Arxiu d'etiquetes: Comtat

Retilles, barranc de *

Deixa un comentari

(Planes de la Baronia, Comtat)

Veure> barranc de Planes  (curs d’aigua).

Raval de Cocentaina, el

1 Resposta

(Cocentaina, Comtat)

Antiga moreria. La seva parròquia, creada el 1535, era dedicada al Salvador.

Tenia 210 focs el 1609, abans de l’expulsió dels moriscs.

Ràfol Blanc, el *

Deixa un comentari

(Comtat)

Altre nom del poble i municipi de l’Alqueria d’Asnar.

Rafalet de Beniaissó, el

1 Resposta

(Benimassot, Comtat)

Despoblat, a l’oest del poble. Era lloc de moriscs (el 1563 tenia 3 focs) de la jurisdicció dels marquesos de Guadalest.

Rafalet, el -Comtat-

Deixa un comentari

(Tollos, Comtat)

Despoblat. Lloc de moriscs, el 1563 tenia 3 focs.

Querola, la -varis geo-

Deixa un comentari

la Querola *  (la Vall d’Alcalà, Marina Alta)  Veure> la Queirola (despoblat).

la Querola  (Cocentaina, Comtat)  Veïnat, al vessant oriental de la serra de Mariola.

la Querola  (Mosset, Conflent)  Veïnat, a la dreta de la Castellana, davant el poble.

Poblenou de Sant Rafael, el

2 Respostes

(Cocentaina, Comtat)

Llogaret, al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra de l’Ull del Moro.

Planes, baronia de

4 Respostes

(Comtat, segle XVI – )

Jurisdicció senyorial, centrada al castell homònim i de la qual formaren part els llocs d’Almudaina, Benialfaquí, Benicapsell, Catamarruc, Llombo i Margarida. Pertangué als Fenollar, que el 1593 la cediren al rei. La corona la vengué el 1594 a Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda.

Dels Cárdenas passà als Lancaster, ducs d’Aveiro, i als Ponce de León, ducs d’Arcos, que el 1769 la vengueren al general Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles, baró de Patraix, a qui, el mateix any, fou reconeguda com a títol del regne.

Després passà als Savador i als Gómez de Barreda, comtes d’Obedos.

Piamont, alqueria de *

Deixa un comentari

(Cocentaina, Comtat)

Antic nom del lloc de Benitàer.

Perputxent, vall de

2 Respostes

(Comtat)

Subcomarca històrica, que s’estén allargada en direcció sud-oest – nord-est, i que constitueix el sector mitjà del curs del riu Serpis. Queda encaixada entre els vessants meridionals de la serra de Benicadell (nord) i els septentrionals de les serres de l’Albureca, el Xarpolar i la Safor (sud), que formen un congost conegut amb el nom d’estret de l’Orxa.

Hi ha dos nuclis importants: Beniarrés i l’Orxa. L’activitat bàsica és l’agricultura: hi predomina el secà sobre el regadiu; aquest aprofita aigües derivades del riu i de l’embassament de Beniarrés. El conreu més estès són les oliveres, seguides dels cereals de secà i dels productes d’horta.