Barri, a l’oest de la vila, al voltant de l’ermita de Sant Onofre.
El 1808 hi tingué lloc, la vesprada del 27 de juny, una batalla entre les tropes napoleòniques, manades pel mariscal Moncey, i les forces de Josep Caro i Sureda. Aquest hagué de replegar les seves forces sobre València, des d’on els defensors de la ciutat assoliren de rebutjar l’enemic (29 juny).
(Sant Joan de Sineu, Mallorca Pla)
Ermita, al nord de la vila, al límit amb el terme de Sineu, prop del cim del puig de Sant Nofre (255 m alt).
És esmentada ja el 1400, i el 1414 consta ja que hi residia un ermità.
Veure> Arraona (antic terme i actual ermita).
Ermita, a llevant de la ciutat, vora la costa, a l’indret de l’antic castell d’Orimblai.
A la costa, entre el port de Dénia i la punta de Sant Nicolau, s’obre el racó de Sant Nicolau, davant el qual s’esten el banc o placer de Sant Nicolau (o del Racó).
Ermita i caseria, al sud del terme, al cim d’un encinglerat tossal (contrafort septentrional del tossal dels Tres Reis) que separa el riu de la Pena del seu afluent per la dreta, el riu del Racó d’En Patorrat.
Eremitori (259 m alt), a l’est de la vila, al cim del puig de Sant Miquel (o puig des Bous), on es venera la Mare de Déu de la Bona Pau, esmentada ja al segle XVI (hom ha suposat que fou la primera església de l’extens terme musulmà de Montuïri després de la conquesta cristiana).
Hi hagué ermitans fins a la fi del segle XIX.
(o cap Martí) Cap de la costa, al nord del cap de la Nau, que forma un llarg promontori que separa la gran badia de Xàbia, a llevant, del Portitxol, a ponent.
L’ermita de Sant Martí s’alça prop d’aquest indret, on, segons la tradició, existí un monestir en època pre-islàmica.
El castell de Sant Martí, que defensava aquest sector de la costa, fou destruït pels anglesos durant la guerra del Francès.
Ermita, a l’est de la vila, dins la demarcació de Millà.
Caseria i ermita, al nord-oest del terme, vora el límit amb el de Mequinensa (Baix Cinca).
Ermita, prop de la masia de la Menadella.
Dades dels Països Catalans 