(Catalunya, segle X – Narbona ?, França, 962)
Vescomtessa de Narbona. Filla del comte Guifré II de Barcelona i de Garsenda.
Fou casada abans del 924 amb el vescomte Odó I de Narbona.
El 955, ja vídua, presidí un plet, a Narbona, amb l’arquebisbe Aimeric.
(Catalunya, segle IX)
(o Ralinda) Comtessa de Besalú. Probablement germana d’Anna (muller d’Esteve, fidel del rei dels francs Carles III) i, per tant, filla d’Alaric, comte d’Empúries, i de Rodruda (filla del comte Berà I de Barcelona).
Fou casada amb el comte Radulf I de Besalú, i ambdós reberen de la dita Anna (876), Trullars, Pesillà de la Ribera (Rosselló), Corva (Conflent) i Romanyà de Besalú. L’any 887 comprà, amb el seu espòs, l’església de Sant Llorenç del Mont a l’abat Riamir de Sant Aniol d’Aguja i el 903 donaren la vila de Pesillà al monestir de la Grassa.
El 920 ja era vídua. Fou mare d’un hisendat de Besalú (Oliba) i d’un Bernat, casat amb Uldegarda, filla del comte Frèdol I de Tolosa.
Tal vegada fóra identificable amb una Relindes (o Ridlinda ?) dita Rixica, que donà Sant Pere de Sedret (Cerdanya) al monestir de la Grassa i al seu abat Guitisà.
(Catalunya, 1577 – 1618)
Filla i hereva de Lluís de Requesens i de Zúñiga.
Es casà primer amb Pedro Fajardo y Fernández de Córdoba, tercer marquès de Los Vélez i segon de Molina, de qui fou segona muller, i després amb Juan Alfonso Pimentel, comte de Benavente, amb el qual fou mare del primer marquès de Benavente.
Els descendents del primer, els Fajardo, heretaren les baronies de Castellvell de Rosanes i Molins de Rei, es cognomenaren també Fajardo de Requesens-Zúñiga i foren marquesos de Martorell.
(Catalunya, 1504 – Barcelona, 25 abril 1549)
Baronessa de Castellvell i de Molins de Rei. Germana de Jeroni, i filla del governador de Catalunya Lluís de Requesens i Joan de Soler, comte de Palamós, i de la seva segona muller Hipòlita Roís de Liori, pertanyia a una de les famílies catalanes més influents de l’època.
Formà part del cercle de seguidores d’Ignasi de Loiola durant l’estada d’aquest a Barcelona (1524-26).
Casada el 1526 amb Juan de Zúñiga y Avellaneda, fill del comte de Miranda, en ésser nomenat aquest preceptor del príncep de Girona Felip (futur Felip II), passà a residir a la cort (1534) fins que, vídua (1546), retornà a Barcelona.
Escriví des de la cort (1534-40) noranta cartes, en català, a la seva mare (publicades el 1942); llur estil, viu i acolorit, és d’un alt nivell literari i són un dels millors testimonis de la vida a la cort de l’emperador. Poc abans de morir escriví, en castellà, al seu fill Lluís (futur governador de Milà i dels Països Baixos) unes recomanacions morals (publicades en 1904-05).
Al matrimoni, íntimament lligat als jesuïtes, fou dedicada, el 1536, la versió castellana d’un llibre d’Erasme: Libro del aparejo… para bien morir.
Amb la seva mare pledejà pel comtat de Palamós contra la seva cosina germana Isabel de Requesens i Enríquez i el guanyà, però més tard li’n féu cessió.
(Catalunya, segle XV)
Dama. Filla de Galceran de Requesens i de Santacoloma.
El 1466 es casà amb Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles, fill tercer de Ramon de Cardona-Anglesola i de Pinós i de Caterina de Centelles.
Per aquest temps el seu marit fou reconegut com a senyor de Bellpuig pel rei Joan II, el qual havia fet escanyar a Tàrrega, per haver lluitat contra ell, els seus cunyats Hug i Guillem de Cardona. Restà vídua el 1473.
Fills seus foren: Ramon, senyor de Bellpuig; Isabel, muller de Bernat II de Vilamarí; i Joan, virrei de Calàbria.
Durant la minoritat dels fills defensà la senyoria de Bellpuig contra les pretensions del nebot Hug i de la cunyada Elfa de Perellós, fill i vídua, respectivament, de l’assassinat i desposseït Hug de Cardona.
El 1481 els seus fills hagueren de pagar la renda d’un censal de 10.000 florins a Hug el jove, en feble compensació de la despossessió de Bellpuig.
(Catalunya, 1495/96 – Nàpols, Itàlia, 5 març 1532)
(dita també Isabel Enríquez de Requesens) Filla de Galceran de Requesens i Joan de Soler. Fou segona comtessa de Trivento i d’Avellino i baronessa de Calonge.
Heretà de l’oncle Lluís el comtat de Palamós, discutit, però, per la seva cosina germana Estefania de Requesens i Roís de Liori.
Tots aquests estats els aportà en matrimoni (1506) al seu cosí germà Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens, comte d’Oliveto i baró de Bellpuig.
Llurs successors es cognomenaren un cert temps Cardona-Anglesola-Requesens.
La seva germana fou Maria de Requesens i Enríquez (Catalunya, segle XVI) Dama. Neboda de Dionísia de Requesens i Joan de Soler, a la mort de la qual rebé en indivís la baronia de Vallmoll, juntament amb Estefania de Requesens i Roís de Liori i fra Bernat Guerau de Requesens i Joan de Soler. Restituí la seva part el 1538 a Francesc Burguès.
Caterina i Elisabet de Requesens i de Sabastida eren filles de Dimes de Requesens i Joan de Soler.
Caterina de Requesens i de Sabastida (Catalunya Nord, segle XVI) Morí sense fills del seu marit Joan de Santcliment, àlies de Requesens, que heretà del sogre la castellania de Salses.
Elisabet de Requesens i de Sabastida (Catalunya, segle XVI – 1574) Muller de Joan de Boixadors-Desvalls i de Tagamanent, senyor de Savallà. Alguns de llurs descendents també es cognomenaren Requesens i radicaren a Perpinyà, enllaçant amb els Saragossa, els Caramany i els Sentmenat.
(Catalunya, segle XV – 1510)
Baronessa de Riba-roja, la qual heretà de la seva mare.
Filla de Bernat de Requesens i de Santacoloma i germana de Lluís de Requesens i de Cardona.
Fou casada amb el seu nebot per part de pare i nebodastre per part de mare, Galceran Lluís de Requesens i de Cardona, els quals foren pares de Beatriu de Requesens i de Requesens (Catalunya, segle XV – després 1542) Dama. Heretà de la seva mare la baronia de Riba-roja. Fou monja de Santa Caterina de València..
(Sicília, Itàlia, segle XVII)
Néta -o potser filla- de Francesc de Requesens i de Ventimiglia.
Muller de Martí d’Alagó-Arborea i d’Espés-Madrigal, segon marquès de Villasor a Sardenya i baró de Sant Boi de Llobregat.
Amb Isabel s’extingí la branca siciliana de Berenguer Joan, després barons de San Giacomo, la qual aportà aquesta baronia als seus descendents i al seu marit.
(Catalunya, segle XII)
Dama. Potser del llinatge de Tornamira.
Casada amb Ramon I de la branca Montcada de Tortosa.
N’hagué dos fills: Guillem Ramon, cinquè senescal del regne, i Ramon, que tindria la senyoria de Tortosa.
Dades dels Països Catalans 