Arxiu d'etiquetes: els Ports

Xiva de Morella

1 Resposta

(Morella, Ports)

Poble (898 m alt), situat en una foia, al peu de la serra de Xiva (el Carrascar, 1.262 m alt), a la vora dreta del riu de Xiva. De l’església parroquial (el Salvador), on es conserven una creu d’argent gòtica i una crismera del segle XVI (totes dues fetes a Morella), depèn el santuari del Roser.

A l’antiga casa del comú es conserva una taula de l’Ascensió, atribuïda a Marçal de Sas. El lloc pertangué al terme general de Morella fins a la darreria del segle XVII. Formava municipi independent fins el 1976.

Vilafranca del Maestrat *

Deixa un comentari

(Ports)

Altre nom de la vila i municipi de Vilafranca.

Vespa, la -Ports-

Deixa un comentari

(Morella, Ports)

Dena, a uns set quilòmetres de la ciutat, a ponent, entre les altures de la venta de l’Aire i el riu Caldes, amb una altitud mitjana de 800 m.

Comprèn una vintena de masos dispersos, i uns quants més d’abandonats. El centre religiós és l’ermita de Sant Antoni de la Vespa.

Vallivana

1 Resposta

(Morella, Ports)

Santuari de la Mare de Déu de Vallivana, patrona de Morella, situat a 25 km al sud-est d’aquesta ciutat. El conjunt del santuari, compost de l’església, un hostal (gòtic) i d’altres dependències (651 m alt), és a la dreta de la rambla de Vallivana (afluent de capçalera de la rambla de Cervera, que neix al vessant meridional de la serra de Xiva i que rep els noms de barranc de la Carcellera i de Cap del Terme), vora la carretera de Vinaròs a Morella.

L’església és d’una sola nau, amb creuer i quatre altars laterals, a més de l’altar major, darrere el qual hi ha el cambril. La imatge és petita, de terra cuita, probablement del segle XIV. El santuari actual fou construït al començament del segle XIX (inaugurat el 1838), però ja al segle XIV hi havia una capella per a allotjar-hi la imatge de la Mare de Déu.

L’expansió de la devoció a la Mare de Déu de Vallivana, i l’inici de les festes que li són dedicades, tenen l’origen en un vot de la ciutat de Morella amb motiu de la pesta del 1672. Cada sis anys la imatge és traslladada a peu a Morella, on se celebren les festes del Sexenni.

Turmell, mola del

2 Respostes

(Vallibona, Ports / Xert, Baix Maestrat)

Cim (1.281 m alt) al límit dels dos municipis, el més elevat del sector sud-oriental dels ports de Morella.

Els seus pasturatges pertanyen a la setena de Sant Mateu del Maestrat.

Truites, riu de les

Deixa un comentari

(Vilafranca, Ports)

(o rambla de les Truites)  Altre nom de la rambla de Sellumbres, la qual, en el seu curs mitjà, constitueix el límit entre el País Valencià i Aragó.

En la demarcació del Regne de València feta per Jaume I el Conqueridor, el riu de les Truites figura ja com a límit, però des de la capçalera, per tal com incloïa la vila actualment aragonesa de Mosquerola.

Tastavins, el

2 Respostes

(Franja de Ponent)

Riu de la conca de l’Ebre, que neix per la unió de diversos barrancs formats al vessant septentrional del Regatxolet, entre Morella (Ports) i Castell de Cabres (Baix Maestrat).

Passa per Herbers (Ports), pel santuari de la Font (de Pena-roja, Matarranya), i s’uneix al seu col·lector, el Matarranya, per l’esquerra, aigua amunt de la Torre del Comte, després de constituir termenal dels municipis de Mont-roig de Tastavins, Ràfels i la Portellada, a ponent, amb Pena-roja, Fondespatla i Vall-de-roures, a llevant.

Talaiola, la -Baix Maestrat/Ports-

Deixa un comentari

(Canet lo Roig, Xert, Baix Maestrat / Vallibona, Ports)

Cim (948 m alt) dels ports de Morella, a llevant del Turmell, termenal dels tres municipis. Domina, per la dreta, la vall del riu Cérvol.

Sellumbres, rambla de

8 Respostes

(Ports)

Curs d’aigua de l’extrem septentrional del Sistema Ibèric Valencià, que neix prop de Mosquerola (Aragó) i, amb el nom de riu de les Truites, constitueix, des de la sortida d’aquest terme, la frontera històrica entre el País Valencià (Vilafranca del Maestrat) i Aragó (Anglesola).

Penetra als Ports, on constitueix termenal del Portell de Morella i Castellfort, fins al seu aiguabarreig amb el riu de Calders, col·lector seu malgrat que té un recorregut més curt; per això, sovint, hom anomena rambla de Sellumbres també el sector del riu de Calders des d’aquest aiguabarreig fins a Forcall, on s’uneix al Bergantes conjuntament amb la rambla de Cantavella.

Sargar, el

Deixa un comentari

(Herbers, Ports)

Santuari de la Mare de Déu del Sargar, al nord del poble, a l’esquerra del barranc d’Escalona.