(Catalunya, segle XV)
Escriptor jueu. Conegut també per Yosef ben Labí. És membre de la branca de la família de la Cavalleria que no es convertí al cristianisme.
Poeta, és autor d’una obra en prosa rimada (Mëlisà lë-Maskil o Ofer wé-Dinà) i de la refutació (Qódes qodasim) als capítols lliurats per Jeroni de Santa Fe abans de la disputa de Tortosa com a base de les discussions.
Hom li ha atribuït, erròniament, la presència i àdhuc la intervenció destacada en els debats de la disputa.
(Sort, Pallars Sobirà, 1829 – Catalunya, segle XIX)
Eclesiàstic i escriptor. Fou rector de Suterranya (Pallars Jussà) i diputat a corts.
Deixà escrits de caràcter religiós. El 1873 publicà el llibre La revolución filosófica, moral, religiosa y social, puesta al alcance de todos.
Pseudònim de l’escriptora catalana Caterina Albert i Paradís (1869-1966).
Pseudònim de l’escriptor i polític català Pere Pagès i Elies (1916-2003).
(Palafrugell, Baix Empordà, 4 gener 1894 – Catalunya, segle XX)
Mestre i escriptor. S’ha dedicat a l’ensenyament. Col·laborà al “Butlletí dels Mestres” i a d’altres publicacions.
És autor de bons treballs de caràcter pedagògic i de diversos escrits sobre la història empordanesa i, en particular, de la vila de Peralada.
(Sabadell, Vallès Occidental, 19 octubre 1858 – 27 juny 1930)
Escriptor.
Féu importants recerques històriques a l’Arboç i altres indrets del Penedès, emprant arxius parroquials i civils, molts dels quals foren destruïts en esclatar la guerra civil de 1936-39, fet que dóna a la seva obra (Notes històriques de la parròquia, 1927) una vàlua excepcional per a la història d’aquella comarca.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 5 octubre 1922 – Girona, 28 febrer 1992)
Escriptora. Estudià infermeria, llevadora i practicant.
La seva novel·la autobiogràfica Nit de reis (1966), recull les experiències d’una infermera joveníssima a la guerra i la postguerra.
Com neixen els catalans (1972) és un dietari professional on planteja, entre altres problemes, els de la seguretat social i la immigració.
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. Fou frare i arriba a sotsveguer de la ciutat de Girona.
És autor del Llibre de fra Bernat (poema escrit en codolada de més de dos mil versos que es mostra com una veritable sàtira de l’estat clerical d’aquell temps), El Procés de la senyora de Valor contra En Bernat Tudela (1406) i A la bella Venus (1415-25), poema autobiogràfic.
Les seves Obres foren editades el 1968.
(Tortosa, Baix Ebre, 16 febrer 1862 – 21 febrer 1927)
Escriptor. Es llicencià en ciències exactes i escriví profusament a “El Correo de Tortosa”.
Usà el pseudònim de Costante, i fou un propagandista catòlic.
Publicà Recordances (1925) i Epistolario joco-serio (1925).
Dades dels Països Catalans 