(Catalunya, segle XIV)
Filla de Guillem II de Montcada.
Fou casada amb Ot de Montcada, hereu de la branca d’Aitona, per tal que el patrimoni restés dins el llinatge.
Arxiu d'etiquetes: dames
Montcada i Benavides, Lluïsa de
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Dama. Filla del cinquè marquès d’Aitona.
Es casà amb Isidre de Silva, duc d’Híxar. No li donà successió. Morí jove.
El seu marit es tornaria a casar amb Prudència Ana Portocarrero, filla del comte de Montijo.
Montcada, Sibil·la de
(Catalunya, segle XIII – 1299)
Primera muller del comte Ermengol X d’Urgell.
Era filla de Pere I de Montcada, sisè senescal del llinatge, i de Sibil·la d’Abarca, i germana de Constança de Montcada.
Morí sense fills.
Montcada, Elisenda de
(Catalunya, segle XIV)
Dama. Era filla d’Ot de Montcada i de Jofredina de Lloria. Era, per tant, neboda carnal de la reina Elisenda de Montcada.
Es casà amb el vescomte Jofre V de Rocabertí.
Fill seu fou l’il·lustre vescomte Felip Dalmau I.
Montcada i de Cervelló, Elionor de
(Catalunya, segle XV)
Dama. Era filla única de Roger de Montcada i de Beatriu Alemany de Cervelló. Es casà amb Joan Bernat de Cruïlles.
A la mort del seu pare (vers 1418), n’heretà les possessions, integrades per la baronia de Llagostera, comprenent Caldes de Malavella i Cassà de la Selva, i algunes terres al regne de València.
Aquestes propietats restarien vinculades des d’aleshores, doncs, a la família Cruïlles.
Montcada i de Bearn, Constança de
(Bearn, França, 1245 – 26 abril 1310)
(de Bearn) Dama. Pertanyent a la nissaga del Montcada vescomtes de Bearn. Era filla de Gastó VII de Bearn i de Montcada.
Es casà amb Alfons d’Aragó i de Castella, fill primogènit de Jaume I el Conqueridor. Destinada així a ser reina, el seu futur es frustrà en morir molt aviat el seu marit (1260). No en tingué fills.
Es casà després amb Enric de Cornwall.
Montcada i d’Anglesola, Constança de
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Única filla de Simó de Montcada, vuitè senescal i senyor d’Albalat, i de Berenguera d’Anglesola. Es casà amb Berenguer de Vilaragut.
A la mort del seu pare (1293), Jaume II confià la senescalia a Pere de Montcada, senyor d’Aitona-Serós, per creure que el llinatge dels Vilaragut no s’adeia amb la dignitat de senescal.
Montcada i d’Abarca, Constança de
(Catalunya, segle XIII)
Dama. Era filla de Pere I de Montcada, el sisè senescal, i de Sibil·la d’Abarca.
Fou casada amb el comte Àlvar d’Urgell quan aquest encara vivia a Castella. Tenia uns deu anys, i ell catorze, quan Álvar arribà a Balaguer el 1253.
El comte, pressionat pel magnat i conseller Jaume de Cervera i altres nobles adversaris dels Montcada, prescindí del matrimoni no consumat amb Constança i, després d’haver estat a punt de casar-se amb Sibil·la d’Anglesola, acabà per fer-ho amb Cecília de Foix.
Els Montcada, protegits per Jaume I, tractaren per mitjans jurídics i també per les armes que Àlvar d’Urgell acceptés el primer matrimoni i considerés nul el segon.
Malgrat la guerra contínua que li feren, el comte urgellenc restà fídel a Cecília i només, durant un breu parèntesi de flaquesa, visqué un any amb Constança (1263-64) per abandonar-la després i tornar al costat de Cecília de Foix.
Fruit de tan fràgil i discutida unió, que tanmateix fou confirmada com a única legal en diverses sentències d’arbitratge, fou una filla, Elionor d’Urgell, que es casaria amb el cavaller aragonès Sanç d’Antillon.
Montcada, Biarnèsia de
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Dama. La seva posició genealògica és poc segura. Figura citada amb aquest nom, i com a filla de Gastó de Montcada (devia tractar-se d’una filla il·legítima del Gastó de Montcada VII vescomte anomenat així al Bearn).
Es casá amb Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig.
El 23 de juliol de 1301 rebé en donació el castell de Sentmenat, de Guillema de Montcada, que devia de ser germana de sang seva.
Montcada, Beatriu de -segle XV-
(Catalunya, segle XV)
Dama. Era filla de Guillem Ramon de Montcada i de Margarida de Ribelles.
Fou la primera muller del vescomte Dalmau VIII de Rocabertí. Li donà un fill, el futur vescomte Jofre VII.
Morí jove. El seu marit havia de casar-se encara dues vegades.
Dades dels Països Catalans 