Despoblat. Pertanyia a la comanda hospitalera de Susterris.
Vivers -Llitera-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: el Campell
Campell, el (Llitera)
Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 57,81 km2, 499 m alt, 697 hab (2015)
(cast: Alcampell) Estès al nord de la serra de la Gessa per una plana que comunica, cap al sud, amb el pla de la Quadra, al límit amb la Noguera, al nord-est de Binèfar.
La base de l’economia local és l’agricultura; el regadiu (cereals, alfals, arbres fruiters) és alimentat amb aigua del canal d’Aragó i Catalunya; de secà, s’hi conreen oliveres, vinya i ametllers. La ramaderia (bestiar oví, porcí i boví) fa d’activitat complementària. Àrea comercial de Lleida.
La vila, separada de Tamarit de Llitera per la serra de la Gessa, depengué fins al 1831 d’aquest municipi; l’església parroquial de la vila (1664) és dedicada a santa Margarida; gran casal de Bellet.
El municipi comprèn també els pobles de Pelegrinyó (separat del sector principal per l’antic terme de Rocafort de Llitera) i de Miporquet i els despoblats de la Montanera i de Vivers.
Enllaç web: Ajuntament
Duran i Lleida, Josep Antoni
(el Campell, Llitera, 27 març 1952 – )
Polític. Membre d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), participà amb Jordi Pujol en la constitució de la coalició Convergència i Unió.
Diputat per CiU al congrés (1982-90 i a partir del 2004), diputat al Parlament europeu (1986-87), conseller de Governació de la Generalitat (1999-2001), el 1990 fou elegit president del Comitè de Govern d’UDC (confirmat en el càrrec el 1996), diputat al Parlament català (1999-2004) i vice-president segon de la Internacional Democrata-cristiana (1993).
Després del trencament de la coalició CiU, el 2015 no sortí elegit al Parlament de Catalunya, ni tampoc al Congrés espanyol on es presentava de cap de llista per Barcelona.
El 2016 deixà de ser el president de Unió Democràtica, partit que l’any següent desaparegué amb un elevat deute.
Dades dels Països Catalans 