Arxiu d'etiquetes: comtat Real

Sabata de Calataiud i de Pallars, Lluís Peres

(València ?, segle XVI – Madrid, 1625)

(dit també Pere Sanxis Sabata de Calataiud) Militar i primer comte de Real (1599). Fill d’Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Vilaragut i de Violant de Pallars.

Fou governador general de la cavalleria de València per la part de llevant, ambaixador a Venècia, governador d’Oriola i Alacant (succeí el seu germà Joaquim), cavaller de Sant Jaume i virrei de Sardenya (1604-10).

Durant el seu mandat procurà d’extirpar el bandolerisme i fortificà l’Alguer i Oristany (1609) per evitar atacs dels berberiscs. Ajudà a l’expulsió dels moriscs dels seus estats.

Es casà amb Maria Bou i Català, senyora de Millars, i la seva filla i hereva fou Isabel Sanxis Sabata de Calataiud i Bou.

Sabata de Calataiud i Bou, Isabel Sanxis

(País Valencià, segle XVII – 1643)

Tercera muller de Lluís de Calataiud i Sanoguera (parent llunyà). Filla i hereva de Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars i mare d’Antoni de Calataiud i de Blanes i d’:

Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Calataiud (País Valencià, segle XVII)  Tercer comte de Real. Àlies Sanxis de Calataiud. El seu besnét fou:

Vicent Pasqual Peres Sabata de Calataiud (País Valencià, segle XVIII – després 1751)  Comte de Real. Fou el darrer membre de la branca dels comtes de Real, ja que morí solter, i la seva herència passà als descendents de la seva germana Agnès Maria de Calataiud i Ferrandis d’Híxar.

Real, comtat de

(País Valencià, segle XVI – )

Títol concedit el 1599 a Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars (confirmat el 1604) (abans dit Pere Sanxis de Calataiud), senyor de Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar i Montserrat.

Passà per matrimoni (1729) als Azlor de Aragón, comtes de Guara i després ducs de Vilafermosa. La grandesa d’Espanya fou annexada el 1857 a l’onzè titular José Antonio Zapata de Calatayud (òlim Azlor de Aragón y Fernández de Córdoba), mort el 1893.