Cim (2.731 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica, que separa les valls de Cadí, de la Comalada i del riu Ferrer.
És el cim més enlairat de la serra de Rocnegre.
Tretzevents, puig de
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Conflent (geo)
Garrotxes de Conflent, les
(Conflent)
Sector del nord-oest de la comarca, format per les valls de Cabrils i d’Évol, que davallen des del massís de Madres i conflueixen conjuntament a la Tet a Oleta.
Terreny calcari, sòls àrids i pobres de conreu, dedicats a la cria de bestiar. Experimenta un procés rapidíssim de despoblament.
Gallinera, serra -Conflent-
Faiet, torrent de
(Conflent)
Afluent dretà de la Tet, que neix al pic de Cimbells i desemboca als banys de Toès.
Évol, riu d’
(Conflent)
Riu de la comarca, tributari per l’esquerra de la Tet, que neix al gorg Negre (que forma, juntament amb el gorg Blau, els estanys d’Évol), al vessant meridional del massís de Madres; desemboca a Oleta juntament amb la riera de Cabrils.
La vall d’Évol, una de les que forma les Garrotxes de Conflent, inclou els pobles d’Orellà, Évol i Tuïr d’Évol.
Dormidor, tuc
(Conflent)
(o muntanya Rasa) Cim (1.845 m alt), domina pel nord-est el coll de Jau i forma part de la serralada que, des del massís de Madres vers la mar, limita pel nord la conca de la Tet, que en aquest sector forma el límit entre el Conflent (vall de la Castellana) i el Llenguadoc (País de Salt).
Corts -Conflent-
(Conflent)
Despoblat de la comarca, a la regió del Canigó, que depenia, el segle XIV, del monestir de Cuixà.
Cirera, coll de la -Conflent-
(Conflent)
Coll (1.713 m alt) de la serra del Rocnegre, al massís del Canigó, a la partió d’aigües entre el riu de Lentillà (Conflent) i el riu Ferrer (Vallespir).
Cimbells, roc dels
(Conflent)
Cim (2.284 m alt) de l’esquenall oriental que delimita la vall de Carançà.
Castellana, la -riu-
(Conflent)
Riu tributari, per l’esquerra, de la Tet. És forma a l’oest del coll de Jau (1.513 m alt), partió d’aigües amb l’Aude, amb aigua que davalla dels pics de la Gleva i de Bernat Salvatge, al massís de Madres. A l’est l’alimenten les rieres que davallen del tuc Dormidor i de la serra d’Escales.
La vall de la Castellana, molt engorjada, és una via de pas tradicional cap al Llenguadoc; la seva capçalera, on hi ha els antics monestirs de Santa Maria de Clariana (o de Jau) i de Santa Maria de Corbiac, és guardada per la torre Mascarda, més avall de la qual s’estén el fondal humit on hom conrea els fruiterars i la vinya de Mosset, dominat pel seu gran castell emmurallat.
Vers el sud-est segueixen els pobles de Campome, a la dreta, i de Molig, amb el seu balneari d’aigües sulfuroses, a l’esquerra, dins una zona més ampla de conreus de secà. Passats el castell de Paracolls de Conflent i el llogaret de Croells, la vall penetra, després de Catllà de Conflent, en els dipòsits torrencials de la cubeta de Prada, on conflueix amb la Tet, vora l’antic monestir del Riquer.
Dades dels Països Catalans 