(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 31 desembre 1776 – Aranda de Duero, Burgos, Castella, 1845)
Compositor i pedagog. Estigué al servei del duc d’Osuna com a professor i va ésser compositor de cambra de Carles IV i Ferran VII.
És autor de més de trenta obres i d’un tedéum. També compongué l’obra Escuela completa de música (1814) i el gran Mapa armónico (1829), que contenia totes les matèries de la ciència musical o de la composició moderna.
(Barcelona, 19 desembre 1875 – 27 febrer 1930)
Guitarrista i compositor. Estudià amb el mestre Mas i Bargalló i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Guanyà la càtedra de guitarra de l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona, de la qual fou nomenat director el 1910.
Excel·lí també com a intèrpret en molts recitals celebrats a les ciutats principals del Principat.
Autor de composicions musicals: Estudi brillant, Serenata andalusa, Masurques, Preludis, etc.
(Reus, Baix Camp, 17 octubre 1844 – Madrid, 6 agost 1915)
Compositor. Fou director d’orquestra a bon nombre de teatres madrilenys.
Gran part de la seva producció és constituïda per obres líriques per a l’escena, tals com Nuvolada d’estiu (1875), Madrid se divierte (1882) i Toros y cañas (1892), entre d’altres.
(Barcelona, 8 juny 1858 – 26 febrer 1933)
Compositor i director d’orquestra. Estudià amb J.B. Pujol i Riu. Visqué vuit anys a París.
A Barcelona fou director de la Societat Catalana de Concerts des de la seva fundació (1892) fins que fou substituïda per la Societat Filharmònica (1897); també fou director de l’Escola Municipal de Música (1896-1930).
És autor d’òperes (Un rapte, 1887, i Cor de foc, 1895), obres simfòniques (El triomf de Venus, 1882) i peces breus, com La mort de l’escolà (1900), La Mare de Déu, Divendres Sant, Captant (1904).
Fou un personatge important en la renaixença musical de Catalunya del segle XIX a causa de la seva tasca pedagògica i de les popularíssimes composicions vocals i un cicle montserratí de cançons.
Fou el pare de l’actriu Mercè Nicolau i Cusson.
(Catalunya, segle XIX)
Composició coral d’Antoni Nicolau amb text de Jacint Verdaguer.
De caràcter popular i riquesa harmònica, fou estrenada per l’Orfeó Català l’1 de gener de 1900.
Ha estat interpretada a diversos països d’Europa i d’Amèrica.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 13 març 1879 – Barcelona, 27 febrer 1950)
Compositor. Deixeble de Sánchez Gavagnach i d’Antoni Nicolau.
Escriví la música escènica per a El casament d’en Tarregada (1918), de Juli Vallmitjana, i per a Les bodes d’En Cirilo, d’Emili Vilanova.
És autor d’obres per a cant i piano, d’obres corals i d’un Curso práctico de orquestación (1946).
(Lloret de Mar, Selva, 19 juny 1907 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 9 març 2003)
Compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Millet i d’Enric Morera.
Fundà l’any 1926 l’Orfeó Lloretenc. Ha dirigit l’Orfeó Barcelonès i l’Orfeó Pirinenc, de Barcelona.
És autor d’unes quaranta sardanes, d’una gran qualitat musical, com La sardana de Girona (1965) i La devesa de Girona (1967).
(la Jonquera, Alt Empordà, 1873 – Santa Coloma de Farners, Selva, 10 gener 1924)
Compositor.
Fou director de la cobla de Santa Coloma de Farners.
És autor de sardanes com les titulades L’escut emporità, La cançó enfadosa, Cercant donzella, Himne a l’Empordà i La triomfadora.
(la Sentiu de Sió, Noguera, 7 abril 1918 – Barcelona, 2 agost 1991)
Compositor i organista. Ha realitzat una carrera de concertista a Europa i a l’Amèrica Llatina.
És autor de nombroses obres religioses, simfòniques, de cambra i corals.
Ha publicat una Antología musical al servicio del templo.
(Mataró, Maresme, 26 agost 1727 – Madrid, 13 febrer 1766)
Compositor i flautista.
El 1756 fou nomenat mestre de capella de la Capella Reial de Madrid, on ingressà el 1748 com a flautista.
Actuà al Teatro del Buen Retiro, on estrenà el seu intermezzo La festa cinese (1764).
Fou l’impulsor de la tonadilla escènica i l’estructurà en forma ternària, les més populars de les quals foren Una mesonera y un arriero (1757) i Los ciegos (1758).
Escriví diversos sainets i sarsueles.
Dades dels Països Catalans 