Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Santa Eulàlia de Sarrià

1 Resposta

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga capella, erigida vers el 1463 a Sarrià. Fou edificada sobre el lloc on segons la tradició havia nascut i s’havia criat santa Eulàlia de Barcelona.

Els consellers de Barcelona hi acudien en processó amb el clericat de la seu en les secades i altres flagells públics i en festes de la ciutat.

El 1578 el lloc fou donat al pare Ángel Alarcón de Tordesillas per fundar-hi el primer convent caputxí, juntament amb l’església, entre els anys 1633-37, i esdevingué el noviciat de l’orde de tot Catalunya.

Convent i església, enriquits amb una relíquia de santa Eulàlia el 1630, foren un centre de devoció dels barcelonins, que continuaren acudint-hi. Era molt popular la font de Santa Eulàlia, descoberta el 1637.

Al llarg del temps s’amplià amb nous altars (1784), un campanar i cor, i el seu voltant, ple de boscs, s’omplí de capelles i donà origen al desert de Sarrià, visitat per reis i personatges importants.

El convent de Santa Eulàlia de Sarrià fou destruït el 1835. El 1887 fou restablerta a la vora la vida conventual, sota l’advocació de santa Anna.

A l’indret del vell convent s’instal·là un estatge de beneficència, l’Institut del Desert de Sarrià per a Obrers Invàlids.

Santa Eulàlia de Pardines

3 Respostes

(Prats de Lluçanès, Osona)

Parròquia rural, al sud-est del terme.

Existia el 944 dins l’antic terme del castell d’Oristà. El 1074 es féu una segona església, i entre el 1790 i el 1792 l’actual.

Des del segle XV tingué com a filials les parròquies de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès i de Sant Andreu de Llanars, que s’independitzaren el 1787.

Vuit masos de la seva feligresia són del terme d’Oristà.

Santa Eugènia de Nerellà

4 Respostes

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble, a l’extrem occidental del terme.

La seva església, romànica, conserva un interessant campanar.

Santa Eugènia de les Soïlls

2 Respostes

(Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)

(o Santa Eugínia)  Església, al nord del terme, al límit amb el de la Pobla de Lillet, a la capçalera del torrent de Soïlls, esmentada ja el segle XIV.

Santa Digna -Vallès Oriental-

2 Respostes

(les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental)

Masia i capella, de la parròquia de Llerona, situades al peu de l’antiga carretera de Barcelona a Puigcerdà. Els seus estadants es cognomenaven Santdigna el 1466.

La capella consta des del 1372. El mas i la capella es construïren sobre el solar d’una antiga vil·la romana, de la qual han aparegut murs i paviments.

L’actual capella es trobava ruïnosa el 1587 i fou reedificada el 1635.

Santa Cristina -Baix Empordà-

Deixa un comentari

(Corçà, Baix Empordà)

Església, situada a l’esquerra del Rissec.

És un notable exemplar romànic que fins al principi del segle XX conservava un retaule anònim del segle XV amb escenes de la vida de la santa; actualment es conserva al Museu Diocesà de Girona.

Santa Creu de Palou

3 Respostes

(Mura, Bages)

(o de Farell)  Antiga església, sufragània de la parròquia de Mura, antic centre d’un veïnat de masies, avui deshabitades, en terreny boscós, drenat per la riera de Santa Creu, afluent per l’esquerra del Llobregat, al límit dels municipis de Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort.

El temple, romànic (segle XI), avui en ruïnes, fou possessió de Sant Cugat del Vallès.

Santa Creu de Creixà

2 Respostes

(Piera, Anoia)

Antiga església i antic terme, al sector oriental del terme, vers Masquefa.

L’església, sufragània de la parròquia de Sant Jaume Desoliveres, des del 1018, rebé antigament el nom de Santa Creu de Palau, i en algunes ocasions Santa Maria (o Santa Creu i Santa Maria) de Palau.

El nom de Creixà és esmentat ja al segle XII. Fou primitivament sufragània de Piera (1184). Fou ampliada i renovada als segles XVII i XVIII.

Santa Cecília de Ragort

1 Resposta

(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)

Església i petit veïnat, situada en un fondal a l’oest de la vila, prop del mas Ragort.

És romànica (segle XII), bé que allargada i modificada profundament el 1611.

Santa Caterina de Barcelona

40 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antic convent de frares dominicans.

Establert l’orde en aquesta ciutat el 1219, al final del segle XIII ja tenia construïda l’església, un claustre i diferents dependències conventuals, que foren ampliades successivament, fins que foren totalment destruïdes el 1837. Estaven situades a l’antic raval de Sant Pere.

Es conserven nombrosos gràfics i restes decoratives d’aquest singular conjunt monumental, de tanta influència en el posterior desenvolupament de l’arquitectura gòtica barcelonina.

Contenia nombrosos monuments funeraris, d’un gran interès des del punt de vista de l’escultura, i altres obres d’art.