(Mequinensa, Baix Cinca, 9 setembre 1920 – Barcelona, 7 octubre 1980)
Escriptor i periodista. Dedicat a la divulgació històrica i la documentació gràfica.
Fundà la revista “Historia y Vida” i publicà diversos volums sobre història gràfica de Catalunya, un Atlas de Historia Universal (1983) i Hospital Clínic ahir i avui (1980). També publicà un Diari de guerra (1980).
Pseudònim de l’escriptora catalana Joaquima Santamaria i Ventura (1853-1930).
(Aracena, Huelva, Andalusia, 25 octubre 1725 – Barcelona, 13 febrer 1794)
Bisbe de Barcelona (1775-94) i escriptor.
Desplegà una intensa activitat pastoral i administrativa en la reorganització del seminari (1784) i promovent campanyes tumultuoses a càrrec de l’apòstol d’Andalusia, Diego José de Cádiz. Fomentà, a través del premonstratenc Jaume Caresmar, l’ordenació dels arxius capitular i de la mensa episcopal.
És autor de molts treballs pastorals i jurídics, alguns d’ells en català o en edició bilingüe, com un Promptuari de la doctrina cristiana per l’ús dels nois empleats en les fàbriques de pintats d’esta ciutat (1786).
(Barcelona, 14 març 1936 – )
Escriptora i mestra. S’ha especialitzat en llibrets per a infants.
Ha col·laborat en sis obres col·lectives, destinades, generalment, a l’educació bàsica, per exemple Eina (1973).
Ha adaptat contes i faules per a l’escola, com Dues cabretes (1982), Epaminondas (1982), etc, i ha preparat llibres de lectura, com ara Olles, olles de vi blanc (1979).
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 20 abril 1913 – Barcelona, 1972 ?)
Escriptor. Als 14 fundà a Sant Sadurní una revista local. Estudià a Barcelona filosofia i lletres i música. S’ha dedicat a l’ensenyament.
És autor de la novel·la Pst!… sintetitzem! (1957), guardonada amb el premi de novel·la humorística Santiago Rusiñol.
(Sitges, Garraf, 7 agost 1912 – Madrid, 9 gener 1990)
Escriptor. Fill de Miquel Utrillo i Morlius, exercí el periodisme i la crítica d’art i d’esports.
Publicà d’una manera esparsa la interessant correspondència del seu pare amb altres artistes modernistes, i llibres com Anecdotari d’en Francesc Pujols, Salvador Dalí y sus enemigos (1952) i El libro negro de Sitges (1970).
(Catalunya, segle XIX)
Escriptor. Escriví poemes i narracions, que publicà en el seu “Anuari Català” (1894-1900).
Com a poeta, fou autor també de La musa rebelde de 1897 a 98: Jardí de l’ànima i La musa rebelde de 1900 a 1901: Catalònia.
En prosa publicà unes Lletres cruels-cartes a un provincial.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 25 abril 1690 – Peralada, Alt Empordà, 8 abril 1762)
Escriptor i eclesiàstic. Fou domer de Sant Martí de Peralada.
És autor de l’obra pietosa Exercici del cristià…, publicada per primera vegada vers el 1833 i que tingué un gran èxit durant tot el segle XVIII i part del XIX: se’n feren moltes edicions (com a mínim 35 fins el 1859) per tot Catalunya. L’obra inclou unes interessants traduccions d’himnes litúrgics en un català àgil i planer.
Deixà manuscrita una interessant Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies…, escrita cap a mitjan segle, que conté, a més de la dedicatòria, on expressa el seu amor a la llengua, una genealogia del català i la gramàtica pròpiament dita, que representa un esforç de sistematizació considerable i que conté bastants encerts (ús de l’apòstrof, de la conjunció i, etc).
És autor també d’una compilació de versos de Francesc Fontanella en el volum que titulà Diversió per los alumnos del Parnàs Català; obres poètiques de Francisco Fontanella, inèdita.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, novembre 1892)
Escriptor. Residí a Madrid i a Barcelona.
És autor d’un Catecismo político, o sean nociones generales sobre las diferentes formas de gobierno conocidas (1868), antiabsolutista, i de nombroses novel·les fulletonesques: Adelina (1859), El árbol caído o Juanita la costurera (1864-70), Los mandamientos de la ley de Dios (1865) i La inquisición en Barcelona (1863).
Publicà també els poemes La Redención (1859) i Los almogávares (1867) i obres disperses: Las primeras bellezas del mundo… (1878), El culto a la hermosura… (1880) i El carpintero moderno… (1888).
(Sabadell, Vallès Occidental, 1890 – Catalunya, segle XX)
Eclesiàstic i escriptor.
Destacat promotor de campanyes contra la blasfèmia, publicà Ideari del doctor Sardà i Salvany (1927), en dos volums, Siginificación espiritual de los pesebres (1920) i Memòries i records del doctor Sardà i Salvany (1927).
Dades dels Països Catalans 