(Maó, Menorca, 23 juny 1889 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 6 agost 1967)

Economista i polític. S’establí a Catalunya, on el 1913 es doctorà en ciències exactes i fins el 1914 fou professor de geometria a la Universitat de Barcelona.

El 1920 participà en la creació del Sindicat General de Tècnics de Catalunya i el 1932 en la de la Federació d’Empleats i Tècnics. Fou cofundador i dirigent de la Unió Socialista de Catalunya amb la que fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932.

Fou professor d’economia a l’Ateneu Polytechnicum el 1934-35 i de l’Escola Industrial de juliol a agost de 1936, des de l’agost de 1936 fou membre del Consell d’Economia de Catalunya com a representant del PSUC, representant del PSUC al Comitè Central de Milícies Antifeixistes i entre el 1937 i el 1939, sots-secretari d’economia de la Generalitat.

Fou un dels principals artífexs de l’anomenada Nova Economia i el 1937 fou nomenat director de l’Escola del Treball.

El 1939 es va exiliar a Mèxic on col·laborà a la creació d’escoles i museus. El 1954 fou elegit vicepresident segon del Parlament de Catalunya a l’exili i ocupà el càrrec de gerent apoderat de l’editorial UTEHA de 1940 a 1965.

És autor de Lugares geométricos de curvatura estacionaria en el cuadrilátero de manivela cilíndrica, Curso de geometría descriptiva, L’aplicació del decret de col·lectivitzacions i control obrer (1937) i Les empreses col·lectivitzades i el nou ordre econòmic (1937).

(Barcelona, 10 maig 1945 – )

Polític. Doctor en econòmiques per la Universitat de Barcelona i professor titular de la mateixa institució.

Militant del PSUC des del 1974, i membre del comitè central des del 1977. El jul/1986 substituí A. Gutiérrez Díaz com a secretari general del mateix, i impulsà la coalició d’esquerres Iniciativa per Catalunya (PSUC, Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra i Partit dels Comunistes de Catalunya), que presidí des de la seva fundació (1987).

Diputat al Parlament de Catalunya des del 1980, ha estat també diputat al Congrés (1993-96), on fou vicepresident del grup Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya, abans del trencament de la confederació entre ambdues formacions (1998).

El 17/jun/2004 fou nomenat Síndic de Greuges de Catalunya.

(Cadaqués, Alt Empordà, 18 juliol 1858 – 10 novembre 1919)

Economista i polític. Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid amb un treball sobre l’emigració europea als Estats Units (1879). Participà al Congrés Jurídic de Barcelona (1881) i fou secretari del Congreso Nacional Mercantil. Després del 1881 fou secretari del Congreso Nacional Mercantil, celebrat amb motiu del Quart Centenari de Colón.

Durant dotze anys (1890-1902) fou secretari general del Foment del Treball Nacional, i des d’aquest càrrec elaborà els trets generals de les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans i fou un aferrissat proteccionista. Assistí com a delegat tècnic del Foment a les negociacions de la pau de París (1898) per tal d’aconseguir la conservació de la sobirania espanyola a les Filipines.

Defensà, després del 1898, l’adopció de mesures radicals per tal d’evitar una crisi de sobreproducció tèxtil (nous mercats americans, reforma de les lleis aranzelàries i fiscals, creació d’un banc d’exportació, port franc de Barcelona, etc) i alhora propugnà l’obertura de nous mercats americans en altres productes de comerç. Redactà un document informe contra el pressupost del ministre Villaverde (1899). Participà activament amb Joan Sallarés, president del Foment, en les reunions dels presidents de les corporacions barcelonines i en la redacció dels seus manifests.

El 1901 fundà la revista hispanoamericana “Mercurio”, dedicada a la promoció del comerç amb Amèrica. L’ago/1903, encapçalant una delegació espanyola, de la qual en formava part Josep Zulueta, viatjà a l’Amèrica del Sud, a Buenos Aires, per promoure els productes industrials catalans. Fruit de la seva missió, s’incrementà l’intercanvi de productes i també l’emigració catalana a l’Argentina.

Fou diputat conservador (1896) per Vilademuls (Pla de l’Estany) i ja militant dins la Lliga Regionalista, diputat per Barcelona (1905) i per Igualada (1907) i senador per Girona (1910-18).

Escriví articles a la “Revista de Catalunya”, “El Trabajo Nacional”, “La Renaixença”, “La Publicidad”, etc.

Afeccionat a la literatura, participà en diferentes edicions dels Jocs Florals: el 1880, en la qual obtingué un accèssit a la Flor Natural dels jocs; el 1892, en què guanyà l’Englantina amb el poema Tramuntana; 1915, en la qual obtingué, amb el poema Filemon i Baucis, la Flor Natural; i 1917, en què, amb La veu dels morts, aconseguí la Viola. Fou proclamat mestre en gai saber. També és autor de la poesia Nubes y celajes; Al mar latino.

Fundà l’Institut d’Estudis Americanistes, convertit el 1911 en Casa d’Amèrica. Fou també president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

És autor de l’apartat dedicat al comerç i a la indústria del volum Catalunya dins la Geografia General de Catalunya de Carreras i Candi, i de Relaciones comerciales entre España y América (1904), La rescisión arancelaria (1904), Sangre Nueva (1905), que fa referència a les característiques de l’emigració espanyola, Del comerç antic i modern de Tarragona (1911), El trust del capital y el sindicato obrero (1910), Presente y porvenir del comercio hispano-americano (1917), Aspectos económicos de la Gran Guerra (1917), Programa americanista de la postguerra (1919), Catecisme de ciutadania (1919) i El comercio de Cataluña con América en el siglo XVIII (1931).

El 1919, fou nomenat professor de la càtedra lliure d’Estudis Americanistes, que no exercí a causa d’una malaltia, de la qual morí.

(Barcelona, 9 novembre 1936 – 22 maig 2019)

Economista i polític. Després d’estudiar economia a Londres i a París, fou director econòmic de la revista “The Economist” (1967-69) i membre del Fons Monetari Internacional (1969-73). Dirigent d’UCD, fou conseller d’economia i finances (gen-abr/1980) de la Generalitat provisional.

Elegit diputat al Parlament de Catalunya (1980), fou membre de la Comissió Mixta de Traspassos fins que va ésser nomenat ministre per a les relacions amb la CEE (1980-81) en el govern Suárez.

En desfer-se Centristes de Catalunya-UCD fou elegit, com a independent dins la candidatura de CiU, diputat al congrés (oct/1982). Després, passà al Centro Democrático y Social (CDS) d’A. Suárez, i fou elegit diputat al Parlament Europeu (1987).

El 1993 abandonà el CDS per crear el Foro Democrático amb la intenció, frustrada, de renovar el sistema de partits polítics i implantar llistes electorals obertes.

(Barcelona, 29 juny 1944 – )

Economista. Estudià Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Valladolid. Després continuà els estudis a la Universitat de Minnesota, on es doctorà el 1972. Treballà com a professor a la Universitat de California, Berkeley del 1972 al 1981, després a la de Harvard fins el 1995, quan es traslladà a la Universitat Pompeu Fabra.

Coautor de Microeconomic Theory (1995), que és el manual de referència sobre microeconomia a les universitats de tot el món. Els seus treballs científics han girat entorn de l’equilibri neo-walrasià. L’any 1998 rebé el premi Rei Joan Carles I d’Economia. El 1993 fou president de la Econometric Society.

Ha estat editor, entre d’altres, de la revista científica “Econometrica”, una de les més influents en economia, entre 1988 i 1992. Des del 2005 és membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

Entre l’abr/2000 i des/2003 fou conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya durant l’últim govern presidit per Jordi Pujol. Artur Mas el va nomenar conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat, a partir del 29/des/2010. L’any 2006 obtingué la Creu de Sant Jordi.

(Vilassar de Mar, Maresme, 21 gener 1937 – Barcelona, 21 novembre 2000)

Economista i polític. Es llicencià en ciències econòmiques a Barcelona (1961). Ha estat professor universitari a Barcelona i València, rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (1985-95) i, des del 1986, catedràtic d’història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona.

Dirigent del PSC, diputat al congrès (1977-89) i, en el període 1982-86, ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialista.

Ha publicat nombrosos llibres sobre teoria econòmica i història, entre els quals destaquen La població catalana (1964), L’economia de la regió de Tarragona (1968), en col·laboració amb E. Giralt, Notes sobre el desenvolupament de l’economia al Principat de Catalunya: 1750-1964 (1965), Una teoria de l’Empordà (1987) i La Catalunya vençuda del segle XVIII. Foscors i clarors de la Il·lustració (1996). Participà també en l’obra col·lectiva Ecnomia crítica: una perspectiva catalana (1973).

Morí en un atemptat d’ETA.