Arxiu d'etiquetes: ermites

Xara, la -Safor-

(Simat de la Valldigna, Safor)

Despoblat, a la Valldigna.

Forçats a batejar-se el 1526, molts moriscs de la Valldigna fugiren a l’Àfrica del nord, cosa per la qual foren condemnats a morir cremats un veí de Simat i un altre de la Xara per l’abat de Valldigna, senyor d’aquests llocs; la tensió que això originà obligà l’abat a traslladar la seva residència a Xàtiva, i el 1532 es despoblaren del tot els llocs de la Xara i de Massalari.

La mesquita de la Xara fou cristianitzada i convertida, a la fi del segle XVI, en ermita de Santa Anna; l’edifici fou poc transformat, i ha conservat fins a l’època actual molts elements arquitectònics i ornamentals musulmans (així com inscripcions en àrab).

Victòria, la -Mallorca-

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Santuari i antiga ermita, al vessant septentrional de la talaia d’Alcúdia, a la part nord-oriental de la península des Pinar (dita també península de la Victòria), en la qual consta ja el 1395 l’existència de vida eremítica.

Hom ha volgut identificar, equivocadament, aquest santuari amb l’església de Santa Maria de la Torre d’Alcúdia que surt esmentada des del 1252. Però no fou fins el 1403 que el bisbe de Mallorca autoritzà a l’ermità fra Diego García a transformar en públic l’oratori de la seva cel·la, on es venerà una imatge de la Mare de Déu, dita fins a les Germanies Nostra Dona de fra Diego.

Aquest ermità, juntament amb altres, hi practicava l’alquímia, i els seus medicaments foren sol·licitats fins i tot per Alfons IV de Catalunya; en morir fra Diego el 1426, l’ermita fou saquejada a fi de cercar el suposat or que hom creia que havia fet. En aquest indret fou fundat, el 1482, un convent carmelità de la Victòria (advocació que també prengué l’antiga imatge de fra Diego).

Durant les Germanies, el 23 d’abril de 1522, el prior del convent, fra Antonio d’Àvila, donà l’alerta als alcudiencs d’un imminent assalt de la ciutat per part dels agermanats. Vençuts aquests, fou feta una solemne processó de gràcies amb la Mare de Déu de la Victòria, que des d’aleshores rebé exclusivament aquesta advocació. Acabada la guerra el 1524, els jurats d’Alcúdia donaren al convent llicència de construir de 7 a 12 ermites. El convent no prosperà, i desaparegué vers el 1580.

El 1608 fou reposat per alguns ermitans; hi residia un donat, i el 1616 fou creada la confraria de Nostra Dona de la Victòria per a tenir-ne cura. Refet el santuari diverses vegades a partir del 1704, conserva encara un aspecte de fortalesa.

Vespa, la -Ports-

(Morella, Ports)

Dena, a uns set quilòmetres de la ciutat, a ponent, entre les altures de la venta de l’Aire i el riu Caldes, amb una altitud mitjana de 800 m.

Comprèn una vintena de masos dispersos, i uns quants més d’abandonats. El centre religiós és l’ermita de Sant Antoni de la Vespa.

Valldemossa, ermita de *

(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)

Veure> la Trinitat de Valldemossa  (ermita i convent).

Trinitat de Valldemossa, la

(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)

Ermita i convent d’ermitans, prop del lloc on hi hagué l’antic col·legi de Miramar, fundat per Ramon Llull.

Fou fundada el 1648 per fra Joan de la Concepció Mir i Vallès; aquest i el seu successor en el règim de la congregació ermitana, fra Antoni de Sant Pau Ferrer i Rizà (1688-93), edificaren l’oratori i les dependències annexes.

Fou el tercer superior, fra Antoni de la Presentació Sampol i Oliver, que posà la primera pedra de l’edificació actual (1703), composta d’una església dedicada a la Puríssima Concepció, amb corredors, cuina i refectori, porteria i cel·les, que fou inaugurada el 1705.

La comunitat d’ermitans hi residí fins al segle XIX i hi fou restaurada el segle XX, després de l’erecció canònica (1923) dels ermitans de Sant Pau i Sant Antoni.

Tosca, la * -Garrigues-

(el Vilosell, Garrigues)

Veure> Sant Miquel de la Tosca  (ermita).

Terrades * -Vallès Oriental-

(Cànoves i Samalús, Vallès Oriental)

Veure> Sant Salvador de Terrades  (ermita i caseria).

Sarriera * -Osona-

(l’Esquirol, Osona)

Veure> Sant Vicenç Sarriera  (antiga ermita).

Santa Quitèria -Plana Alta-

(Almassora, Plana Alta)

Ermita i caseria, a l’esquerra del Millars, aigua amunt de la vila, on hi ha el pont de Santa Quitèria, a la carretera de Barcelona a València.

Durant la guerra del Francès serví d’hospital de sang.

Santa Paula -Marina Alta-

(Dénia, Marina Alta)

Ermita i caseria, al sud-oest de la ciutat.