(Santa Maria de Miralles, Anoia)
Església i caseria, cap del municipi, situada al fons de la vall, prop de la carretera, on es traslladà vers el 1915 la parroquialitat de l’antiga església, situada prop del castell.
El 1413 consta existent amb el nom de Florensola, i més tard de Fransola.
Es restaurà el 1913, i el 1916 s’amplià i es construí al seu costat la rectoria.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Ermita, dins l’antic terme de Viu de Llevata, situada a ponent del poble, al coll de Sant Roc (1.440 m alt), que comunica la vall de Viu amb la de Trepadús.
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)
Santuari, al cim de la muntanya de Sant Ramon (288 m alt), termenal dels municipis de Sant Boi (abans de la quadra de Benviure), Sant Climent de Llobregat i Viladecans, antigament dit la Fita.
L’edifici fou construït el 1887.
Hom ha iniciat la instal·lació, en aquesta muntanya, d’un parc forestal d’una extensió de 35 hectàrees.
(Cercs, Berguedà)
Església preromànica, situada prop de Berga, documentada des del 983.
Presenta una planta de tres naus, de tipus basilical, separades per pilars. Els arcs que uneixen aquests i l’arc de l’absis són visigòtics; la coberta originàriament era de fusta. La planta de l’absis és de ferradura a la nau de l’Evangeli, semicircular a la de l’Epístola (segle XII) i quadrangular a la central. Inicialment era decorada amb frescos molt esquemàtics i primitius.
Restaurada parcialment al segle XII, fou embellida amb nous frescos, aquests d’influència bizantina.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
(o Sant Quirç de Sas) Santuari de l’antic municipi de Benés, a l’antic Batlliu de Sas, aturonat a 1.620 m alt, al tossal de Sant Quiri, que domina pel sud el coll de Sas, a la divisòria de les valls d’Erta (amb el poble de Sas) i de Manyanet.
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Ermita, fins el 1970 pertanyia al municipi de Mont-ros, dins el terme de Pobellà, al límit amb el de Montcortès de Pallars (Pallars Sobirà), al cim del tossal de Sant Quiri, que separa les valls d’Ancs i Fosca.
(Noves de Segre, Alt Urgell)
Ermita (1.478 m alt), a l’oest del poble, al cim de la muntanya de Sant Quiri, que domina la confluència de les valls de Castellàs i de la Guàrdia, a ponent, i d’aquesta amb la de Pallerols, a llevant.
Al vessant meridional hi ha el llogaret de Malgrat de Noves.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Antiga parròquia de l’antic municipi de Sant Esteve d’En Bas, a l’esquerra del Fluvià, a ponent del poble de Joanetes, de la parròquia del qual passà a dependre.
És esmentat ja el 998 com a possessió de l’església de Sant Genís de Besalú.
(Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès)
Priorat benedictí, dependent de Ripoll, situat a la vila.
La seva església és citada el 962, i el 1097 consta com a cel·la o casa monàstica entre les propietats de Ripoll. La possessió de Sant Quintí fou ratificada a Ripoll, sembla que amb ocasió d’erigir-hi el priorat o de reestructurar-lo el 1189.
Durant els segles XIII-XV era regit per un monjo de Ripoll amb títol de prior, amb una minúscula comunitat en la qual hi havia un o dos sacerdots i algun donat. Durant el segle XV el prior no hi residia; hi tenia només un administrador. El 1586 aquest s’extingí i el papa Sixt V l’uní al capítol de la seu de Barcelona.
La seva església és ara la parroquial de la vila de Sant Quintí de Mediona.
(Maià de Montcal, Garrotxa)
Santuari, dedicat a ambdós màrtirs, situat al sud del terme. Té al seu costat una font abundosa.
Diu la tradició que brollà per apagar la set dels qui portaven les relíquies dels sants al monestir de Sant Pere de Besalú, que es veneraren a Besalú des del 977, portades d’Agen (Gascunya).
La capella és del segle XVII, i fou restaurada entorn del 1900.
Dades dels Països Catalans 