Arxiu d'etiquetes: comtat Pallars

Valença I de Pallars-Jussà

1 Resposta

(Pallars Jussà, segle XII – 1182)

Comtessa de Pallars Jussà (1177-82). Filla del comte Ramon VI, a la mort del qual li deixà, en un testament del 1177, el comtat de Pallars Jussà, un honor que tenia pel rei de Catalunya-Aragó, una altra que tenia pel comte d’Urgell i uns béns a la Cerdanya i el Conflent, tot sota la guarda i batllia de la seva àvia Òria d’Entença.

Per part seva, Òria féu testament pel maig de 1178, i encomanava la tutela de Valença al comte rei Alfons I el Cast. Tanmateix, Valença governà poc temps, i morí sense successió.

En compliment del testament del seu avi Arnau Mir I, el comtat passà aleshores a Dolça de So, que el donà a Alfons I el Cast.

Sunyer I de Pallars

10 Respostes

(Catalunya, segle X – vers 1010/11)

Comte de Pallars (996-1010/11) i de Ribagorça. Fill de Llop I de Pallars i de Goldregot de Cerdanya i germà de Ramon III i Borrell I de Pallars. Els tres germans governaren conjuntament el comtat.

Poc després del 995 traspassaren els seus germans i heretà les funcions comtals Ermengol I, fill gran de Borrell I, que compartí amb el seu oncle Sunyer I. A la mort d’Ermengol (vers 1010), Sunyer es convertí en sobirà únic del Pallars.

Associà al govern els fills i, encara, vidu de la primera muller, contragué segones noces amb la comtessa Toda I de Ribagorça, la qual secundà en el govern del comtat ribagorçà durant uns anys.

Fou el pare de Ramon IV de Pallars Jussà i de Guillem II de Pallars-Sobirà.

So, Dolça de

5 Respostes

(Catalunya, segle XII – vers 1198)

Darrera comtessa de Pallars Jussà (vers 1177-92). Filla de Bernat Ramon de Pallars Jussà i, per tant, cosina germana d’Arnau Mir de Pallars.

A la mort de Valença, filla de Ramon VI, comte de Pallars Jussà (1174-77), el comtat fou regit per ella, la qual féu donació del seu comtat a Alfons I del casal barceloní i en dugué a terme la ratificació el 1192.

Sibil·la I de Pallars

8 Respostes

(Catalunya, 1282 – 1330)

Comtessa de Pallars Sobirà (1295-1327). Filla d’Arnau Roger I de Pallars i d’Irene Làscaris, romangué sota la protecció d’Alfons II de Catalunya-Aragó, mentre que el seu comtat era regit per Ramon Roger I.

Mort aquest (1294), Sibil·la aconseguí que Jaume II li reconegués els seus drets sobre el comtat pallarès. Ben aviat la novella comtessa s’hagué d’enfrontar amb la invasió d’Arnau d’Espanha, de la casa de Comenge, que també reivindicava els drets al mateix comtat.

A favor de Sibil·la intervingueren els nobles pallaresos Roger d’Erill, Guillem de Castellfollit i Ricard de Mur, com també fou decisiva la col·laboració de les forces reials de Jaume II. El 1297 se signà una treva, que Arnau no complí.

Durant aquest temps Sibil·la havia contret matrimoni amb Hug de Mataplana, fill de Ramon d’Urtx, el qual tenia possessions a les Garrigues i al Baix Llobregat.

Forces transpirinenques acabdillades pels Comenge i els Foix repetiren les invasions al comtat de Pallars (1298, 1310 i 1327), però els exèrcits comtals i reials en frustraren els intents d’ocupació.

L’hereu de Sibil·la i d’Hug, Arnau Roger II, es casà amb Urraca d’Entença, germana de Teresa, nora de Jaume II. Els altres fills seus foren Ramon Roger II, comte de Pallars, car Arnau Roger II morí sense fills el 1343, Robert Bernat i Artau, senyors de Mataplana.

Sagué, Sibil·la de

Deixa un comentari

(Cerdanya, segle XIII – Pallars, segle XIII)

Dama. El 1235 es casà amb Roger de Comenge, comte de Pallars.

N’hagué un fill, Arnau Roger, que heretà del seu pare el Pallars, mentre Comenge anava a Roger, fill natural del seu marit i de Cecília de Forcalquier.

Roger Bernat I de Pallars

8 Respostes

(Catalunya, 1370 – 1424)

Comte de Pallars Sobirà (1416-24). Fill del comte Hug Roger II i de Blanca de Foix. Contragué matrimoni amb Beatriu de Cardona, filla d’Hug Folc II.

Fou partidari de la causa de Ferran I d’Antequera durant la rebel·lió de Jaume d’Urgell el Dissortat. En morir el seu pare (1416) el succeí al govern del comtat.

El 1421 es posà al capdavant del partit del braç aristocràtic contra la facció encapçalada pel comte Joan Ramon Folc I de Cardona. Després feren les paus.

Prengué part en els projectes expansionistes del rei Alfons IV el Magnànim i contribuí decididament a la recuperació de la ciutat de Nàpols (1423).

El seu fill Arnau Roger IV de Pallars el succeí.

Roger II de Pallars Sobirà

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII – 1257)

Comte de Pallars Sobirà (1236-56) i de Comenge, i vescomte de Coserans (Roger III, 1240-56). Fill de Roger I de Pallars Sobirà i d’una dama desconeguda.

S’alià amb el comte de Tolosa, Ramon VI, i afrontà les forces de Simó de Montfort.

Es casà amb Guillema, filla de Bernat II de Pallars, de la qual no tingué fills. Comprà el comtat de Pallars a la seva muller, que entrà en religió.

Contragué noves núpcies amb Sibil·la de Saga (1235), i el seu fill Arnau Roger, rebé en herència el comtat de Pallars. El comtat de Comenge fou per a Roger IV de Coserans, fill natural seu.

Roger I de Pallars Sobirà

1 Resposta

(Coserans, França, 1182 – després 1240)

Comte de Pallars Sobirà (1229-36) i vescomte de Coserans (Roger II: 1211-després 1240).

Introduí la nissaga dels Comenge al casal pallarès en casar-se vers el 1216 amb la comtessa Guillema I de Pallars Sobirà, l’hereva del comtat, després que, rebut el vescomtat de Coserans, havia lluitat adés a favor adés en contra del comte Ramon VI de Tolosa i de Simó de Montfort, que li arrasà el territori vescomtal, del qual no es desentengué mai, encara que preferí Pallars.

Fou comte consort de Pallars Sobirà, fins que Guillema I, per trobar solució a la manca de descendència tant d’aquest enllaç com del primer amb Guillem III (Guillem d’Erill, mort en 1205/16), li vengué el comtat per 15.000 morabatins (1229 i 1231).

D’acord amb Guillema, proveí a la continuïtat comtal en el seu fill Roger II de Pallars Sobirà, nascut d’una unió anterior; es retirà dels assumptes públics (1236).

Cal tenir en compte que la seva personalitat històrica i la del seu fill han estat confoses fins ara en la d’un sol individu.

Ramon Roger II de Pallars Sobirà

(Pallars, 1302 – 1350)

Comte de Pallars Sobirà (1343-50). Fill segon d’Hug I (de Mataplana) i de Sibil·la I de Pallars.

A la mort del pare (1328), rebé les baronies de Mataplana, Vall de Toses i Cervelló i un ampli domini de les Garrigues, que incloïa les Borges, Arbeca i Castelldans.

Quan el 1343 morí el seu germà, Arnau Roger II, sense fills, els Comenge, representats pel comte Jaume I d’Urgell, marit de Cecília de Comenge, reivindicaren el comtat, però Pere III en féu investidura a favor de Ramon Roger.

Convertit en home de confiança del Cerimoniós, al costat dels Cabrera, els Montcada i el vescomte d’Illa, participà en la segona campanya del Rosselló (1343), on tingué un paper destacat en el setge de Cotlliure i en una acció sobre mercenaris de Jaume III de Mallorca a Salses.

Assistí també a l’assemblea parlamentària de Barcelona (1344) que decidí la sort de Jaume III.

L’any 1345 féu cessió al seu germà Pere Roger Bernat de la baronia de Mataplana i de les altres senyories que el 1328 havia heretat del seu pare.

Servint el rei Pere III, defensà la Cerdanya davant un intent d’invasió de Jaume III (1347), prestà suport a la causa de la reialesa en els conflictes de la Unió i lluità un cop més contra Jaume III en la decisiva batalla de Llucmajor (1349) a Mallorca.

Estigué casat amb Sibil·la de Cardona i el succeí el seu fill Hug Roger I.

Ramon Roger I de Pallars Sobirà

(Pallars, segle XIII – 1295)

Comte de Pallars Sobirà (1288-95). Fill segon de Roger III de Pallars i de Sibil·la.

En morir el seu pare el comte titular fou Arnau Roger (1256-88), però durant la seva absència fou substituït pel seu germà Ramon Roger. Ambdós feren causa comuna (1274), amb els nobles, revoltats contra l’autoritat reial de Jaume I i de Pere el Gran. Capturats a Balaguer (1280), foren perdonats.

El 1285 féu costat als Foix i participà en la invasió francesa del Principat i es posà en contra del rei i del seu germà. A la mort d’aquest (1288), es féu càrrec del govern del comtat, ja que el difunt havia deixat filles menors d’edat.

Enemic dels Comenge i amb l’ajut d’Alfons el Liberal, féu cara a la invasió d’Arnau d’Espanha, pretendent al comtat de Pallars.

Durant els conflictes nobiliaris del 1293 s’ajuntà amb els Cardona contra el bloc format pels Montcada, els comtes d’Urgell i els d’Empúries.

En no tenir descendència de la seva muller Blanca de Bellera, el comtat passà a la neboda Sibil·la, filla d’Arnau Roger, la qual es casà amb Hug de Mataplana, i s’introduí així un nou llinatge.