Arxiu d'etiquetes: edificis religiosos

Vilageriu

Deixa un comentari

(Tona, Osona)

(o Vilageliu)  Important masia i església, situada al límit amb el terme d’Hostalets de Balenyà. El lloc és esmentat des del 948.

L’església de Sant Miquel, a l’origen una parròquia de fundació particular, existia ja el 948, i fou reedificada al segle XI, època que s’havia refós amb la parròquia de Tona. Subsisteix íntegra, bé que sense culte.

Formà una quadra del segle XI al XIV amb sis masos, que es refongué amb Tona al segle XV.

Subsisteix ara un gran mas prop de l’església romànica.

Vilacetrú

2 Respostes

(Manlleu, Osona)

Antiga parròquia rural (Sant Esteve), situada al nord-oest de la població, prop de l’antic mas de Corcó i de mas de Vilacetrú, que li ha donat el nom.

S’originà al segle X, i després d’uns inicis autònoms s’uní en qualitat de filial al monestir o canònica de Santa Maria de Manlleu, creat a la fi del segle XI.

L’església, originàriament romànica, fou molt transformada als segles XVI i XVII. Continua com a sufragània de Manlleu.

Vidabona

1 Resposta

(Ogassa, Ripollès)

Antiga parròquia rural (1.260 m alt) (Santa Maria de Vidabona), als vessants meridionals de la serra de Sant Amanç.

Existia ja el 1044. Era servida per sacerdots de la comunitat de Sant Pere de Ripoll, i el 1592 fou unida a Sant Julià de Saltor. Tingué un quant temps d’independència al segle XVII, que s’accentuà el seu caràcter de santuari marià, però aviat retornà a la seva subjecció a Saltor.

La seva església romànica, del segle XII, es troba avui dia en ruïnes.

Vida -Alt Empordà-

1 Resposta

(Cistella, Alt Empordà)

Santuari (la Mare de Déu de Vida), situat a l’oest del poble; l’església fou edificada el 1429 i estigué dedicada inicialment a sant Miquel.

Al segle XVII fou ampliada, i al segle XVIII ja hi havia la confraria de la Mare de Déu de Vida.

Al seu voltant es formà la caseria de Vida.

Verneda de Sant Feliu, la

2 Respostes

(Sant Sadurní d’Osormort, Osona)

Antic mas i casa forta, situada en una planura, sota els espadats de coll Sameda i el puig de Sant Llorenç. Es troba al costat de l’antiga parròquia i ara sufragània de Sant Feliu de Planeses.

Sembla que ocupa el lloc de l’antiga fortalesa de Planeses, anomenada ja el 1440 casal de la Verneda.

Ventolra

1 Resposta

(Navès, Solsonès)

Masia i església (Sant Martí), antigament parroquial, al nord de Besora, entre les valls de la rasa d’Antigues i el de la rasa de Vantolra (afluent, per l’esquerra, del Cardener, que neix al vessant meridional del coll d’Arques, a la serra de Busa, vora Guilanyà, i aflueix al seu col·lector aigua avall d’Olius).

El lloc és esmentat ja el segle XI com a pertanyent a la canònica de Solsona; l’església és romànica.

Al camí de Cardona a Sant Llorenç de Morunys hi ha l’hostal de Vantolra, prop del qual hi ha la petita església de Sant Pere, identificada com l’antiga cel·la o monestir de Sant Pere de Vantolra, que fou donat pel comte Borrell al monestir de Sant Llorenç de Morunys l’any 971, quan segurament ja no tenia comunitat.

Vellanega

2 Respostes

(Llavorsí, Pallars Sobirà)

Antiga abadia benedictina (Sant Pere de Vellanega), situada a la parròquia de Sant Romà de Tavèrnoles, prop de la confluència del Romadriu amb la Noguera Pallaresa.

El 969 era regit per l’abat Sal·la i el 976 ja no tenia abat; per això fou cedida al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Des d’aquest moment els abats de Tavèrnoles s’intitularen també abats de Vellanega. La disminució de comunitat féu que des del 1093 caigués a la categoria de simple priorat de Tavèrnoles.

Tenia encara alguna vida monàstica el 1286, quan la seva possessió fou discutida a Tavèrnoles pel bisbe d’Urgell, però des del segle XIV era una simple possessió regida per un clergue.

En resten les ruïnes.

Vallvanera, monestir de

4 Respostes

(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)

Antic priorat (324 m alt) de monges benedictines. Situat a la muntanya de Vallvanera, a 3 km de la població, al nord.

La seva història és molt confusa i desconeguda; hom creu que depenia del monestir de Sant Feliu de Guíxols, que existia el segle XV i que la seva església fou destruïda pels francesos el 1653.

El culte passà després a la capella de Sant Cugat del Far, situada prop de l’antic Vallvanera, on es venerà fins al 1936 una imatge de Santa Maria de Vallvanera.

Valldossera

5 Respostes

(Querol, Alt Camp)

Santuari (la Mare de Déu de Valldossera) i antiga quadra, al sector oriental del municipi, al límit amb el terme de Pontons (Alt Penedès), del qual és separat per la serra de Valldossera (800 m alt).

L’església, que depèn de la parròquia de Montagut, s’alça a la dreta de la riera de Valldossera, capçalera de la riera de Marmellar.

El lloc és esmentat ja l’any 992; el 1003 apareix una torre de Valldossera. El terme fou adquirit el 1167 pel monestir de Santes Creus.

Valldeperes -Bages-

1 Resposta

(Navàs, Bages)

Antiga quadra, al sector nord-oest del terme, en terreny trencat (669 m alt), drenat per la riera de Valldeperes, afluent de l’esquerra del Cardener.

L’església (Santa Fe) és sufragània de la parròquia de Castelladral.