(Artesa de Segre, Noguera)
Santuari, dins l’antic terme de Tudela de Segre, on es venera la Mare de Déu de Refet, als vessants meridionals de la muntanya de Grialó, al nord-est de Seró.
L’actual edifici és del 1765, fet sobre una ermita anterior. La imatge és una talla romànica. Hom hi celebra un aplec important el dilluns de Pasqua.
Prop seu hi ha la famosa alzina de Refet, notable exemplar d’aquesta espècie.
(Manresa, Bages)
Església de la ciutat, aixecada en el solar de l’antic hospital i capella de Santa Llúcia, al lloc on segons tradició Ignasi de Loiola, el 1522, en tornar de Montserrat, tingué un rapte místic que durà vuit dies.
S’hi aixecà una primera capella al principi del segle XVII, que fou reformada el 1833 i refeta el 1885 amb l’actual edifici neogòtic, que té com a centre devocional una estàtua jacent en actitud de rapte de sant Ignasi.
(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)
Antic monestir benedictí (Santa Maria de la Ràpita), filial del de Sant Cugat del Vallès, establert el 1150 al castell de la Ràpita, a l’indret de l’actual població.
Després de passar per venda als hospitalers (1260), probablement vers el 1290 s’hi establí una comunitat femenina de monges hospitaleres procedents de Sixena (Jaume II donà perpètuament la torre de la Ràpita a les dites monges el 1304), que, malgrat la inseguretat del lloc davant els atacs pirates (el 1390 la ciutat de Tortosa manà de bastir les talaies del Montsià i del Puigmoltó), s’hi mantingué fins el 1579, any que es traslladaren a la ciutat de Tortosa, en un antic convent trinitari del barri de Remolins.
Al mateix barri fou bastit el 1580 un nou convent (dit de Sant Joan de la Ràpita), destruït durant la guerra de Successió i reedificat el 1734. Fou incendiat de nou el 1936; restaurat parcialment el 1941, les religioses es traslladaren a Gandia el 1967.
(Berga, Berguedà)
Santuari (Santa Maria de Queralt), dins l’antic terme de la Valldan, al vessant oriental del Castellberguedà (1.292 m alt), cim de la serra de Queralt que s’aixeca al nord-oest de la ciutat de Berga.
Segons la llegenda, la imatge fou trobada per un pastor de Vilaformiu al segle XIV. De fet, la imatge, molt restaurada, correspon al segle XIV i és molt probable que procedís del castell de Madrona o castell Berguedà, i el primitiu santuari, documentat al mateix segle, era filial de la parròquia de Sant Pere de Madrona.
La cova on hom pretenia haver trobat la imatge fou convertida en capella el 1704 i renovada a partir del 1916.
El santuari del 1386 fou construït pel mercader berguedà Francesc Garreta i renovat en 1725-41. Més tard fou construït l’hostal i hom hi afegí el cambril i altres dependències.
El santuari estigué a càrrec de donats i ermitans, sota la responsabilitat del rector de Madrona o d’un sacerdot custodi.
És un centre de gran devoció comarcal.
El 1916 la Mare de Déu de Queralt fou coronada canònicament.
(Navès, Solsonès)
(o el Pujol de Navès) Antic castell i església (Sant Andreu del Pujol), a 3 km al nord-est de Tarascó.
Pertangué fins al 1556 a l’abadia de Solsona.
L’església, romànica, del segle XI, és esmentada ja el 1100.
(Puig-reig, Berguedà)
Antic monestir (Sant Julià de Puig-reig, o Santa Maria de Puig-reig), probablement de filiació benedictina, esmentat des del 1028.
Hom ha suposat que podia ésser la reminiscència d’una casa monàstica anterior a l’època islàmica, però no ha estat localitzat (el 1212 existia una masia anomenada Sant Julià).
(Sant Julià de Vilatorta, Osona)
Santuari (la Mare de Déu de Puig-l’agulla), dins l’antic terme de Vilalleons, als vessants del Montagut o Puig l’Agulla (810 m alt).
Segons una tradició del segle XV, la imatge de Santa Maria de Vilalleons fou trobada per uns lleons prop de la font de Puig-l’agulla, on es bastí un petit pedró, convertit en capella el 1661 i reemplaçat per l’actual santuari el 1775.
Al costat hi ha un gran hostal (1704-12). És lloc de molta devoció a la comarca. El 1975 ha estat restaurat i modernitzat.
(Santa Maria d’Oló, Bages)
Antiga església (Sant Martí) i lloc, sufragània de la de Sant Feliuet de Terrassola, que rebé més tard el nom de Llosacorba, a l’extrem nord-oriental del terme.
Esmentada ja el 1136, l’església, enrunada i sense culte des del començament del segle XX, fou desmuntada el 1975 i les pedres (sobretot l’absis romànic) aprofitades per a restaurar la parroquial de Sant Feliuet.
Santuari (786 m alt) (la Mare de Déu de Puigcerver), al vessant oriental del puig Cerver (835 m alt), al límit amb el terme de Riudecols, amb el qual hi ha hagut certa rivalitat, per això s’organitzen dos aplecs en dies diferents.
Compost per un conjunt d’edificacions construïdes al llarg del temps (a partir del 1243); l’estructura actual és dels segles XVI al XVIII.
(les Planes d’Hostoles, Garrotxa)
Antic castell (707 m alt), a la vall de Cogolls, enlairat damunt el riu, aigua amunt del nucli de Cogolls.
Sols s’hi conserva l’església, dedicada a Sant Salvador de Puig-alder, convertida en santuari.
Esmentat ja el 1021 amb el castell d’Hostoles, estigué sempre vinculat als senyors d’aquest castell i passà també a la corona.
Dades dels Països Catalans 