(Sallent de Llobregat, Bages)
Antiga església parroquial i quadra (Serraïma), situada al nord-est del municipi, al límit amb el d’Avinyó.
Existia el 1003 i es trobava sota el domini de Sant Benet de Bages. Havia tingut 18 masos al segle XIV, que es reduïren a 3 el 1515, els mateixos que en l’actualitat. En depenia d’ella el santuari de Santa Maria de Fucimanya.
Conserva en part l’església, romànica, bé que molt transformada al segle XVIII.
(Calldetenes, Osona)
Antic poble, que fins el 1965 donà el nom al municipi. És esmentat ja el 946.
L’església, a la dreta de la riera de Sant Julià, consta com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta des del 1050. L’edifici actual (segle XI) fou ampliat amb un pòrtic (segle XII), amb capelles laterals (1573) i modificat i abarrocat al segle XVIII.
Era una de les Quadres Unides d’Osona. La creació del nucli de Calldetenes deixà com a agregat rural el de Sant Martí de Riudeperes, que eclesiàsticament continua vinculat a Sant Julià de Vilatorta.
(Gombrèn, Ripollès)
Antiga parròquia rural, avui dia sufragània de Sant Pere de Gombrèn. Es troba a 1.120 m alt, a l’inici d’una alta vall, a l’oest del terme.
A poca distància de l’església, a la punta del serrat, hi ha les restes d’una antiga edificació fortificada i de l’antiga església. L’actual és del segle XVIII.
Existia el 1140 amb el nom de Sant Martí de Puigmal, que canvià pel de Puigbó el segle XIII. Tradicionalment tenia 12 famílies, reduïda avui dia a dues.
(Rubió, Anoia)
Antiga parròquia rural, que forma l’extrem septentrional del municipi. Es troba dalt un turó de 703 m alt envoltat per torrents que formen la capçalera de la riera de Maçana, afluent de la riera de Rajadell.
Prop de l’església de Sant Martí, que guarda elements romànics, si bé fou refeta al segle XVIII, hi hagué l’antic castell de Maçana, que originà la seva demarcació.
Tingué per sufragània l’església romànica de Santa Maria del Grauet, del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages). Dels segles XV al XVIII tenia uns 12 masos o famílies.
(o Sant Martí de Catllarí) Antiga església de la quadra de Catllarí.
És un edifici romànic del segle XII, avui sense culte, que consta des de l’any 1170. El segle XIV era sotmès a Castellar del Riu.
(Sant Ferriol, Garrotxa)
Antiga església del poble de Juïnyà, que havia estat un priorat canonical, filial de la comunitat de Santa Maria de Besalú, a la qual fou cedida el 977 pel bisbe i comte Miró.
El 1104 es trobava ja en ruïnes i fou cedida de nou pel comte Bernat III de Besalú a la comunitat reformada de Besalú de canonges de Sant Ruf d’Avinyó, que la reedificaren vora la riera de Capellada, als peus del castell de Besalú.
Des d’aleshores no tingué comunitat pròpia.
(o de Gessa) Santuari de l’antic terme de Gessa, al nord d’aquest poble, a la dreta de la vall de Corilla, al vessant oriental de la serra de Sant Martí, contrafort meridional de la serra d’Arenyo.
Església, vora el nucli urbà, a la confluència de la riera de Capellada amb el Fluvià.
Fou construïda com a nova església del priorat canonical de Sant Martí de Juïnyà.
(la Vall de Bianya, Garrotxa)
(ant: Solamal) Antiga parròquia, situada a l’esquerra de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, prop de la seva confluència amb la del Ferró.
Esmentada ja el 977, quan el comte Miró II de Besalú i bisbe de Girona la donà al monestir de Camprodon.
És un notable exemplar romànic, ben conservat, amb una torre quadrada damunt la porta; des del 1582 és sufragània de Sant Pere Espuig.
(Viver i Serrateix, Berguedà)
Església i antiga quadra, situada a la muntanya i puig de Balaguer (730 m alt), a la part nord-occidental del terme.
Antigament també fou anomenada Sant Martí de la Quadra o de Montdarn, per tal com depenia de Sant Joan de Montdarn.
Existia ja el 1131. L’església romànica fou restaurada i beneïda el 1910. Té darrere seu una gran pedra dreta, considerada un menhir.
Dades dels Països Catalans 