Arxiu d'etiquetes: economistes

Torres Martínez, Manuel de

Deixa un comentari

(La Unión, Múrcia, 25 gener 1903 – Almoradí, Baix Segura, 29 setembre 1960)

Economista. Llicenciat en dret per la Universitat de València, es doctorà a la de Bolonya, on rebé el mestratge de Luigi Einaudi. Milità a la Dreta Regional Valenciana i a FET y de las JONS. Aviat s’interessà per l’escola d’economia escandinava (Wicksell, Lindahl, Ohlin) i pel keynesianisme (Teoría general del multiplicador, 1944).

Dedicat a la docència, fou professor i catedràtic (1942) de la Universitat de València (d’economia política i finances públiques) i promotor de la facultat de ciències econòmiques, socials i polítiques de Madrid (1944), de la qual fou nomenat catedràtic de teoria econòmica (1945) i degà.

Ocupà diversos càrrecs en institucions públiques i intentà una certa racionalització de la política econòmica de l’Estat espanyol. Participà, per exemple, en els equips que elaboraren la comptabilització nacional i les taules input-output de l’economia espanyola (1954); és autor de Relaciones estructurales y desarrollo económico. Las tablas input-output como instrumento para la programación económica de España (1960).

Atret en una primera època pel nacionalisme econòmic, s’inclinà gradualment cap al neoliberalisme i el neocapitalisme (Juicio de la actual política económica española, 1956; Teoría y práctica de la política económica, 1958). La seva anàlisi de l’estructura econòmica d’Espanya –El problema triguero y otras cuestiones de la economía española (en col·laboració amb Higinio París) (1950), Proyecto de desarrollo de la región mediterránea. España (1959)-, des d’una perspectiva valenciana, el féu mostrar-se partidari de l’expansió agrària.

Col·laborà a “Anales de Economía”, “Revista de Economía Política”, “Agricultura” i “Información Comercial Española”.

Sorà, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1788 – 1855)

Economista. Li foren encomanades les obres del port de Palma (1833). El 1853 era catedràtic d’economia política a l’institut de Palma.

És autor de diversos escrits.

Sauvy, Alfred

Deixa un comentari


(Vilanova de Raó, Rosselló, 31 octubre 1898 – París, França, 30 octubre 1990)

Demògraf i economista. Estudià a Montpeller i s’establí a París, on dirigí l’Institut National d’Études Démographiques (1945-62) i dirigí la revista “Population”. Formulà una nova ciència, la demografia social.

El seu estudi Théorie générale de la population (1952-54) fou traduït a un gran nombre d’idiomes. Altres obres seves són Richesse et population (1944), Bien-être et population (1945), De Malthus a Mao-Tsé-Tung (1958), Malthus et les deux Marx (1963), Le socialisme en liberté (1970), Croissance zéro (1973), Éléments de démographie (1977), Le travail noir et l’économie de demain (1984).

Fou el creador de la denominació tercer món aplicada als països no industrialitzats d’Àsia, Amèrica i Àfrica. La seva contribució al volum Région Languedoc-Roussillon. Économie et population (1957) és important per a l’estudi de la Catalunya del nord de l’Albera.

Jordi Nadal és el principal introductor de Sauvy dins el pensament demogràfic català.

Rodríguez i Benedicto, Gabriel

Deixa un comentari

(València, 9 desembre 1829 – Madrid, 20 desembre 1901)

Economista i polític. El 1848 es graduà d’enginyer de mines i fou professor de l’Escuela de Ingenieros de Madrid, i el 1872 es llicencià en dret. Fou diputat (1869) i senador (1871) per Puerto Rico i fou membre fundador de la Sociedad Abolicionista Española.

Difongué les idees lliurecanvistes a través de la Sociedad Libre de Economía Política, de la qual fou fundador. Col·laborà el 1859 en la fundació de l’Asociación para la Reforma Arancelaria. Participà, com a sotssecretari d’Hisenda, en l’elaboració de la reforma aranzelària del 1869.

Entre les seves obres destaquen: Sobre el concepto de economía política (1885) i Lecciones de economía política (1887-88).

També fou musicògraf; fou un dels primers introductors de les òperes de Mozart a Madrid i donà conferències de tema musical a la Institución de Libre Enseñanza.

Plana, Antoni

Deixa un comentari

(Sant Esteve de Llitera, Llitera, segle XVIII – segle XIX)

Tractadista político-econòmic. Comptador del capítol i administrador general de la mitra de Saragossa. Estudià a Osca i Saragossa.

Escriví sobre les dificultats de la implantació de la contribució directa a Aragó (1814, 1820) i sobre l’abolició dels delmes i primícies proposada per les corts (1820).

Traduí del català al castellà el Discurso sobre la langosta y medios de extinguirla (1785) d’Ignacio Jordán de Asso y del Río.

Pérez i Casado, Ricard

Deixa un comentari

(València, 27 octubre 1945 – )

Economista i polític. Estudià ciències polítiques a la Universitat de Madrid i ciències econòmiques a la de Barcelona; col·laborà en les revistes “Valencia-fruits”, “Gorg”, “Serra d’Or”, i altres publicacions, amb diversos articles sobre temes d’economia.

És autor, o coautor, dels llibres: L’estructura econòmica del País Valencià (1970), L’economia del Baix Maestrat (1971), Els preus del sòl al País Valencià (1973), El turismo en Alicante y en la Costa Blanca (1973), Los cítricos en España (1974), La crisi dels anys trenta al País Valencià (1974), Mortalitats catastròfiques. Estudi de casos locals (1974) i País Valencià. Geografia i història (1980).

El 1979 fou nomenat batlle de València del PSPV-PSOE arran de la crisi que culminà amb l’expulsió d’aquest partit i de l’alcaldia de l’anterior batlle Ferran Martínez Castellano. Fou confirmat en aquest càrrec fins el 1988, en que dimití. En les eleccions del març del 2000 fou elegit diputat per València.

President del Comitè Espanyol de la Federació Mundial de Ciutats (1979-82) i vicepresident del Consell Europeu de municipis i regions (1983).

Dedicat a l’empresa privada des del 1989, entre l’abril i el juliol de 1996 fou administrador de la Unió Europea per a la ciutat bosniana de Mostar, on preparà i supervisà les eleccions municipals en una població profundament dividida pels conflictes inter-ètnics.

Morant i Sala, Rafael

Deixa un comentari

(Alacant, 1766 – País Valencià, segle XIX)

Economista. Ocupà diversos càrrecs abans de ser nomenat ministre del Suprem Consell d’Índies.

Publicà un Discurso sobre contribuciones presentado al gobierno en 3 de marzo de 1817, publicat a València en 1821.

Matas i Palou, Jaume

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 5 octubre 1956 – )

Polític i economista, fou cap de finançament autonòmic de les Balears. Membre del Partit Popular des del 1989, fou nomenat conseller d’Economia i Hisenda el 1993; el 1995 passà a la conselleria d’Agricultura, Comerç i Indústria.

Després de la dimissió de Cristòfol Soler, fou nomenat president del Govern Balear (1996). En les eleccions autonòmiques del 1999 no fou reelegit, ja que perdé la majoria absoluta. Del 2000 al 2003 fou ministre de medi ambient, i després tornà a ser president del Govern Balear fins el 2007.

Degut a diversos procesos per malversació, suborn i prevaricació l’any 2012 fou condemnat a presó, a la qual ingressà el 2014.

Llorente i Olivares, Felicíssim

2 Respostes

(València, 1838 – 1911)

Economista. Germà de Teodor Llorente. Era secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País a València.

Ocupava aquest càrrec el 1867, quan col·laborà intensament a la promoció de l’Exposició Regional d’Agricultura, Indústria i Arts celebrada a València, que fou considerada com la primera fira de mostres de l’estat.

Llebrés i Maporter, Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVIII)

Economista. El 1787 publicà una obra sobre l’estat econòmic de Mallorca, amb observacions per al seu desenvolupament.