Arxiu d'etiquetes: ducat Atenes

Joan de Sicília i de Caríntia

9 Respostes

(Catània, Sicília, 1317 – 3 abril 1348)

Tercer duc català d’Atenes i duc de Randazzo. Era fill de Frederic II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia. Heretà el títol grec a la mort del seu germà Guillem de Sicília (1338), encara que, com els seus antecessors, no anà mai al seu nou domini, sinó que restà a Sicília.

El 1342, mort el seu germà, Pere II de Sicília, un fill menor d’aquest n’heretà la corona siciliana, i Joan en féu de regent, enmig de l’anarquia nobiliària i les amenaces de Nàpols. Ell mateix fou protagonista d’una discòrdia greu amb el noble Mateu de Paloci, el qual es passà als angevins.

Joan morí prop de Catània, víctima de la pesta. Deixà un fill de poca edat, Frederic de Sicília, que li succeïa als ducats de Randazzo i d’Atenes, aquest darrer a penes nominal. Altres fills seus i de la seva muller, Cesarina Llança foren Elionor de Randazzo, muller de Guillem de Peralta, i Constança. Potser fou fill natural seu un Esteve que lluitava a Sardenya el 1354.

Elionor de Randazzo

3 Respostes

(Sicília, Itàlia, 1346 – d 1369)

Filla de Joan de Sicília, duc d’Atenes, germà de Pere II de Sicília. Era titulada duquesa d’Atenes.

Pretesa (1366) en matrimoni pel seu cosí Frederic III de Sicília, aspirant al ducat d’Atenes vacant en morir (1355) Frederic, germà d’Elionor, aquesta s’hi oposà, i es casà en secret (1367) amb Aimon de Gebennis, nebot del futur papa Climent VII, per la qual cosa fou empresonada a Aversa.

Alliberada finalment, es casà amb Guillem de Peralta, comte de Caltabellotta, capitost del partit català de Sicília i germà de Mateu de Peralta, governador general dels ducats d’Atenes i Neopàtria (1370-74) pel rei Frederic III.

Guillem de Sicília

3 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIV – València, 22 agost 1338)

Segon duc català d’Atenes (1317-38). Tercer fill mascle de Frederic II de Sicília i d’Elionor d’Anjou.

A la mort del seu germà Manfred (1317), fou nomenat duc d’Atenes, per bé que restaria sempre a Sicília. A Atenes governava, amb molt d’encert i com a vicari general o representant seu, el seu germanastre Alfons Frederic, el qual (1330) fou substituït per Ot de Novelles.

Tot i que el testament del seu pare (1337) manava a l’hereu Pere II que facilités al seu germà Guillem vint galeres i dos-cents cavallers per prendre possessió personal dels dominis d’Orient, la crisi nobiliària que esclatà a Sicília impedí el compliment d’aquestes disposicions, ja que catorze mesos després de Frederic II, moria Guillem.

N’heretà el títol ducal d’Atenes el seu germà Joan de Sicília.