Arxiu d'etiquetes: Costera

Torre de Cerdà, la

(Canals, Costera)

(o torre dels Frares)  Poble, al nord de la vila, vora Cerdà.

Era lloc de cristians de natura. El 1856 fou agregat a Aiacor i el 1879 a Canals.

La parròquia (Santa Maria) fou erigida al segle XVI, amb dependència, però, de Cerdà. La jurisdicció pertanyia als mercedaris.

Torre de Calixt, la *

(Canals, Costera)

Veure> la Torreta de Canals  (antiga baronia).

Terrafort

(Xàtiva, Costera)

(o Terrafort de Xàtiva)  Enclavament (1,25 ha), entre Rotglà i Corberà i la Llosa de Ranes, al nord de la ciutat.

Les seves terres són regades per la sèquia del Puig.

Tallada * -varis geo-

Tallada  * (Costera)  Antic nom del poble i municipi de Novetlè.

Tallada  * (Rotglà i Corberà, Costera)  Veure> Martí Tallada  (despoblat).

Sorió

(Xàtiva, Costera)

Llogaret, al nord de la ciutat, a l’esquerra del riu Cànyoles. La seva església (la Mare de Déu de la Llet) depèn de la parròquia de la Llosa de Ranes.

El 1335 fou desmembrada de Xàtiva i esdevingué rectoria de moriscs. Pertanyia als Sanç, i el 1609 tenia 20 focs de moriscs. Després passà a la jurisdicció del convent franciscà de Xàtiva. Fou agregat a Xàtiva el 1845.

Setenes, les -Costera-

(Canals, Costera)

Zona de regadiu, a l’antiga horta Major, a l’oest de la vila, regada per la sèquia de les Setenes, que pren l’aigua del riu dels Sants.

Senyoria, la -Costera-

(Vallès de la Costera, Costera)

Enclavament (7,5 ha), entre Llocnou d’En Fenollet i el Genovés.

Saurina

(Canals / Cerdà / Xàtiva, Costera)

Territori de la Foia de Cerdà, repartit en petits enclavaments dels tres municipis.

Sants, riu dels

(l’Alcúdia de Crespins / Canals, Costera)

Curs d’aigua, afluent dretà del riu Cànyoles, que neix a la font dels Sants, propera a un santuari dedicat a sant Abdó i sant Senén, dins el terme de l’Alcúdia de Crespins, a l’oest de la vila; envolta pel nord i per l’est aquesta població i, després de travessar el nucli urbà de Canals, s’uneix al seu col·lector.

Té un recorregut de 6 km i un cabal de 1.700 l/segon. L’aigua és aprofitada des d’antic; rega dotze termes.

Santa Magdalena de Montpeller

(Xàtiva, Costera)

Antic monestir de donades i després de cistercenques, construït sobre l’antiga aljama jueva de la ciutat el 1320.

El monestir fou fundat inicialment a Alzira (Ribera Alta) el 1273, amb la protecció de Jaume I el Conqueridor, amb monges vingudes del Montsant, sota el nom de Santa Magdalena de Montpeller. Les monges, inicialment donades, es transformaren aviat en cistercenques sota la protecció de l’abat de Valldigna.

El 1320, ja cistercenques, es traslladaren a l’antiga aljama de Xàtiva, on continuaren amb el mateix nom sota el règim d’una abadessa. La comunitat era formada per 13 monges. A la fi del segle XVI hi hagué oposicions i tibantors perquè les monges es negaven a acceptar la clausura disposada pel concili tridentí, que acabaren amb la dissolució de la comunitat vers el 1575.

El 1580 el seu edifici fou ocupat pels monjos de Simat.