Partida i caseria, al sud-oest de la vila.
Gormaig
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Comtat
Fraga -Comtat-
(o Fraga dels Abats) Raval de la vila, a l’est del nucli antic.
Lloc de moriscs (68 focs el 1602), propietat del convent de Sant Miquel dels Reis de València, el 1535 hom hi erigí l’església de Sant Roc.
El 1616 fou annexat a Cocentaina.
Ferrís *
Veure> l’Alqueria de Ferrís (antic llogaret).
Faro, serra del *
(Comtat / Marina Alta)
Veure> serra d’Alfaro (alineació muntanyosa).
Estanya * -Comtat-
Veure> l’Alqueria d’Estanya (despoblat).
Descalç * -Comtat-
Veure> l’Alqueria de Descalç (antic llogaret).
Covalta, la
(Agres, Comtat / Albaida, Vall d’Albaida)
Cim culminant (889 m alt) de la serra d’Agullent, termenal dels dos municipis.
Al vessant septentrional, dins el terme d’Albaida, hi ha les restes del poblat ibèric de la Covalta, excavat per Isidre Ballester i Tormo vers el 1920, els materials del qual es conserven al Museu de Prehistòria de València.
Fou el primer poblat ibèric excavat del País Valencià, tot i que encara no ha estat publicat detalladament. Correspon al segle IV aC.
Costurera
Despoblat de la vall de Seta. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs del marquesat de Guadalest (tenia 15 focs el 1602), agregat a la parròquia de Benimassot en esdevenir rectoria de moriscs.
Una inscripció aràbiga procedent de l’antiga mesquita de Costurera fou traslladada a Benimassot.
En resta l’antiga fortificació, coneguda com a castell de Costurera (o de Seta).
Catamarruc
(Planes de la Baronia, Comtat)
Poble (580 m alt), al vessant septentrional de la serra d’Almudaina.
De la seva església parroquial (Sant Josep, antigament de Sant Cosme i Damià) depenien Margarida i els despoblats de Benicapsell (atribuït al segle XVI en canvi de Benialfaquí i d’Almudaina) i Llombo.
Pertanyia a la baronia de Planes.
Caraita, serra de
Contrafort oriental (686 m alt) de la serra d’Almudaina.
Culmina a l’alt de la Capona, sota el qual hi ha el caseriu de Caraita, al vessant septentrional.
Dades dels Països Catalans 