Arxiu d'etiquetes: comtat Oliva

Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, Serafí de

4 Respostes

(Oliva, Safor, segle XV – 1536)

(dit també Ramon de Riu-sec)  Segon comte d’Oliva, baró de Nules (1480-1536) i poeta. Era fill de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt. Prengué part en el setge de Màlaga (1487) i en les campanyes de Ferran II de Catalunya a Nàpols.

Durant la revolta de les Germanies, fou amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó i de Portugal, un dels dirigents de la repressió contra els agermanats.

Afeccionat a les lletres i a la poesia, subvencionà les despeses d’edició de diversos llibres, entre els quals el Cancionero general d’Hernando del Castillo (1511), en el qual figuren unes Cobles seves. Protector de l’humanista Joan Baptista Anyes, l’elegí com a preceptor del seu nebot i successor Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec.

És autor d’un sonet, en castellà, a la fi de la traducció castellana d’Orlando Furioso d’Ariosto, de Jerónimo de Urrea. Gil i Polo l’inclogué entre els poetes valencians en el seu Canto del Turia.

Centelles-Riu-sec i Fernández de Heredia, Francesc Gilabert de

3 Respostes

(Oliva, Safor, 1499 – 25 octubre 1550)

Noble i poeta. Tercer comte d’Oliva i baró de Nules (1536), conegut també per Ramon de Riu-sec i per Francesc Gilabert Ximénez de Urrea. El seu oncle Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, segon comte d’Oliva, li donà com a preceptor l’humanista Joan Baptista Anyes, el qual li dedicà el seu Apologetycum Panegyricon (1550), imprès a despeses d’ell.

El 1525 s’havia casat amb Maria de Cardona i Manrique de Lara, filla del duc Ferran I de Cardona i Enríquez. En heretar el comtat el 1536, envià el seu mestre, que continuà sempre al seu servei, a catequitzar els moriscs de la vall d’Aiora.

Escriví elegies, epigrames, cartes, discursos, en llatí, inclosos en les obres del seu mestre que ell féu publicar.

Fou el pare de Magdalena i de Pere Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cardona.

Centelles-Riu-sec i de Queralt, Francesc Gilabert de

5 Respostes

(País Valencià, 1408 – Esglésies, Sardenya, 1480)

Comte d’Oliva i camarlenc d’Alfons IV el Magnànim, conegut també per Ramon de Riu-sec. Fill de Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera.

Prengué part en les guerres d’Itàlia al servei d’Alfons el Magnànim del 1433 al 1458. Com a segon comandant de la flota reial, capitanejada per Bernat I de Vilamarí, es distingí en la segona batalla naval de Ponça (1435), contra els genovesos. Formà part de l’ambaixada tramesa pel rei a Calixt III, per felicitar-lo per la seva elecció (1455).

El rei Alfons IV li donà Empúries de Sardenya (1438), on tenia altres possessions heretades dels seus pares, i li concedí el títol de comte d’Oliva (1449). El 1444 permutà el seu feu de Naso a Sicília pels de Pere de Cardona i de Villena, comte de Collesano. El 1478 fou nomenat portantveus de governador de València.

Sembla que morí a Sardenya, on havia anat per intervenir a favor de la seva germana Caterina, casada amb Salvador d’Arborea, comte de Goceà, a qui havien estat confiscats els béns.

Fou el pare de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea.

Cardona, Maria de -vàries-

Deixa un comentari

Maria de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Era una de les filles del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola. Es casà amb Alfons Roger de Lloria, fill de Jaume II de Xèrica i de Beatriu de Lloria, el qual havia adoptat el cognom matern per raons d’heretatge. Maria fou cunyada, doncs, del cèlebre i coratjós Pere de Xèrica. No tingué fills.

Maria de Cardona  (Itàlia ?, segle XV – Sicília ?, Itàlia, segle XV)  Filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia, comte d’Avellino, i de Joana de Vilamarí. Es casà amb el seu parent llunyà Artau de Cardona i de Gonzaga, comte de Golisano, de la branca siciliana dels Cardona.

Maria de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Dama. Era una de les filles del duc Ferran de Cardona i de la seva primera muller, Francesca Manríquez. Es casà amb Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec, comte d’Oliva.