Un dels quatre barris en què es divideix tradicionalment la ciutat de Xàtiva.
Barreres, les
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Costera
Granja de la Costera, la (Costera)
Municipi de la Costera (País Valencià): 0,83 km2, 98 m alt, 337 hab (2014)
(ant: la Granja o la Torre, o la Granja de Ferrer, o de Jaume Ferrer) Situat al peu de la Costera de Ranes, a l’esquerra del riu Cànyoles, subafluent del Xúquer, i a l’oest de Xàtiva. El terme és pla i poc extens.
L’agricultura de regadiu, que aprofita l’aigua del riu dels Sants per la sèquia de Ranes i del riu Cànyoles per la de la Llosa, és dedicada sobretot a la taronja i els productes d’horta i n’ocupa gairebé tota la superfície. Àrea comercial de Xàtiva. Una part de la població activa, tanmateix, treballa a les indústries dels municipis veïns.
El poble és d’origen islàmic; s’hi destaca l’església parroquial dedicada a sant Francesc, ample edifici del segle XVIII. El municipi és dividit en petits enclavaments, els més importants són: Quilis, l’Alter, la Marcereta i el Gars, comprèn també el llogaret i antiga alqueria de Meneu.
Enllaç web: Ajuntament
Genovés, el (Costera)
Municipi de la Costera (País Valencià): 15,16 km2, 120 m alt, 2.832 hab (2014)
(ort trad: Algenovés) Situat al pla de Xàtiva, a la dreta del riu d’Albaida, a l’est de Xàtiva. El relleu és accidentat, al sud per la serra de la Creu, contrafort nord de la serra Grossa, amb algunes hectàrees de pins.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu, principalment conreus de taronger, a més d’arròs i d’hortalisses, alimentat amb aigua del riu d’Albaida a través de la sèquia del Puig; al secà hi ha oliveres, garrofers, vinya i ametllers. Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura. Hi es tradicional, a més, la fabricació d’espardenyes. Pedreres de guix. Àrea comercial de Xàtiva. La població tendeix a augmentar.
El poble es troba al sector més pla, dominat per l’església parroquial de la Mare de Déu dels Dolors, barroca.
El municipi comprèn també el poble d’Alboi i alguns petits enclavaments dins el terme de Xàtiva.
Enllaç web: Ajuntament
Font de la Figuera, la (Costera)
Municipi de la Costera (País Valencià): 84,34 km2, 553 m alt, 2.172 hab (2014)
Estès per l’alta vall de Montesa, a la capçalera del Cànyoles, subafluent per la dreta del Xúquer, al vessant septentrional de la serra de la Solana, al límit amb Castella. La zona més muntanyosa, a l’oest, és coberta de bosc, sobretot pinedes.
Els conreus, amb predomini del secà (conreus associats d’oliveres, vinya, cereals i arbres fruiters), són al sector oriental; hi ha poc regadiu (hortalisses), amb caràcter eventual. La ramaderia (ovina, porcina i cabrum) i algunes petites indústries, principalment derivades de l’agricultura (elaboració de vi) i de la fusta, completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Xàtiva. La població, amb tot, tendeix a disminuir.
La vila s’estén al peu del Caporrutxo i té l’origen en la Torre del Bosc, actualment un despoblat. L’església parroquial de Santa Maria fou iniciada el 1547 i no fou acabada fins el 1737, conserva pintures atribuïdes a Joan de Joanes, que una tradició fa fill de la vila. Fou centre de la baronia de la Font de la Figuera.
El municipi comprèn, a més, les caseries de les Pebrades i la Torretallada.
Enllaç web: Ajuntament
Estubeny (Costera)
Municipi de la Costera (País Valencià): 6,41 km2, 185 m alt, 124 hab (2014)
Situat a la dreta del Sellent (afluent del Xúquer), que travessa el terme d’oest a est, al nord-oest de la comarca, al límit amb el Canal de Navarrés i la Ribera Alta, a l’oest de Xàtiva. Més de la meitat del terme és ocupat per brolles i matollars.
Els recursos econòmics, desapareguda la indústria tèxtil que va tenir al segle XIX, es limiten a l’agricultura de secà (oliveres i vinya), a la de regadiu (tarongers i hortalisses) i a la ramaderia d’ovins, que hi és escassa, circumstància que ha provocat una notable davallada de la població. Àrea comercial de Xàtiva.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del riu de Sellent, dominat per l’església parroquial de Sant Onofre, que depengué de la col·legiata de Xàtiva fins el 1535, que fou erigida en parròquia.
Enllaç web: Ajuntament
Cerdà (Costera)
Municipi de la Costera (País Valencià): 1,46 km2, 136 m alt, 386 hab (2014)
Situat a l’esquerra del riu Cànyoles, dins la zona de petits municipis de l’horta de Xàtiva. Comprèn vuit enclavaments al territori de la Foia de Cerdà, dos al de la Plana, un al de Saurina i un altre al de la Vila.
El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, el regadiu en expansió, que aprofita les aigües del riu dels Sants a través de la sèquia de Ranes, hi produeix cítrics, hortalisses, tabac i fruita, però hi preponderen els cultius mediterranis de secà. La ramaderia ovina, la cria d’animals de granja i l’activitat d’alguns petits tallers industrials completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Xàtiva.
El poble agrupa tota la població del municipi i és al llarg de la carretera de València al port d’Almansa, entre Torrella de la Costera i la Torre de Cerdà. L’església parroquial, dedicada a sant Antoni, fou segregada de Xàtiva el 1536.
Enllaç web: Ajuntament
Bandolers, alt dels -Costera-
Petit serrat, que forma part de la costera de Ranes, situat entre el terme municipal i el Realenc de la Plana, travessat per la carretera de Xàtiva a Navarrés, on es trobava l’antiga venta de Bandolers.
En aquest sector i enclavats en el terme de Llanera es troben encara dos petits territoris xativins coneguts amb els noms de l’alt dels Bandolers (1,56 ha) i la canyada dels Bandolers (1,56 ha).
Canals (Costera)
Municipi de la Costera (País Valencià): 21,86 km2, 160 m alt, 13.360 hab (2014)
Situat en una vall, a la vora del Cànyoles i del seu afluent, el riu dels Sants, entre la serra Grossa i la serra Plana, al sud-oest de Xàtiva.
La principal font de riquesa del municipi és la indústria (sobresurt la tèxtil, i també l’alimentària, la terrissera i la de construcció), complementada per l’agricultura, sobretot de regadiu (tarongers, hortalisses, patates, tabac, melons, maduixes, cacauets, etc), gràcies a les aigües dels dos rius; de secà cal esmentar els garrofers, ametllers i oliveres, i algunes activitats avícoles i ramaderes (bestiar oví i porcí). La població ha experimentat un notable ascens, sobretot a partir del 1950.
La vila, d’origen islàmic, és a la confluència dels rius Cànyoles i dels Sants; conserva part de l’antiga església del segle XIII; l’actual temple parroquial de Sant Antoni fou construït en 1623-34 i decorat de nou el 1690.
El nucli urbà ja ha absorbit l’antic llogaret de la Torreta de Canals i és pràcticament unit a l’Alcúdia de Crespins.
Enllaç web: Ajuntament
Barxeta (Costera)
Municipi de la Costera (País Valencià): 28,62 km2, 93 m alt, 1.606 hab (2014)
Situat en una plana lleugerament ondulada, a l’esquerra del riu de Barxeta, afluent de l’Albaida, a l’est de la comarca, al límit amb la Safor, al nord-est de Xàtiva. Les terres no conreades són ocupades per brolles i aprofitades com a pasturatges d’hivern.
La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (garrofers, ametllers i oliveres), i també del regadiu (tarongers, sobretot, i hortalisses), complementada per la ramaderia, l’avicultura i algunes indústries derivades de l’agricultura, com molins d’oli.
El poble, una antiga alqueria del terme de Xàtiva, es troba al pla de Barxeta, a l’esquerra del riu de Barxeta; hi destaca l’església parroquial, construïda el 1733. Hi passa la carretera de Xàtiva a Gandia.
Enllaç web: Ajuntament
Anuir *
Altre forma del nom del poble d’Annauir.
Dades dels Països Catalans 