(la Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Santuari (la Mare de Déu del Pont), dins l’antic terme de Lladrós, a la vall de Cardós, a la dreta de la Noguera de Cardós, a l’indret d’un antic pont de tradició romana.
Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos
Pla, el -Vallès Oriental-
(les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental)
Santuari (la Mare de Déu del Pla), a la casa Biure, de la parròquia de Corró d’Amunt.
És una obra romànica (segle XI), amb una porta i una petita rosassa gòtiques. Conservà fins el 1936 la imatge romànica de la Mare de Déu i un petit retaule gòtic.
El 1953 fou restaurada.
Pla, convent del
(Sanaüja, Segarra)
Antic convent augustinià, situat al pla, 1 km al sud de la vila.
Era un antic santuari marià (la Mare de Déu del Pla), conegut des del segle XIII, que el 1655 fou cedit als augustinians, els quals hi residiren fins a l’exclaustració (1835).
El convent actual fou reedificat al voltant del 1773, igual que l’església, ambdós de tipus barroc neoclàssic. L’església continua la seva funció de santuari.
Hi ha un aplec molt concorregut el 9 de setembre.
Pinsent, monestir de
(Estamariu, Alt Urgell)
Antic i petit monestir (Sant Vicenç de Pinsent) de filiació benedictina, sota una balma, dominant, per la dreta, la vall del Segre sobre l’hostal de la Quera Nova.
El 967 estava unit al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, que el dotà de nou i féu consagrar la seva església. La comunitat degué ésser sempre reduïda.
El 1008 el comte Ermengol I d’Urgell l’uní al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, del qual depenia encara al segle XIII, però ja sense comunitat i convertit en simple mas.
Queden escasses runes del mas i església, sota la gran balma (o quera), que li donà el nom modern de la Quera Vella.
Petja, la
(Tortosa, Baix Ebre)
Santuari (la Mare de Déu dels Àngels), situat a 3 km al sud de la ciutat, vora la carretera de l’Aldea.
Al costat de l’església, esmentada ja el segle XIV (Santa Maria de la Petja), hi havia una torre de defensa d’origen islàmic.
Perramon, can
(Ribes de Freser, Ripollès)
Masia i església, a l’esquerra de la riera de Bruguera, aigua avall del poble de Bruguera.
A la vora del Freser, a la carretera de Barcelona a Puigcerdà, hi hagué un establiment balneari Perramon.
Perabella
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Antic monestir (Sant Esteve de Perabella), de l’antic terme de Peramea, situat sobre un penyal, a la confluència de la Noguera Pallaresa i el riu d’Ancs.
Esmentat ja el 845, era regit pel prevere Salomó i dos monjos; l’any 849 el comte Frèdol confiscà els seus béns i els donà al monestir de Gerri, a causa de les lluites feudals del Pallars.
Des d’aleshores no tingué comunitat i fou una simple possessió de Gerri.
Penyafort
(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
Antic casal senyorial (pop: Sant Domingo), a l’esquerra del riu de Foix, aigua avall de Santa Margarida.
Segons la tradició hi nasqué sant Ramon de Penyafort vers el 1185, i del primitiu edifici resten uns torricons i llenços de murs.
El 1603 n’era propietària la família Espuny, que el vengué als dominicans, els quals hi construïren el convent i l’església actuals, ampliats i renovats al segle XVIII.
Fou secularitzat i venut el 1837, però conserva encara el culte i el caràcter de santuari.
En el presbiteri es guardaren molt de temps les restes de Ramon de Penyafort i de fra Joan Guasc, fundador del convent, traslladades després a Barcelona.
Penardell
(Pau, Alt Empordà)
Petit monestir (Santa Maria de Penardell) de donats i donades establert a l’església de Santa Maria del lloc de Penardell (esmentat ja el 882), al nord-oest de Vilaüt.
El 1229, l’abat Ponç, de Santa Maria de Roses, senyor del lloc, estabilitzà la comunitat de donats donant-los la regla de sant Benet i establint un prior, Bernat Sifré, per als homes, i una priora, Ermessenda Sifré, per a les dones.
Desaparegué a la fi del segle XIV.
Una masia ha conservat el nom i el record del seu emplaçament.
Penafel
(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
Casa i santuari (225 m alt), a l’est del poble, a la dreta del torrent de Mata-rectors.
És una petita església romànica on és venerada la imatge gòtica i bruna de la Mare de Déu de Penafiel.
Fins al començament del segle XX conservà dos retaules gòtics, del segle XV.
Dades dels Països Catalans 