Arxiu d'etiquetes: edificis militars

Rosanes, castell de -Baix Llobregat-

5 Respostes

(Castellví de Rosanes / Martorell, Baix Llobregat)

Antic castell (252 m alt), al límit dels dos municipis, les restes del qual són al cim del turó d’en Peiret (per això és dit també castell d’en Peiret), que domina pel sud la vila de Martorell.

Fou aixecat el segle XI, a molt poca distància, al nord-est d’un primitiu castell de Rosanes, dit des d’aleshores castell vell de Rosanes (Castellví de Rosanes), avui conegut per Castell de Sant Jaume, i que continuà essent el centre de la baronia de Castellvell, fins que Martorell (inicialment entitat feudatària del castell de Rosanes) n’adquirí de fet la capitalitat.

Rosanes -Vallès Oriental-

4 Respostes

(la Garriga, Vallès Oriental)

(o Rosanes del Vallès) Gran casal fortificat, antiga domus, al sud de la vila, a la dreta del Congost.

Hom l’ha anomenat castell de Rosanes; els seus senyors prengueren el cognom Rosanes.

Rodés -Pallars Sobirà-

Deixa un comentari

(Rialp, Pallars Sobirà)

Poble (1.091 m alt), fins al 1969 del terme de Surp, situat en un coster, davant la riba dreta de la Noguera Pallaresa.

De l’església parroquial (Sant Vicenç) depenia la de Sant Romà de Tavèrnoles.

Dins el terme del desaparegut castell de Rodés es trobava el monestir d’Oveix.

Rocamaura, puig de

1 Resposta

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)

Contrafort (226 m alt) del Montgrí, prop de la costa, que domina el poble de l’Estartit per ponent.

Des del 1078 fins al segle XII apareix esmentat el castell de Rocamaura dins les possessions dels comtes d’Empúries, però no hi ha restes d’aquesta fortificació.

Rocafort -Baix Llobregat-

3 Respostes

(Martorell, Baix Llobregat)

Antiga fortalesa, situada en un puig sobre l’Anoia, al sud de la vila.

Pertanyia als Castellvell, que al principi del segle XII hi fundaren el priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort.

Queden restes de murs, flanquejats de torres rodones, entorn de les ruïnes de l’església de Sant Genís.

Rocabertí, castell de

3 Respostes

(la Jonquera, Alt Empordà)

Antic castell, les ruïnes del qual s’aixequen al cim d’una aguda elevació, uns 2 km al nord de la vila, prop de la frontera estatal.

Esmentat ja el 948, pertangué al llinatge dels Rocabertí (segle XI). En les lluites de Ponç II d’Empúries i Ramon Berenguer IV de Barcelona, aquest se n’apoderà (1138), i sembla que el féu enderrocar. Fou construït de nou al mateix segle XII i tingué un paper important en la batalla del coll de Panissars (1285).

L’església del castell era dedicada a sant Romà. Prop seu hi ha el santuari de Santa Llúcia, abans església parroquial de Sant Miquel de Solans.

Rimbalda, la

Deixa un comentari

(Pontons, Alt Penedès)

Antiga fortificació i possessió, al límit amb el municipi de Querol (Alt Camp), situat a 791 m alt, al sud de la serra d’Ancosa.

Pertanyia al monestir de Santes Creus.

Actualment als seus voltants hom ha construït una urbanització.

Requesens -Alt Empordà-

(la Jonquera, Alt Empordà)

Antic poble, centrat pel castell de Requesens (511 m alt), situat al vessant sud del puig Neulós.

Construït a mitjan segle XI, fou inicialment propietat dels comtes del Rosselló, bé que es trobava situat a la frontera amb el comtat d’Empúries. Des del 1075 la propietat del castell fou compartida pels dos comtats, fins que passà definitivament al d’Empúries. El 1418 fou adquirit pels vescomtes de Rocabertí, però progressivament anà perdent la seva importància.

L’edifici fou objecte, al segle XIX, d’una àmplia però poc acurada restauració.

Situat vora el castell, el santuari de Requesens tingué una considerable importància entre els segles XVII i XIX.

Remei, castell del -Noguera-

(Penelles, Noguera)

(o torre del Remei) Possessió, al sud del terme, a la plana regada pel canal d’Urgell.

Fou adquirida a la primera meitat del segle XIX per Ignasi Girona i Targa, i el seu fill Ignasi Girona i Agrafel la restaurà. Fou industrialitzada i explotada per Joan Girona i de Vilanova. Ha esdevingut un important centre de producció vinícola.

Durant la guerra civil de 1936-39 fou destinat a polvorí, que explotà el 1939.

La capella, santuari de la Mare de Déu del Remei, fou decorada el 1953-55 amb pintures de Josep Obiols (Lluís Millet li dedicà la famosa Pregària a la Verge del Remei, amb lletra d’Esteve Suñol).

Cap als anys 1930 hi funcionà l’Escola Menàgere Santa Anna per a la formació de noies de les classes benestants.

Regomir, el

(Barcelona, Barcelonès)

Antic castell episcopal, bastit a la muralla romana de la ciutat, a l’alta edat mitjana, a l’indret d’una de les quatre antigues portes de la ciutat, dita portal o torre del Regomir, la més pròxima al mar. Només en resta la capella de Sant Cristòfor, a l’indret d’una de les torres del portal.

El barri del Regomir, format a la part de fora del portal, havia estat el primer barri mariner on radicaven les primitives drassanes (Fusteria Vella).

El nom de Regomir sembla que és el d’una antiga sèquia derivada del rec Comtal (reg de Mir o de Miró, un dels comtes de Barcelona), encara que hom havia afirmat que provenia d’un fabulós rei Gamir.