Rodal, 7 km a l’est de la ciutat.
(Crevillent / Elx, Baix Vinalopó)
Llacuna entre els dos municipis, a la zona de separació entre els deltes del Segura i del Vinalopó. Una zona de saladar la separa de l’albufera d’Elx.
Les terres bonificades de les Pies Fundacions (Sant Felip Neri) la limiten per ponent.
Constitueix una important reserva ornitològica (unes 200 espècies d’ocells). El 1988 fou declarat Parc Natural.
Enllaç web: Parc Natural el Fondo
Rodal i parròquia, al sud de la ciutat.
L’església de Sant Antoni de Pàdua fou erigida en parròquia el 1957.
Partida i rodal.
Massa forestal, constituïda per un conjunt d’horts de palmeres datileres protegits des del 1986 per la Llei de Tutela del Palmerar d’Elx.
Amb més de 200.000 exemplars d’espècies subtropicals i mediterrànies, és el palmerar més extens i més septentrional d’Europa.
La història del palmerar està indissolublement unida a la història i a la cultura de la ciutat.
L’any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Rodal, uns 7,5 km al sud de la ciutat.
El 1952 hi fou establerta la parròquia de Sant Isidre.
Rodal, 5 km al sud de la ciutat.
Jardí, als afores del nucli urbà, poblat per unes 700 palmeres i altres espècies vegetals pròpies de la regió.
Hi ha alguns exemplars rars, com l’anomenada Palmera Imperial, hermafrodita, diversificada en 7 troncs.
Li donà el nom el sacerdot Josep M. Castaño (mort el 1918), que en fou el propietari.
(Alacant, Alacantí / Elx, Baix Vinalopó)
Serra (130 m alt), que limita els dos termes, al sud de la serra de Fontcalent.
Forma part del conjunt de relleus baixos retallats, damunt el miocè del pla alacantí, per dos nivells d’erosió quaternària.
Rodal, al sud-est de la ciutat.
Dades dels Països Catalans 