Establiment balneari, d’aigües sulfuroses, vora el port de Càrcer, al vessant septentrional del turó que corona les ruïnes del santuari de Santa Anna.
Santa Anna, balneari de -Costera-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Costera
Sant Jordi, paperera de
Fàbrica de paper i sector industrial, al voltant de la qual s’ha format un barri, al nord de la ciutat, a la dreta del riu Cànyoles.
Sant Feliu de Xàtiva
Església, situada fora del recinte urbà, aixecada sobre l’emplaçament de l’antiga basílica visigòtica del bisbat de Xàtiva (o Saetabis). Un cippus romà que hi fou trobat diu que el bisbe Atanasi (653-675) consagrà un nou altar per a aquella primitiva basílica l’any setè del seu pontificat.
L’església actual fou reedificada a partir de la conquesta (1249) i s’hi treballava encara el 1262. És un edifici rectangular amb tres grans arcs apuntats, a manera d’arcs torals al seu interior, per a sostenir un sostre de bigues a dos vessants. És precedit d’un atri d’antigues columnes reaprofitades on s’obre la portada de reminiscències romàniques tardanes.
Té un retaule de la Mare de Déu de la Llet, del segle XV, de J. Montoliu, el retaule major, de la fi del segle XV, del mestre de Perea, el de la Magdalena, de Joan Reixac, i altres de notable valor, que la converteixen en un petit museu.
Fou declarada monument nacional el 1930. En diferents campanyes de neteja i excavacions han aparegut la planta de la primitiva basílica i restes de decoració mural.
Sant Andreu, molí de
Molí i petit territori, enclavat en el terme de Vallès de la Costera, a la plana regada de l’esquerra del riu Cànyoles.
San Felipe
Nom donat a la ciutat i a la seva governació (governació de San Felipe) per Felip V de Borbó, després de la conquesta i destrucció de la ciutat per les forces borbòniques el 1707 durant la guerra de Successió.
L’antic nom fou restituït oficialment per decisió de les corts de Cadis del 26 de setembre de 1811.
Saitabi -Costera-
(Saetabis en època romana) Ciutat ibèrica que correspon a l’actual Xàtiva, coneguda a través de les monedes que encunyà.
Saetabis Augusta
Rotglà
(o Roglà) Poble (116 m alt) i capital del municipi. D’origen islàmic (tenia el nom d’Alcúdia Blanca), fou lloc de moriscs (50 focs el 1609) de la fillola de Xàtiva.
Depengué eclesiàsticament de Xàtiva fins el 1535, que fou erigida la rectoria de moriscs (l’actual parròquia és dedicada als sants Joans) amb els annexos de Corberà, les Alqueries de Galceran Sanç, l’Alqueria de Gil, Martí Tallada i Torrent de Fenollet, també en depengueren temporalment Cairent, Meneu i Quilis.
Pertangué a la família Roglà i passà als marquesos de Bèlgida.
Roglà *
Veure> Rotglà (poble).
Roca -Costera-
Despoblat. Era lloc de moriscs que el 1534 fou agregat ja a la parròquia de Novetlè.
Dades dels Països Catalans 