(Eivissa, segle XIII – segle XIX)
Un dels quartons en què era dividida l’illa. En la conquesta correspongué, per sorteig, a Pere, infant de Portugal, i passà, per venda, a les rendes de la corona (i aixó explica el nom de quartó del Rei amb el qual també era conegut).
Corresponia, encara que no exactament, al terme de Xarc de l’Eivissa àrab. N’era el centre Santa Eulària des Riu.
(Eivissa)
Jurisdicció de l’Església Catòlica. Amb seu a la Vila d’Eivissa, comprèn les illes d’Eivissa i Formentera, amb quatre parròquies al municipi d’Eivissa, disset a la resta de l’illa i tres a Formentera.
Creada el 1782, segregada de la diòcesi de Tarragona, depengué d’aquesta província eclesiàstica, fins que passà a la de València el 1851.
Els primers bisbes, Manuel Abad y Lasierra, Eustaquio de Azara i Climent Llocer dugueren a terme la divisió de les dues illes en parròquies, la construcció de noves esglésies, reformes a la catedral, creació del seminari, etc, i exerciren una important activitat en els camps social i econòmic.
El concordat del 1851 suprimia el bisbat i l’agregava al de Mallorca: L’agregació, tanmateix, no es féu efectiva, i la diòcesis fou regida per vicaris capitulars, com a seu vacant, i el seminari continuà.
El 1927 hom restablí la seu, amb caràcter d’administració apostòlica, i el 1950 fou restaurat el bisbat titular d’Eivissa: Antoni Cardona, que tant hi influí, passà tot seguit d’administrador apostòlic a bisbe d’Eivissa.
(Eivissa)
Forma llatinitzada del nom cartaginès de l’illa d’Eivissa (Ibusim).
(Eivissa, 1299 – 1718)
(o Consell Secret) Consell de la universitat d’Eivissa fundat per Jaume II de Mallorca, d’acord amb els consenyors eclesiàstics. Era format per tres jurats (jurat en cap, segon i tercer, un per cada mà: major, mitjana i forana) elegits pels batlles dels consenyoris o per deu consellers elegits pels jurats. Elegia el mostassaf i els oficials de la sal.
Amb el règim d’insaculació (1454), fou adjuntada una quarta juraderia entre els cessants de les dues primeres juraderies, i els consellers del Consell Secret foren insaculats: dos (un dels quals a la vegada escrivà de la sal) per a la mà major, dos (un dels quals mostassaf) per a la mitjana i dos (un dels quals tercer arbitrador de la sal), a més del clavari, l’obrer i el guàrdia de la sal, que es rellevaven entre la mà major i la mà mitjana.
Perdurà fins als decrets de Nova Planta.
(Eivissa)
Un dels cinc termes en què era dividida l’illa, foramurs de la Vila d’Eivissa, en època islàmica.
Correspon al quartó d’es Pla de Vila, posterior a la conquesta cristiana, el qual, per a efectes de senyoria, fou dividit en quatre parts, cada una de les quals fou afegida a un dels quatre termes restants.
(Eivissa)
Un dels cinc termes en què era dividida l’illa, fora murs de la Vila d’Eivissa, en època islàmica.
Correspon al quartó de ses Salines d’Eivissa, posterior a la conquesta catalana, el qual fou assignat, per sorteig, a Guillem de Montgrí.
Dades dels Països Catalans 