(Barcelona, 27 juny 1895 – 5 setembre 1974)
Pianista i compositor. Estudià amb Enric Granados, Antoni Nicolau i Josep Barberà a Barcelona, i amb Charles Koechlin a París.
L’any 1916 debutà a Barcelona i féu una carrera brillant.
És autor de l’oratori Les tres Jerusalem, d’un concert per a piano i orquestra i de peces per a piano.
(Girona, 1768 – València, 1818)
Compositor i organista. Deixeble de Jaume Balius.
Fou mestre de capella de la catedral de Girona a partir del 1791 i de la de València (1793).
Escriví nombroses obres religioses i profanes d’escriptura polifònica molt complexa, entre les quals cal esmentar Responsoris de Nadal i Batalla entre Miguel y Luzbel.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1857 – 1909)
Músic. Deixeble d’Anselm Barba. Fou organista i mestre de capella notable.
Compongué obres simfòniques i de cambra, música religiosa, corals, preludis i fugues per a orgue.
L’any 1898 fou nomenat director de l’Escola Municipal de Música de Sabadell.
(Santa Coloma de Farners, Selva, 12 juny 1847 – Figueres, Alt Empordà, 5 gener 1896)
Eclesiàstic, poeta i compositor.
Poeta que, juntament amb Guimerà i Matheu, donà impuls al grup de La Jove Catalunya i va prendre part als Jocs Florals de Barcelona amb composicions de to patriòtic.
Ordenat sacerdot l’any 1882, fundà a Girona “La Vetllada”, el primer setmanari català aparegut en aquella ciutat.
Són notables les traduccions que féu d’Horaci, elogiades per Marcelino Menéndiz Pelayo.
La seva obra poètica fou publicada l’any 1910 en un recull titulat Semprevives.
(Tarragona, 18 març 1889 – Barcelona, 18 març 1967)
Compositor. Deixeble d’A. Pérez i Moya i d’E. Morera.
Compongué sardanes (Bosc endins, Tardor, Nostra Rambla i La sardana de les Santes) i cuplets, amb el pseudònim de Gustavo Douvel, com Tristes recuerdos, per a Raquel Meller, i La porta de Betlem, per a Mercè Serós.
Fundà l’Orquestra Clàssica Gracienca (1944-62) i escriví música de cambra, per a orquestra, per a banda i religiosa.
(Tudela, Navarra, 5 abril 1817 – Barcelona, 1900)
Compositor. Fou membre de la banda militar d’un regiment.
Instrumentà cançons populars catalanes que donà a conèixer en els primers Jocs Florals (1859), activitat en la qual pot considerar-se pioner.
Influït per l’òpera italiana romàntica, el 1844 estrenà al Teatre Principal de Barcelona l’òpera Ernesto, duca di Scilla.
Deixà també música religiosa i fou professor de piano.
(Barcelona, 19 desembre 1854 – 1913)
Compositor i director d’orquestra. Deixeble de B. Sabater i de C. Candi, es dedicà a dirigir òperes i sarsueles.
Estrenà Euda Uriach, d’Amadeu Vives, al Liceu de Barcelona (1934).
És autor de la música de les obres escèniques de Conrad Colomer La gardènia, Dos carboners i El pobre Maneja.
Es dedicà a l’ensenyament del cant.
(València, 13 juny 1884 – Barcelona, 3 març 1964)
Compositor, organista i director de cors. Infant de cor de la Mercè de Barcelona, en fou nomenat organista l’any 1901.
A partir del 1904 es dedicà a la direcció coral i fou director, entre altres cors barcelonins, de l’Orfeó Montserrat (1919-36), de l’Orfeó de Sants (1925-55) i de l’Orfeó de Santa Llúcia (1943-55).
La seva producció és amplíssima; hi destaquen obres religioses i corals. Harmonitzà cançons tradicionals catalanes i és autor de nombroses sardanes per a la cobla i per a cor mixt amb cobla.
Fou el pare d’Antoni Pérez i Simó.
Veure> Gato Pérez (cantant i compositor català, 1951-90).
(Catalunya ?, vers 1670 – Madrid, 1720)
Compositor. Era del Principat o de Mallorca.
A partir del 1701 residí a Madrid, on actuà com a músic d’una companyia teatral.
Autor de comèdies i actes sacramentals, deu dels quals s’han conservat. Pedrell publicà la seva obra escènica El jardín de Falerina.
Dades dels Països Catalans 