Vénda, dins la parròquia de Sant Ferran, que comprèn, entre altres llocs, ses Salines de Sant Ferran i es Pujols.
Estany, s’ -Formentera-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Eivissa
Espartar, s’ -Eivissa-
(o illa de s’Espart) Illa de la costa, a 1,27 km, situada al sud-est de sa Conillera.
Té uns 875 m de llargària i 67 m d’altitud.
Espardell, s’
Illa, al nord de Formentera i a l’est de s’Espalmador, amb la qual forma un espai natural protegit,
Té 1.950 m de llargària i 27 m d’alt. màxima.
Al sud té l’illeta de s’Espardelló. Far.
Espalmador, s’
Illa, situada al sud de la punta de ses Portes, i separada de Formentera per un pas de prop d’1 m de fondària. Té 2.925 m de llargària, amb uns 800 m d’ample i 22 m d’alt màxima.
Està envoltada pels illots de s’Alga, des Porcs, de Castaví i de sa Torreta.
Juntament amb l’illa de s’Espardell forma un espai natural protegit.
Església Veia, s’
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Punta (31 m alt) de la costa, prop de la vila i de ses Estaques, que és el seu ancoratge.
Església, vénda de s’
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Vénda de la parròquia.
Ereso
Ciutat cartaginesa corresponent a l’actual vila.
Nom donat per Roman i Calbet, per una lectura deficient d’un text de Diodor de Sicília.
Enmig, vénda d’
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Vénda de la parròquia de Sant Francesc de ses Salines, dita també de Can Savina.
Eivissa, catedral d’
Temple principal del bisbat d’Eivissa, que té com a titular santa Maria.
Al segle XIV en degueren ésser construïts l’absis, les cinc capelles absidals, la torre, que té com a base irregular una d’aquestes capelles, i potser una part de la nau. L’absis servia de mur exterior de la vila, però la murada de Felip II ocultà la part inferior; també obligà a demolir la sagristia, potser del segle XV, però en la reconstrucció (1592) hom degué emprar les mateixes pedres.
Aquest temple gòtic, acabat al segle XVI, fou objecte d’una reedificació (1712-28) que només aprofità les capelles absidals, desfigurades, el campanar i la sagristia, encara avui els elements més destacables. Són barrocs l’absis i la nau del temple nou, de sobri exterior.
La custòdia és una obra mestra de l’orfebreria gòtica mallorquina. Són notables dues taules atribuïdes a Francesc Comes (segles XIV-XV), dues d’atribuïdes a Valentí Montoliu (segle XV), la Santa Generació (del Mestre de Calvià?) i el retaule de Sant Gregori, renaixentista, i el relleu de la Mare de Déu del Roser, posterior.
Eivissa -revista-
(Vila d’Eivissa, 1972 – )
Revista quadrimestral en català, amb col·laboracions en castellà.
Publicada per l’Institut d’Estudis Eivissencs com a represa de la revista “Ibiza“, en castellà (amb alguna poesia en català i cançons i un refranyer de l’illa), publicada en dues èpoques per la Societat Ebusus (1944-50) i per l’Institut (1953-60).
Dades dels Països Catalans 