(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
Vénda, a la parròquia de Sant Rafel de Forca.
Bassa, sa
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Eivissa
Bassa, cala
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Cala de la costa occidental, a l’est de la badia de Sant Antoni.
És tancada per ponent pel cal la Bassa.
Formentera (Eivissa)
Illa i municipi d’Eivissa (Illes Balears): 83,24 km2, 11.545 hab (2014)
Junt amb les illes de s’Espardell, s’Espalmador i uns quants illots forma un arxipèlag al sud d’Eivissa, separada d’aquesta pels Freus. És una illa plana, formada per dos massissos una mica elevats: sa Mola (122 m) a l’est, que forma uns impressionants espadats, i el promontori del cap de Barbaria (107 m), a l’oest, units per una llenca sorrenca d’uns 5 km que fa d’istme, on hi ha les platges de Tramuntana i Migjorn. Al nord hi ha l’estany des Peix i l’estany Pudent i, entre tots dos, el port de la Savina. Clima subàrid i vegetació xeròfila, amb predomini de la garriga. Agricultura de secà. Pesca i explotació de salines.
A partir dels anys 1960 rebé l’impacte del turisme, que hi ha modificat el sistema tradicional de vida. Conté els pobles de Sant Francesc, Sa Mola, Sant Ferran i els caserius de ses Salines, la Savina i es Caló.
Anomenada Pitiüsa Menor pels romans, fou abans una colònia púnica. Ocupada pels sarraïns, fou conquerida pels catalans (1235) i estigué deshabitada des de final del segle XIV fins a final del XVII, que tornà a ésser poblada per eivissencs. El cap del municipi és Sant Francesc de Formentera.
Dins el terme, a les terres altes de sa Mola, a l’est, hi ha el far de Formentera. El port, dit de la Savina, és a la part occidental de l’illa. Dins el terme han estat trobades restes prehistòriques, púniques i romanes.
Enllaços web: Consell Insular de Formentera – Turisme
Eivissa, Vila d’ (Eivissa)
Municipi i capital de l’illa d’Eivissa (Illes Balears): 11,16 km2, 85 m alt, 49.693 hab (2014)
És el terme més petit de l’illa i està situat a la costa sud-oriental, a la badia d’Eivissa, on forma una franja litoral, i la seva costa s’estén des de la platja de Talamanca fins al començament de la platja d’en Bossa.
ECONOMIA.- A causa de la poca extensió del terme i el creixement de la ciutat, l’activitat agrícola hi té molt poca importància. La moderna urbanització del voral de la badia i l’èxode rural produït pel turisme feren desaparèixer les anomenades feixes, un dels sistemes de conreus més interessants i característics, que consisteix en el regatge per infiltració utilitzant les terres pantanoses drenades per sèquies. El tràfic portuari centra l’activitat comercial de l’illa i, fins a la construcció de l’aeroport, fou l’únic mitjà de relació amb l’exterior. Les principals indústries són l’alimentària, la metal·lúrgica, la tèxtil i la de la fusta. Tot i aquests recursos, l’economia actual es basa en el turisme, el qual ha originat una important indústria hotelera, emplaçada a la vila i a les platges del voltant (ses Figueretes i Talamanca).
LA CIUTAT.- Conserva la muralla del segle XVI, que voreja la part antiga o Dalt Vila, de carrers estrets i tortuosos que s’adapten a la inclinació del turó, i que la separa del sector comercial de sa Marina i del modern, que prolonga la ciutat cap al nord i nord-oest. L’impuls del turisme ha produït una nova expansió urbana que ha creat nous barris. És l’únic nucli amb funcions urbanes definides i seu del Consell Insular.
ART.- En la necròpolis púnica de Puig des Molins (segles VII a III aC) hi ha més de tres mil cambres funeràries subterrànies, obertes a l’exterior per un pou de 3 a 5 m d’alçària; algunes contenen sarcòfags monolítics i diversos utensilis i joies, entre els quals cal esmentar els magnífics miralls de bronze, i escultures de terra cuita de diverses mides. Sobre la ciutat s’alça el barri antic, dominat pel castell d’Eivissa (segle XVI) i la catedral d’Eivissa, començada al segle XIV en estil gòtic i reconstruïda al segle XVIII en estil barroc, que conserva una sèrie de pintures gòtiques sobre fusta de Valentí Montoliu i el mestre d’Inca.
Enllaç web: Ajuntament
Barbaria, cap de
Cap de l’illa, situat a l’extrem sud-oest. Els penya-segats del Puig Guillem (105 m) són el punt més meridional de l’arxipèlag.
Prop es troba una torre de defensa i un far. Al seu voltant hi ha la vénda d’es Cap de Barbaria.
Balansat, cap de
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
(o la punta de sa Creu) Promontori (231 m alt), situada a la parròquia de Sant Miquel de Balansat, a l’oest del port de Balansat o de Sant Miquel (es Port de Sant Miquel), un dels pocs refugis de la costa septentrional de l’illa.
Prop seu hi ha una important urbanització turística.
Balansat, quartó de
(Sant Antoni de Portmany / Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Antic quartó en que era dividida l’illa. La capital era el lloc de Sant Miquel de Balansat.
Es formà amb una gran part de l’antic districte islàmic de Benissàmit i d’una part del de Portmany.
Correspon en part als actuals termes dels dos municipis.
Balàfia -Eivissa-
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Venda, on es troba la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia.
Aubarca, Sant Mateu d’ *
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
Veure> Sant Mateu d’Aubarca (parròquia).
Argentera, plana de s’ -Eivissa-
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Zona, dins la parròquia de Sant Carles de Peralta.
En aquest indret són conegudes des d’antic mines de plom, que a la fi del segle XIX ocupaven més de dos-cents treballadors distribuïts en nou mines.
Dades dels Països Catalans 