Arxiu d'etiquetes: Elda (geo)

Estació de Monòver, l’

(Elda, Vinalopó Mitjà)

Barri de la ciutat, al límit amb el terme de Monòver, al voltant de l’estació de ferrocarril (Alacant-Madrid) d’aquesta darrera ciutat.

Cámara -Vinalopó Mitjà-

(Elda, Vinalopó Mitjà)

Caseriu, al vessant septentrional de la serra de Cámara (838 m alt), que s’estén a la dreta del Vinalopó.

Bolón

(Elda, Vinalopó Mitjà)

Caseriu, a la dreta del Vinalopó, davant la ciutat, al peu de la serra de Bolón (656 m alt).

Bateig, el

(Petrer, Novelda, Elda / Vinalopó Mitjà)

Partida rural, a l’esquerra del Vinalopó, compresa dins dels tres termes municipals, on hi ha una important explotació de pedra de construcció.

La rambla del Bateig, que neix a la penya del Sit, dins el terme de Petrer, desemboca al Vinalopó aigua avall i dins el terme d’Elda.

Elda (Vinalopó Mitjà)

Municipi i capital comarcal del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 45,79 km2, 395 m alt, 53.540 hab (2014)

Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, en un eixamplament de la serralada Pre-bètica. Abundant vegetació natural i pastures.

L’aprofitament del sòl per a terres de conreu és molt minso, que es reparteixen equitativament entre secà i regadiu; destaquen els ametllers, les oliveres, els vinyets, els cereals i les hortalisses. El pantà d’Elda, bastit el segle XVII, és fora d’ús. La indústria  del calçat, amb gran nombre de fàbriques i indústries subsidiàries, ha estat durant anys la base de l’economia local i la causa del gran corrent immigratori dels darrers anys; la resta de les indústries tenen poc abast: fusta i del moble, cautxú i plàstics, etc. Darrerament l’activitat industrial ha minvat a favor del desenvolupament dels serveis.

La ciutat, de probable origen romà, respon a un emplaçament defensiu en un colze del Vinalopó, amb el nucli medieval en un turó, amb l’antic castell d’Elda que esdevingué palau dels comtes d’Elda, es va expandir cap a l’est a partir del segle XVIII; avui forma pràcticament una conurbació amb el municipi veí de Petrer. A la fi del segle XIX fou centre destacat del moviment cooperatiu obrer, i encara avui hi radiquen diverses cooperatives i associacions. El 1904 rebé el títol de ciutat.

Dins el terme hi ha les caseries de Cámara, Bolón, la Sirmat, l’Estació de Monòver i part de l’Almafrà, i les restes dels antics poblats de Bolón (neolític) i del Monastil (ibèric).

Almafrà, l’ -Vinalopó Mitjà-

(Elda / Petrer, Vinalopó Mitjà)

Caseriu entre els dos municipis, a la zona de contacte entre el català i el castellà.