(la Font de la Figuera, Costera)
Veure> les Pebrades (caseria).
Perrades, les *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Costera
Pebrades, les
(la Font de la Figuera, Costera)
Caseria, al límit amb el terme de Fontanars dels Alforins (Vall d’Albaida).
Paraire, el -Costera-
Enclavament (3,12 km2), entre els termes de Sallent de Xàtiva i de la Llosa de Ranes.
Museu de l’Almodí de Xàtiva
(Xàtiva, Costera, 1919 – )
Museu. Situat a l’edifici del gòtic tardà de l’Almodí i a la contigua duana de mercaderies de la ciutat. És la continuació de l’antic Museu Municipal d’Arqueologia i Belles Arts.
En arqueologia, a part les obres ibèriques i romanes, cal destacar una pica islàmica i els arcs del palau de Pinohermoso. Les col·leccions d’art van des de la pintura sobre taula del segle XV fins a obres actuals. També hi ha una bona sèrie d’escultura i una altra de gravats.
Enllaç web: Museu de l’Almodí
Murta, sèquia de la -Costera-
Sèquia de l’horta, que pren l’aigua del riu d’Albaida, per l’esquerra, dins el terme de Bellús (Vall d’Albaida).
Montsant -Costera-
Antic priorat cistercenc (Santa Maria Magdalena), situat al vessant oriental del castell de Xàtiva.
Hi fou establert el 1320, en traslladar-s’hi i abraçar l’orde del Cister les monges del convent de Santa Maria Magdalena de Montpeller, fundat a Alzira el 1273 i destruït per una avinguda del Xúquer.
El 1580 les monges foren traslladades a la Saidia de València, i al seu lloc fou erigit un priorat de monjos cistercencs dependents de Valldigna, que subsistí fins el 1835.
Montesa, vall de
(Costera)
Subcomarca que comprèn el curs alt i mitjà de la vall sinclinal que recorre el Cànyoles, afluent de l’Albaida, i que limita al nord amb els vessants meridionals de la serra d’Énguera (que la separa de la Canal de Navarrés) i al sud amb els contraforts de la serra Grossa d’Ontinyent que la separen de la Vall d’Albaida. Agrupa 4 municipis: la Font de la Figuera, Moixent, Montesa i Vallada.
L’economia es basa en l’agricultura: al fons de la vall, vora el riu, s’estenen els conreus de regadiu, alimentats per deus; s’orienten principalment al conreu de taronges. Al secà s’obtenen conreus mediterranis, amb predomini d’oliveres. Les indústries principals es deriven de l’agricultura (oli, farina, etc).
Mollà -Costera-
Caseria i antiga alqueria, situada al racó de Mollà, petit enclavament (0,75 ha) a la dreta del riu d’Albaida, entre els termes del Genovés i Llocnou d’En Fenollet.
Depenia de la Torre d’en Lloris.
Moixent, baronia de
(País Valencià, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial, creada el 1337 i centrada en el castell de Moixent, concedida vitalíciament el 1337 a Gonçal Garcia. Després fou donada a Pere Maça de Liçana i del seu llinatge passà el 1547 als Lladró de Vilanova, i finalment fou dels Caro, marquesos de la Romana.
Isabel Cornell i de Luna, protagonista del fet exposat a la Dispensació de la senyora de Moixent (obra anònima en vers del 1371), possiblement fou la segona muller de Pere Maça de Liçana, senyor de la baronia de Moixent.
Miralbó
(Llocnou d’En Fenollet, Costera)
Despoblat i enclavament (0,029 km2), situat dins el terme de Xàtiva, a la dreta del riu d’Albaida, a l’oest de la muntanya del Puig.
Era lloc de moriscs (8 focs el 1609) i depenia de la Torre d’en Lloris.
Dades dels Països Catalans 