(Calella, Maresme, 1897 – Barcelona, 1973)
Escriptor. Féu de periodista a “La Veu de Catalunya” i “La Vanguardia”. Visqué anys a la Guinea Equatorial.
Publicà llibres de divulgació social i econòmica i l’útil Els primers moviments socials a Catalunya (1935), les narracions Basea 1900 (1954), les novel·les d’ambient social i polític dels anys vint La ciutat malalta (1957) i El poder feia vacances (1964) i l’assaig Política social (1973).
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. Doctor en drets.
És autor de la traducció al català de l’obra de Valescus de Taranta Tractat de l’epidèmia e de pestilència (1475), reeditada el 1507 amb el títol de Compendi utilíssim contra pestilència tret de la font de medicina.
Hom l’ha considerat com la primera obra de medicina impresa a la península Ibèrica.
(Barcelona, segle XIX)
Escriptor.
El 1843 publicà dos treballs, molt comentats aleshores, que es titulaven Reseña histórica de los males que ha causado a España y a Barcelona en particular el haberse mantenido plaza fuerte esta ciudad después de la dominación sarracena i Abajo las murallas.
(Barcelona, segle XIX)
Escriptor. Advocat. Admirador fervent del Rector de Vallfogona, escriví un gran nombre de versos a imitació seva, de caràcter sobretot satíric.
Escriví una obra teatral (La falsedat castigada, 1848), diverses obres en vers (Certamen pastoril o poema bucòlic, Fundació de Barcelona, etc) i apòlegs.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1 novembre 1819 – 27 juliol 1878)
Literat. Advocat, fundà “El Eco de Villanueva” (1853) i fou alcalde de la seva vila.
És autor de nombroses obres de teatre en català, especialment de caràcter còmic, que assoliren una certa popularitat: Una noia com un sol (1863), Els de fora i els de dins (1865), La Sileta de Gelida (1868), Jovent del dia (1880, acabada per Eduard Vidal i de Valenciano), etc.
Escriví també sarsueles (Entre Campamajor i Figueres, 1876; L’Andreuet de Montanyans, 1876, entre altres).
(Barcelona, 1866 – 1919)
Escriptor. Actuà en el camp social de caràcter catòlic.
Poeta en català, participà en nombrosos jocs florals d’arreu de Catalunya i publicà Ramellet eucarístic (1904). Altres poesies seves foren recollides a “Lectura Popular”.
És autor també del drama La vinguda del Mesies.
(Granollers, Vallès Oriental, 1860 – 1928)
Escriptor.
Estrenà i publicà teatre popular: Servius (1894), Llars apagades (1900), La petita de can Punyego (1901), Doloretes, la sastressa (1901), Les pessigolles de la senyoreta (1906), L’hereuet de la ferreria (1910), etc. I un llibre de records: Fulls del meu àlbum.
(Felanitx, Mallorca, 1901 – Barcelona, 31 març 1955)
Escriptor i advocat. Fundà la revista “La Nostra Terra”, la qual dirigí. Abandonà aquesta tasca en anar-se’n a Barcelona per treballar en una empresa d’electricitat.
Fou professor de la Institució d’Estudis Comercials de la Generalitat de Catalunya. Col·laborà a diverses publicacions de caràcter econòmic i comercial.
Col·laborà al llibre Mallorca, editat per l’Institut d’Estudis Catalans. Publicà alguns treballs sobre els serveis elèctrics.
Tingué una certa influència política a Mallorca, on promogué peticions per establir un estatut d’autonomia.
(Cabassers, Priorat, 1883 – Mataró, Maresme, 1964)
Escriptor. Residí molt temps a l’estranger, i després a Mataró.
Estrenà el sainet L’herència d’en Tòfol i publicà Versos escollits (segona edició, 1965) i la comèdia en vers L’estudiant de la veritat (1957).
(Catalunya, segle XIII)
Escriptor i trobador.
Li són atribuïdes diverses poesies líriques, tres llargues narracions en vers i un tractat gramatical en prosa Regles o Las rasós de trobar, exposició de doctrina poètica, important -de fet és una gramàtica occitana- des del punt de vista de la història de la literatura.
És molt probable que fos un joglar i convé esmentar el seu poema, de qualitat, Castia gilós, novel·la en versos apariats, i el poema El judici d’amor, influït per altres trobadors de l’època.
Dades dels Països Catalans 