(o la Torre de Carrús) Rodal, de poblament disseminat, 4 km al nord-oest de la ciutat.
És centrat en l’antiga torre de Carrús, quadrada, per al senyor de la qual Onofré Miralles de Bonrostre, fou creat el 1690 el marquesat de la Torre de Carrús.
Torre angular, una de les quatre encara subsistents de les muralles islàmiques de la ciutat.
(Elx / Santa Pola, Baix Vinalopó)
Rodal, situat a ponent de la carretera d’Alacant a Múrcia, entre l’Altet i Santa Pola.
Municipi i capital de la comarca del Baix Vinalopó (País Valencià): 86 m alt, 326,07 km2, 228.647 hab (2014)
(ant: Elig, cast: Elche) Ocupa una gran extensió des de la serralada Subbètica fins al delta format per les aigües del Segura i el Vinalopó, comprèn una àmplia plana al·luvial molt pantanosa que toca al mar (albufera de Fondo, saladar d’Elx i albufera d’Elx). Cap a l’interior, la serra Negra i l’alt del Muró limiten el terme pel nord i continuen amb el Tabaià i les serres Grossa i de Sanxo.
POBLACIÓ I ECONOMIA.- L’evolució demogràfica s’ha mantingut ascendent ja des de començament del segle XVIII i s’ha accelerat les darreres dècades. Més de la meitat de la superfície del terme és conreada, amb predomini del regadiu (ametllers, cítrics, palmeres, hortalisses, etc), molt expandit i mecanitzat. L’altre gran motor de l’economia és la indústria de la pell i del calçat, de llarga tradició; s’hi afegeixen el turisme i l’estiueig.
LA CIUTAT.- El nucli antic de la ciutat, o Vila Murada (declarada conjunt històrico-artístic el 1968), és a l’esquerra del Vinalopó. Se’n destaquen, entre altres, l’alcàsser de la Senyoria i palau d’Altamira, la Calatorra, la Corredora, l’ermita de Sant Sebastià i l’església de Santa Maria (1673-1767), amb la portalada barroca i la capella de la Comunió, que és atribuïda a Jaume Bort i a on té lloc la representació del Misteri d’Elx. La ciutat s’expandí a partir del segle XVI i avui s’estén a banda i banda del Vinalopó, si bé se n’han respectat els palmerars. Ambdués ribes resten unides per diversos ponts, un dels quals fou el primer que es va construir a Europa de prehistòrics, hel·lenístics, ibèrics i romans. És centre d’àrea comercial. Aeroport a l’Altet.
HISTÒRIA.- L’antiga Hèlix o Ilici fou poblada pels ibers, i també pels grecs, que s’establiren en l’antic golf d’Elx, prop de l’actual Santa Pola. Formà part del domini cartaginès al segle III aC, fins a la conquesta romana. Els romans hi establiren (en temps d’August) una de les primeres colònies de la costa amb el nom de Colonia Iulia Ilici Augusta. En el període posterior bizantino-visigòtic hi fou establert un bisbat. Durant els primers temps de la dominació musulmana a la Península (segle VIII) pertanyé a l’estat autònom de Teodomir, i després de la disgregació del califat de Còrdova (segle XI) formà part dels regnes de taifes de Dénia i de Múrcia.
Jaume I la conquerí i la repoblà amb catalans (segle XIII). Després d’un període de domini castellà d’acord amb el tractat d’Almirra (1244), Jaume II el Just la reconquerí per al regne de València, on passà a pertànyer definitivament per la sentència de Torrellas (1304). Carles I hi féu un marquesat a nom del seu senyor, Gutiérrez Cárdenas. En la guerra de Successió fou partidària de l’arxiduc Carles III. Durant la Primera Guerra Carlina (1833-40), fou ocupada un temps pel cabdill Domènec Forcadell. Amadeu I de Savoia la declarà ciutat el 1872.
Enllaç web: Ajuntament
Rodal, vora l’albufera d’Elx, de poblament disseminat, dividit en dos sectors, la Baia Alta i la Baia Baixa.
L’església de Sant Andreu ha esdevingut parroquial.
Rodal, situat a uns 3 km al sud-est de la ciutat.
(o Asprilles) Rodal, situat a 6 km al sud-est de la ciutat.
Platja i centre turístic de la Costa Blanca, entre la platja d’Aigua Amarga i el cap de Santa Pola.
Un gran hotel, mil bungalows i quatre-cents apartaments d’una colònia anglesa, juntament amb una intensa repoblació de pins, constitueixen el pla de la gran urbanització construïda.
Poble i rodal, a l’extrem oriental del terme, vora el mar, al límit amb els termes municipals de Santa Pola i d’Alacant. Hi radica l’aeroport d’Alacant. Zona residencial dels Arenals del Sol. El 1914 esdevingué parròquia.
La platja de l’Altet és de sorra fina, sense edificacions i de gran valor ecològic, per les seves dunes, en una de les quals s’han localitzat les restes d’una vil·la romana del s IdC.
Castell. Assentat vora el palmerar, al vessant del riu Vinalopó. Construït el 1557 sobre les restes d’una fortificació anterior.
Pertanyé als marquesos d’Elx, títol que passà a la casa comtal d’Altamira.
Actualment està en perfecte estat de conservació i alberga el Museu Arqueològic Alejandro Ramos.
Dades dels Països Catalans 