, arreglado a la legislación y costumbres de Cataluña… (1885, 1888), Manlleu, croquis para su historia… (1891), Las leyendas de mi pueblo (1902) i Historia de la ermita de Sant Antoni de Ribas (1919), on recull una col·lecció de goigs.
(Regla, Cuba, 9 desembre 1901 – Barcelona, 11 juliol 1996)
Escriptor. Residí des de molt petit a Catalunya. Estudià al seminari de Girona fins a primer de teologia. S’ha dedicat a l’estudi de la figura de Jacint Verdaguer, en col·laboració amb J.M. de Casacuberta.
Ha publicat cinc volums de l’epistolari verdaguerià (1971-77), Jacint Verdaguer (1952), resum biogràfic, Sant Antoni Maria Claret (1953), La Costa Brava vista pels escriptors catalans (1958) i Mossèn Cinto a la Gleva (1966). Té inèdits materials per a una extensa biografia de Verdaguer.
El 1992 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
(Tortosa, Baix Ebre, 11 maig 1625 – Madrid, octubre 1679)
Escriptor. És autor de les obres Baraja nueva, Agudezas de Juan Oven i Luces de la aurora.
Dades dels Països Catalans 