(Montblanc, Conca de Barberà, 2001 – )
Museu. Ocupa l’edifici que fou la casa nadiua de Maties Palau i Ferré al centre històric de la vila Ducal.
Se centra en la seva pintura, escultura i ceràmica i les obres exposades són una àmplia mostra de la seva trajectòria artística.
Són de gran interès també les exposicions temporals que s’hi organitzen i els llibres que s’editen sobre l’artista.
Enllaç: Museu d’Art Palau Ferré
(Vilaverd, Conca de Barberà)
Santuari (la Mare de Déu de Montgoi), aturonat, al nord de la vila.
És esmentat el 1214 (la imatge és, segons la tradició, una marededéu trobada).
L’edifici, gòtic en el seu origen, ha sofert diverses restauracions.
Veure> Sant Miquel de Montclar (església romànica).
Poble (626 m alt), situat al vessant d’un turó; l’església parroquial és dedicada a sant Llorenç. Es formà al voltant de l’antic castell de Montbrió, esmentat ja el 1075.
El 1269 passà a l’orde dels templers, dins la comanda de Barberà; a l’extinció de l’orde, passà als hospitalers.
Formà municipi independent fins el 1972. L’antic terme comprenia, a més, el poble de Vallverd de Queralt i l’antiga quadra i masia del Cogull.
(Catalunya, segle XIV – 1716)
Antiga demarcació administrativa (16.723 h, el 1718), que comprenia la Conca de Barberà (excepte la rodalia de Santa Coloma de Queralt i el sector de Senan, Vimbodí i Vallclara), el vessant esquerre de la vall del riu Corb, de Vallfogona a Belianes, l’Espluga Calva, l’Albi i Cervià, a les Garrigues, el Priorat, Vinebre, Garcia, Móra la Nova i el terme general de Tivissa (inclòs Vandellòs), a la Ribera d’Ebre, i el sector septentrional del Camp de Tarragona, especialment el que pertanyia al comtat de Prades.
Al segle XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, el Priorat i de la Ribera d’Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa.
El 1716, amb la Nova Planta, fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l’alcaldia major de Montblanc, una de les dues en què aquest fou dividit.
(Catalunya, segle XIV – )
Títol, concedit el 1387 per Joan I al seu germà l’infant Martí (després rei Martí I).
A partir de Ferran II, fins a l’adveniment de la dinastia dels Borbó, fou ostentat, amb el principat de Girona, per tots els primogènits de la corona catalano-aragonesa.
(Llorac, Conca de Barberà)
Llogaret (843 m alt), al cim de la serra de Montargull, límit entre la ribera de Cervera (Segarra) i l’alt Gaià, damunt Santa Coloma de Queralt.
És centrat per les restes de l’antic castell de Montargull i de l’església parroquial de Sant Jaume, antiga capella del castell, en part romànica.
El segle X pertanyia al terme del castell de Queralt.
(Montblanc, Conca de Barberà)
(o de la Mercè) Antic convent mercedari. Situat al nord del nucli urbà.
Des del començament del segle XIII hi hagué un santuari dedicat a Santa Maria del Miracle. La comunitat de mercedaris que el 1240 havia estat fundada al santuari de la Mare de Déu dels Prats s’hi traslladà el 1249.
L’església, originàriament de transició del romànic al gótic, fou modificada en diverses ocasions (una d’elles el 1789); el convent i el claustre són del segle XVII.
La comunitat de mercedaris fou dissolta el 1835; després fou col·legi, i des del 1897, convent dels franciscans.
(Vimbodí, Conca de Barberà)
(pop: Mumanda) Antic castell i granja de Poblet, situat uns 2 km a l’est del monestir.
Esmentat com a castell el 1148. Poblet l’adquirí per a granja el 1163, el reedificà i l’amplià en diverses ocasions (1316-48 i 1564-83).
Al començament del segle XVIII l’abat Fèlix Genover el convertí en un casal residencial, amb capella, àmplies sales i una galeria amb arcs.
Després de la desamortització restà abandonat i s’arruïnà.
(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)
Caseria i estació balneària (o balneari de l’Espluga de Francolí), situat uns 2 km al sud de la vila i pròxim al monestir de Poblet.
Les fonts ferruginoses manganoses existents (font del Ferro) originaren un nucli de masies que hostatjaven els pacients, les quals es convertiren, el segle XIX, per iniciativa de Pere Antoni Torres, en les actuals instal·lacions hoteleres i balneàries.
Dades dels Països Catalans 