Arxiu d'etiquetes: diaris

Pueblo, El

(València, 12 novembre 1894 – 29 març 1939)

Diari matutí en castellà. Fundat per Vicent Blasco i Ibáñez, fou un mitjà eficaç de propaganda republicana de les successives organitzacions polítiques blasquistes.

Es distingí sobretot per les seves campanyes (antireligioses, antiregionalistes, contra la redempció econòmica del servei militar durant la guerra de Cuba, a favor dels aliats en la Guerra Gran, etc) i per les seves polèmiques tant amb la premsa monàrquica com amb la republicana menys radical (“El Mercantil Valenciano”) o dissident.

La fugida de Sigfrid Blasco i l’eclipsi del blasquisme en començar la guerra civil féu que el diari fos òrgan primer del Partido Unión Republicana Nacional i, des de juliol de 1937, del partit Sindicalista, època en que el dirigí Marí Civera.

En la seva primera època publicà en fulletó les narracions primeres de Blasco. També publicà abundants col·laboracions d’importants republicans castellans. Sofrí distintes interrupcions per denúncies governatives.

Provincias, Las

(València, 31 gener 1866 – )

Diari en castellà, fundat per Teodor Llorente i que encara s’edita. Periòdic conservador i portaveu dels interessos de la burgesia valenciana. Des del 1880 ha editat un almanac, que els primers anys fou una veritable revista cultural, econòmica i política.

Durant la guerra civil fou suspès, i en la seva impremta s’imprimí el diari “UGT-CNT”.

Representa un sentit espanyolista i ha organitzat campanyes valencianistes de caràcter anticatalà.

Primera Página

(Alacant, 23 març 1968 – 25 juliol 1972)

Diari vespertí. Fundat per Pedro García Munera, tenia un tiratge amb una mitjana de tres a quatre mil exemplars i entre 16 i 32 pàgines.

El 1971 l’empresa cedí la seva titularitat als seus 45 treballadors en règim de cooperativa, però aquesta cessió no fou aprovada pel Ministeri d’Informació i Turisme.

Poble Andorrà

(Andorra la Vella, 1 desembre 1974 – 30 abril 1993)

Diari. És el primer del Principat d’Andorra i també el primer editat en llengua catalana després de la guerra civil espanyola.

El 1977 passà a setmanari i després s’ha difós sovint encartat en d’altres diaris (“El Noticiero Universal”, “Diario de Barcelona”, “Avui”).

Petit Catalan, Le -1906-

(Perpinyà, Rosselló, 15 abril 1906 – 7 octubre 1906)

Diari. Subtitulat Journal de la démocratie roussillonnaise, n’era director Numa Roustan. Hi col·laboraren Frederic Escanyé, Joan Bourrat, Parés, Deslinières, entre altres.

Malgrat el seu lema “Endavant les atxes”, no dedicà cap espai al català.

Petit Catalan, Le -1885/86-

(Perpinyà, Rosselló, 22 abril 1885 – 25 juliol 1886)

Diari radical-socialista. Malgrat que el seu lema fos “Una cançoneta nova, vos la diré”, no publicà res en català. Tingué un bon servei telegràfic i es proclamava diari d’informació.

En fou gerent J. Sales i s’imprimí als tallers de “Le Républicain”.

Periòdic d’Andorra, El

(les Escaldes-Engordany, Andorra, 3 febrer 1997 – )

Diari. Filial d’“El Periódico de Catalunya”, que manté les seves característiques de la capçalera original.

Palleter, El

(València, 1882 – 1919)

Periòdic en català. Publicat en sis èpoques i amb numeracions distintes. Fundat i dirigit pels germans Gaspar i Josep Thous i Orts.

Es mantingué en una línia d’oposició als governs de la monarquia, inspirada per la ideologia carlina i integrista dels directors, que li produí nombrosos problemes amb les autoritats civils.

Arribà a tenir un tiratge de 50.000 exemplars.

Opinión, La -Palma de Mallorca-

(Palma de Mallorca, juny 1879 – agost 1890)

Diari en castellà. Òrgan del partit republicà possibilista, fundat i dirigit per Joaquim Fiol. Els redactors que tingué inicialment cessaren quan Antoni Maura s’uní al partit fusionista de Sagasta el 1881.

Desaparegué en produir-se la quasi total acceptació per part dels possibilistes mallorquins del cabdillatge d’Antoni Maura.

Opinión, La -València-

(València, 15 juliol 1860 – 30 gener 1866)

Diari. Tingué una primera època (fins al febrer 1861) políticament progressista, sota la direcció dels seus fundadors, Luis de la Loma Corradi i Marià Carreras i González. Adquirit per Josep Campo, marquès de Campo, esdevingué òrgan del partit conservador i fou dirigit per T. Llorente i Olivares.

En voler Campo suprimir el periòdic, l’adquirí, amb l’impremta, Josep Domènech i Taverner, que, amb Llorente, substituí la capçalera per “Las Provincias”.