(les Piles, Conca de Barberà)
Poble, a l’extrem oriental del terme, a la dreta del Gaià.
Fins al 1957 pertangué al bisbat de Vic (des d’aleshores pertany a la diòcesi de Tarragona); l’antiga església parroquial fou annexada a la de Santa Coloma de Queralt.
El domini útil pertanyia, l’any 1325, al monestir de Santes Creus, però la jurisdicció als senyors de Queralt; el segle XVII, la jurisdicció civil era de Santes Creus, i la criminal, del rei.
Antic lloc, castell i després quadra, al nord-oest del terme, a l’esquerra de la riera de Saladern, poc abans de la seva confluència amb la de Forès.
Pertangué al monestir de Santes Creus. El lloc és esmentat ja el segle XII.
(Passanant, Conca de Barberà)
(o la Sala) Despoblat recent.
El lloc és esmentat a partir del 1079, i el castell (en resta una torre quadrada de tres pisos) és de mitjan segle XII.
L’alt domini el mantingué la corona fins al 1386 (en foren senyors els Cervera, els Guardialada, els hospitalers, etc), que el monestir de Santes Creus comprà al rei el mer i mixt imperi que conservà fins a la desamortització (hi tingué castlans fins al 1443).
L’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu depengué fins al segle XIX de la de Forès; passà després a la de Passanant.
L’actual edifici, erigit a partir dels primers anys del segle XIX, fou restaurat el 1973.
(Conesa, Conca de Barberà)
Antic poble, al sector occidental del terme, a la dreta de la riera de Forès. Actualment és deshabitat.
Pertangué inicialment al terme del castell de Forès. El 1385 passà a la senyoria de Santes Creus (definitivament el 1411), que a la fi del segle XV hagué d’atorgar una carta de població per tal com estava pràcticament deshabitat.
L’església parroquial era dedicada a sant Pere.
El poble ha estat conegut també amb els noms de Sant Pere de Sabella i de Sabella de l’Abadiat per distingir-lo del fals homònim de Savallà del Comtat.
(Alt Camp / Baix Camp / Conca de Barberà)
Cim (1.055 m alt) de les muntanyes de Prades.
Termenal dels municipis de Mont-ral, Prades, Vimbodí i Montblanc.
(Montblanc, Conca de Barberà)
Poble. L’església parroquial és dedicada a la Transfiguració (o Sant Salvador).
Formà un municipi amb les caseries dels Cogullons, la Bartra, el Pinetell de Rojals (aquesta, però, dependent de la parròquia de Farena).
Fou agregat abans de l’any 1940 a Montblanc.
(Pontils, Conca de Barberà)
Antic poble i masia, al vessant septentrional de la serra de Brufaganya, al sud del santuari de Sant Magí de Brufaganya, que fou fundat dins el seu antic terme parroquial (i per això dit abans Sant Magí de Rocamora).
L’antiga església parroquial (Sant Jaume), romànica, és en ruïnes; el segle XVII fou agregada a la de Sant Magí.
(Rocafort de Queralt, Conca de Barberà, segle XV – segle XX)
Jurisdicció senyorial que passà per successió als Queralt (segle XV). Centrada al castell de Rocafort.
Després passà als Centelles, comtes d’Oliva. El 1515 fou comprada pel doctor en lleis i del reial consell Joan d’Armengol, senyor de les baronies de Vallespinosa i de Montagut.
Fou confirmada com a títol del regne el 1747 a Antoni d’Armengol i d’Aimeric (mort el 1764), baró de Calabuig. Passà per enllaç (1805) als Peguera, marquesos de Foix, que la posseïren fins al 1881.
El 1930 fou rehabilitada per Ferran d’Alemany i Milà i es troba vacant des del 1954.
(Vimbodí, Conca de Barberà)
Masia i antiga granja de Poblet, a l’oest del monestir, a l’esquerra del barranc del Tillar, al mig d’una extensa plana conreada.
A la dreta del riu hi ha la Mata, gran alzinar que els monjos havien mantingut vora llur granja.
És trobava en els dominis inicials de Poblet, donats per Ramon Berenguer IV i fou una de les seves primeres granges i és esmentada ja el 1168. Fou explotada directament i no cedida en arrendament.
El propietari que l’adquirí després de la desamortització la reféu i la transformà en un gran casal d’aspecte medievalitzant, conegut per castell de Riudabella.
(Llorac, Conca de Barberà)
Poble, a l’extrem sud-oriental dels altiplans segarrencs; prop seu hi ha la font de Rauric, on neix el riu Corb.
És aturonat al voltant de l’església de Santa Fe (que fou sufragània de la de Montargull i actualment ho és de la de Llorac).
Només resten els fonaments de l’antic castell de Rauric, esmentat ja el segle XII, que pertangué als Queralt, comtes de Santa Coloma.
Dades dels Països Catalans 