Arxiu d'etiquetes: Elx (geo)

Valverde

(Elx, Baix Vinalopó)

Rodal, al sud-est de la ciutat, que conté les caseries de Valverde Alt i de Valverde Baix, aquesta, en part, dins el terme de Santa Pola.

El 1914 fou erigida la parròquia de Santa Anna.

Vall-llongues, les -Elx-

(Elx, Baix Vinalopó)

Rodal, al nord de la ciutat, al sector muntanyós del terme.

Torres de Gaitan, les

(Elx, Baix Vinalopó)

Rodal, al sud-est de la ciutat, a la carretera de Santa Pola, al límit amb aquest municipi.

Torrellano

(Elx, Baix Vinalopó)

Rodal, situat a l’est de la ciutat, vora la frontera amb la comarca de l’Alacantí.

Santa Anna -Baix Vinalopó-

(Elx, Baix Vinalopó)

Rodal i partida, a la zona muntanyosa del nord del terme, vora el límit amb Alacant.

Salades, les

(Elx, Baix Vinalopó)

Rodal, a 1 km de la ciutat.

Fondo, llacuna del -Baix Vinalopó-

(Crevillent / Elx, Baix Vinalopó)

Llacuna entre els dos municipis, a la zona de separació entre els deltes del Segura i del Vinalopó. Una zona de saladar la separa de l’albufera d’Elx.

Les terres bonificades de les Pies Fundacions (Sant Felip Neri) la limiten per ponent.

Constitueix una important reserva ornitològica (unes 200 espècies d’ocells). El 1988 fou declarat Parc Natural.

Enllaç web: Parc Natural el Fondo

Foia, la -Baix Vinalopó-

(Elx, Baix Vinalopó)

Rodal i parròquia, al sud de la ciutat.

L’església de Sant Antoni de Pàdua fou erigida en parròquia el 1957.

Ferriol

(Elx, Baix Vinalopó)

Partida i rodal.

Elx, palmerar d’

(Elx, Baix Vinalopó)

Massa forestal, constituïda per un conjunt d’horts de palmeres datileres protegits des del 1986 per la Llei de Tutela del Palmerar d’Elx.

Amb més de 200.000 exemplars d’espècies subtropicals i mediterrànies, és el palmerar més extens i més septentrional d’Europa.

La història del palmerar està indissolublement unida a la història i a la cultura de la ciutat.

L’any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.