Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Ubach i Vinyeta, Francesc d’Assís

5 Respostes

(Tiana, Maresme, 5 novembre 1843 – Barcelona, 17 gener 1913)

Escriptor. Va prendre part en la fundació de la Jove Catalunya i La Misteriosa.

Poeta romàntic, participà als Jocs Florals de Barcelona, i hi fou nomenat mestre en gai saber el 1874.

Els seus poemes quedaren recollits en els llibres Celísties (1866), Expansions (1879) i Romancer Català (3 volums, 1877-94).

Deixà al teatre l’estudi Teatre Català, a més d’unes tragèdies d’esquemes romàntics, entre les quals sobresurten Margarida de Prades (1870) i Joan Blanques (1880).

Tusquets i Terrats, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 31 març 1901 – 25 octubre 1998)

Eclesiàstic i escriptor. Després de fer la carrera de filosofia, eclesiàstica i civil, s’especialitzà en pedagogia.

Del 1926 al 1956 fou catedràtic de filosofia i pedagogia al seminari de Barcelona. Passà després a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de pedagogia i ocupà el càrrec de degà de la Facultat de Filosofia i Lletres.

Fou cofundador i secretari de “Criterion” (1927-36), fundador i director d'”Orientación Catequística” (1928-65) i director de “Perspectivas Pedagógicas” des del 1958. Col·laborà en les revistes esmentades i en d’altres, i a “El Correo Catalán”.

Publicà llibres sobre temes filosòfics i, sobretot pedagògics, amb una clara orientació catequística.

Turull i Fournols, Pau Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 juliol 1878 – 1972)

Escriptor. Advocat.

Fou un actiu propagandista de la Societat de Nacions (publicà diverses obres sobre aquest tema, com La Societat de les Nacions, La moral internacionalista i Catalunya, 1917; Civilitat i internacionalisme, 1920) i promotor de diversos organismes culturals.

El 1918 fundà la revista “Messidor”. Fou també poeta, i publicà els reculls Remembrances (1916), Euritmia (1928).

Turull i Bargués, Ramon

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 19 març 1922 – 8 novembre 2005)

Escriptor. Exercí com a mestre, llibreter i editor.

S’ha dedicat al teatre, i ha publicat L’amor truca a la porta (1958) i El fabricant de Nadals (1959). En el camp de la poesia es destaca Petit poema de Cervera (1984).

Com a editor, és remarcable la col·lecció, que ha fundat i dirigit, Biblioteca de Cervera i la Segarra, on han estat publicats més d’una dotzena de volums d’interès local i comarcal.

Turmeda, Anselm

21 Respostes

(Palma de Mallorca, vers 1352/55 – Tunis, després 1423)

Escriptor. Vers el 1366 anà a Lleida, on seguí cursos de física i astronomia a l’Estudi General. Quan tenia uns vint anys es féu frare franciscà i anà a Bolonya (1370), on durant deu anys va dedicar-se a l’estudi de la teologia.

Amb ocasió d’aquests estudis es produí la seva apostasia, anà a Tunis (1387), va convertir-se a l’islamisme i prengué el nom d’Abdal·là. Gaudí dels favors dels soldans de Tunis, i ocupà càrrecs tan importants com el de tresorer i intendent de palau. Tot i viure a Tunis, admirat pels àrabs, mai no visqué desconnectat dels interessos polítics de l’Europa mediterrània.

Continuà relacionat amb el seu país mitjançant els mercaders catalans. Gaudí de deferències per part de Benet XIII, el qual li atorgà l’absolució de totes les censures canòniques, i Alfons V li atorgà un salconduit perquè retornés a la pàtria.

Característica de la seva crisi, amb fugida dels esquemes religiosos i de les estructures socials de l’Europa medieval a un altre país i a una altra societat, fou una mena d’anunci de la mentalitat renaixentista.

Present d’home docte en refutació dels partidaris de la Creu és un dels primers exemples de la literatura occidental d’impugnació de la religió cristiana.

Escriví, en català, Llibre dels bons amonestaments (1397), Cobles a la divisió del regne de Mallorques (1398) i les dues Profecies (1405 i 1406) que, més d’intenció política que religiosa, segueixen els esquemes de l’al·legoria medieval, amb elements realistes que intenten descriure una situació actual.

La disputa de l’ase contra fra Anselm (1418), conservada només a través de traduccions franceses del s XVI, discuteix entorn de la superioritat de l’home sobre les bèsties, i mitjançant historietes mostra diversos aspectes de la manera d’ésser humana. Aquesta darrera obra és una de les cabdals en la literatura medieval catalana.

També escriví obres en àrab.

Tubau i Jordi, Núria

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 juny 1931 – )

Autora de teatre infantil. Es donà a conèixer amb Brindis a la joventut, estrenada al Teatre Romea el 1969.

Ha escrit altres obres com Princeses, deesses… foteses! (estrenada el 1976 i editada el 1978) o El país de les cent paraules (editada el 1978 i estrenada el 1986).

Trullol i Plana, Sebastià

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 1853 – Maià de Montcal, Garrotxa, 1946)

Escriptor. Era llicenciat en dret. Fou crític d’algunes publicacions periòdiques.

És autor dels reculls poètics Música i Poesia, del llibret de l’òpera Artús, musicada per Amadeu Vives, i de les obres teatrals Lo diamant perdut, Lo vedell d’or, Glòria que mata i Diada de reis.

Trilla i Rostoll, Marçal

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 1887 – 1967)

Escriptor i polític. Dirigí el “Diari de Mataró” (1923-36).

Fou fundador d’Unió Democràtica de Catalunya.

Publicà novel·les, de caire psicològic, com ara La miserable passió (1926), Excelsior (1927), La llàntia meravellosa d’Aladí (1930) i Basar màgic (1968).

Trilla i Alcover, Agustí

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 2 novembre 1851 – Barcelona, 27 novembre 1919)

Escriptor. Advocat, participà en la creació de La Jove Catalunya (1870).

Col·laborà a “La Gramalla” i fou redactor de “La Independencia” i “La Gaceta de Cataluña”; juntament amb Rossend Arús, fundà la revista taurina i de varietats “Pepe-Hillo” (1874), que incloïa texts en català.

Del partit republicà federal, ocupà diversos càrrecs públics.

El 1886 publicà La llibertat de testar i la institució d’hereu segons les lleis catalanes, aparegut primer a “La Renaixença” (1885) i traduït al francès el mateix any.

Trias i Tastàs, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1854 – 31 juliol 1918)

Escriptor. Pintor, fou professor de dibuix i pintura.

Dirigí “El Barcelonès” (1890) i publicà drames en castellà, sarsueles en català: Les arts, De balcó a balcó, Lo ball de la Candelera, etc, algunes peces còmiques i el llibre Fàbules morals (1904).

Fou regidor (1894) i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona.