Arxiu d'etiquetes: Conflent

Eus (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 20,08 km2, 349 m alt, 403 hab (2012)

(ant: Eus i Coma) Estès per la vall de la Tet, pocs quilòmetres al nord-est de Prada. El terme és accidentat al sector nord, que correspon a l’antic terme de Coma, per la roca Gelera, al límit amb la comarca de la Fenolleda.

La part meridional, a la vall, és intensament conreada, especialment pel regadiu (arbres fruiters i hortalisses), base econòmica del municipi, que són alimentats amb canals derivats de la Tet. Àrea comercial de Prada.

El poble, a l’esquerra del riu de la Tet, s’enfila per un turó coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Eus i per l’actual església parroquial, bastida al segle XVII al lloc de l’antiga capella del castell anomenada de la Volta. El seu aspecte pintoresc ha motivat una certa atracció turística. Vora el riu hi ha la primitiva església parroquial de Sant Vicenç d’Eus, d’estil romànic. Durant la Guerra Gran (1793) fou incendiada per l’artilleria del general Ricardos.

Estoer (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 26,08 km2, 360 m alt, 153 hab (2012)

(fr: Estoher) Comprèn l’alta i la mitjana vall del Llec, des del massís del Canigó fins a prop d’Espirà de Conflent, al baix Conflent. El terme és molt accidentat i en gran part boscat.

La part alta del terme és ocupada per pasturatges (ras de Pratcabrera); els conreus (arbres fruiters, vinya, hortalisses i farratges), base de l’economia local, s’estenen per la part baixa i més plana, a l’esquerra del riu de Llec, regada per canals derivats d’aquest. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del riu de Llec; destaca l’església parroquial de Sant Esteve (segle XII), que conserva vestigis romànics.

Dins el terme es troben els antics llocs de Seners (del qual resta només l’antiga església de Sant Joan de Seners) i de Llec (on resta una masia).

Espirà de Conflent (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 6,03 km2, 347 m alt, 169 hab (2012)

(o ant: Espiranell) Situat entre el massís del Canigó i el riu Tet, ocupa part de les valls dels rius de Llec, la coma d’Espirà (que aflueix a la Tet per la dreta) i d’un sector de la riba esquerra del Lentillà. El sud del terme és accidentat, amb rouredes i alzinars.

La vida econòmica es basa en l’agricultura, dedicada sobretot a la vinya, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola, a més s’hi cultiven arbres fruiters, hortalisses, pastures i farratges. Àrea comercial de Prada.

El poble és troba enlairat damunt la riba esquerra del riu de Llec; és remarcable, pel valor arquitectònic, l’església parroquial de Santa Maria (segle XII), antiga església del priorat d’Espirà de Conflent, del qual es conserva també la casa prioral; hi ha restes de l’antic clos emmurallat (segle XIV). Al sud del poble hi ha el veïnat de la Vall.

Escaró (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 15,21 km2, 881 m alt, 121 hab (2013)

Estès per la vall Marçana, a la dreta de la Tet. El terreny, molt accidentat, és boscat en el seu sector meridional (puig de les Tres Esteles i de la Segalissa).

Prop del coll de la Llosa hi ha un important grup de mines de ferro, que han deixat d’ésser explotades des del 1963. També hi ha mines de fluorita en explotació, un transportador aeri porta el mineral fins a la fàbrica, situada a la bastida d’Oleta. Limitada activitat agrícola de secà (arbres fruiters, vinya i pasturatges) i ramadera (ovins). Àrea comercial de Perpinyà. Els darrers anys la població ha minvat notablement.

El poble, esmentat ja el 876, és dividit en dos sectors: Escaró d’Avall i Escaró d’Amunt, situats als vessants orientals del coll de la Llosa, prop del torrent de l’Orri, a mig camí dels quals hi ha l’església parroquial de Sant Martí, d’origen romànic, la qual fou reconstruïda el 1954.

El terme comprèn, a més, el poble d’Aituà.

Barbet, puig

(Taurinyà / Vallmanya, Conflent)

Pic del Canigó (2.748 m alt), entre els dos municipis, a l’oest de la pica.

Entre aquest cim i el puig Sec s’obre el coll Barbet (uns 2.600 m alt), que comunica Vallmanya i la vall de Cadí.

Cornellà de Conflent (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 11,02 km2, 634 m alt, 465 hab (2012)

Situat al peu del Canigó, a la part baixa de la vall de Cornellà o de Vernet, que és tributària, per la dreta, de la Tet, riu que limita el terme pel nord. Es drenat per la riera de Fillols i pels rius Major i de Sant Vicenç. Dins el terme hi ha un jaciment de calç i algunes hectàrees de bosc.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb conreus de secà: cereals, farratges i arbres fruiters (pomeres).

El poble és a l’interfluvi de la riera de Fillols i el riu de Sant Vicenç, al peu d’un turó; d’origen romà, conserva notables cases antigues. Hi destaca també l’antic monestir de Cornellà de Conflent, on es troba l’església parroquial de Santa Maria, esmentada el 1018.

Dins el terme hi ha, a més, el poble de Molleres i, al nord-est, les coves prehistòriques d’Embullà.

Arlates

(Conat, Conflent)

Grup de cortals, situat al vessant septentrional del coll de Bigues.

Era un antic llogaret que pertanyia, el segle XIV, a la jurisdicció reial.

Conat (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 19,12 km2, 511 m alt, 55 hab (2012)

Situat a la vall de Conat, una de les valls de l’esquerra de la Tet, entre les d’Évol i de la Castellana. El bosc ocupa alguns dels vessants obacs.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a unes poques hectàrees de conreu i a alguns caps de bestiar, circumstància que n’ha provocat la despoblació. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba esglaonat, a la confluència de les rieres d’Orbanyà i de Noedes, dominat per les ruïnes de l’antic castell de Conat, centre de la baronia de Conat; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan, del segle XII, sòlid edifici bastit amb carreus de granit, d’una sola nau i amb absis.

Dins el terme, on hi ha fonts d’aigua ferruginosa, es troben els antics pobles de Vellans i d’Arlates.

Codalet (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 2,78 km2, 380 m alt, 360 hab (2012)

(o Codalet de Conflent) Situat a la vall de Taurinyà, al límit amb la plana al·luvial de la Tet, al peu del massís del Canigó. Les zones més altes de la vall són en gran part coberts de bosc (alzinars i rouredes).

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola de secà (cereals) i de regadiu (arbres fruiters, vinya i hortalisses), que aprofita l’aigua de la ribera de Tourinyà a través de sèquies. L’agricultura és, en part, subsidiària de la ramaderia (bestiar boví). Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, pràcticament un barri del cap de comarca i vila veïna de Prada, és a la dreta de la riera de Taurinyà; conserva restes de l’antic castell de Codalet; també hi destaquen l’església parroquial de Sant Feliu, del segle X, i una font gòtica.

Dins el terme hi ha el monestir benedictí de Sant Miquel de Cuixà i les ruïnes de l’església de Sant Joan de Dossorons.

Clerà (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,70 km2, 532 m alt, 243 hab (2012)

(ort ant: Clarà, fr: Clara)  Situat al contrafort septentrional del massís del Canigó, a l’alta vall del riu de Llescó, molt tancada, dominada pel roc dels Mosquits. La part alta del terme és coberta de bosc.

La vida econòmica del municipi es limita a les activitats agrícoles de regadiu (farratges, prats naturals, hortalisses, arbres fruiters), que aprofita l’aigua del canal de Boera, i ramaderes (bestiar boví, que aprofita les pastures d’alta muntanya). Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és al fons de la vall, vora el riu, i es comunica amb Prada pel coll de Creu i amb la vall de Taurinyà pel coll de Clerà; l’església parroquial de Sant Martí és esmentada ja el 879.

Dins el terme, a més del veïnat de Villerac, hi ha l’església de Sant Esteve de Pomers o de Villerac i, prop d’aquesta, les ruïnes del castell del mateix nom.