(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)
Despoblat, vora la ciutat. Esmentat el segle X.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)
Despoblat, vora la ciutat. Esmentat el segle X.
Veure> l’Alqueria d’En Foixet (despoblat).
(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
Despoblat (511 m alt), a l’antic terme de Fet, al vessant meridional de la serra de Savinós.
L’església parroquial depenia de l’arxiprestat d’Àger. El segle XIX formava un municipi.
(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
Despoblat (731 m alt) i antic municipi, annexat el 1970 a l’actual. Situat entre el barranc de Fet i el del Canal, damunt un cingle.
L’església parroquial (Sant Vicenç) depenia de l’arxiprestat d’Àger.
L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Finestres i Montfalcó i els despoblats de Bellmunt i d’Espluga de Fet.
Despoblat i partida, a l’oest de la vila.
La sèquia de Fentina pren l’aigua de la sèquia reial del Xúquer.
Despoblat. Era una antiga alqueria islàmica.
Despoblat, dins el terme de les Segarres Baixes.
Hi ha restes de l’antiga església parroquial (Sant Just), del segle XI, i del castell de Falç, els senyors del qual eren castlans de Ribagorça. Arnau Mir de Tost el llegà (1071) a la seva filla Ledgarda i al seu nét Guerau.
Als segles XI i XII hi havia a l’església una comunitat de canonges regulars, regida per un abat, però el 1161 el bisbe de Lleida subordinà l’església al prior de Roda.
Despoblat, que donà nom a la sèquia de Faitanar, un dels dos braços de la de Benàger i Faitanar.
(Teresa de Cofrents, Vall de Cofrents)
Despoblat.
Veure> l’Alqueria d’Estanya (despoblat).